Les expansions de grups humans van ser comunes durant la prehistòria, després de l'adopció de l'agricultura. Entre d'altres factors, això es deu al creixement poblacional dels agricultors, superior el dels caçadors-recol·lectors. Un exemple el trobem durant el període neolític, quan l'agricultura va ser introduïda al continent europeu per migracions procedents del Pròxim Orient.

No obstant això, a Sud-amèrica, no estava clar si hi hauria passat el mateix, ja que s'argumentava que cap grup cultural s'havia expandit a través de distàncies tan llargues com a Europa o Àsia. A més, es creia que el tipus d'agricultura practicat per pobles precolombins a l'Amazònia no permetria que s'expandissin a la mateixa velocitat.

Les expansions d'algunes cultures arqueològiques a Sud-amèrica es poden simular de manera computacional a través de creixement poblacional i de migracions.

Una investigació realitzada per tres membres de el Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d'Humanitats de la UPF mostra que les expansions d'algunes cultures arqueològiques a Sud-amèrica es poden simular de manera computacional a través de creixement poblacional i de migracions, de la mateixa manera que el Neolític a Europa. És el cas de l'anomenada cultura Saladoide-Barrancoide, que es va estendre des del Orinoco fins a diversos punts de l'Amazònia, i va arribar fins i tot al Carib.

L'article, publicat el 27 d'abril a la revista PLOS ONE, compta amb Jonas Gregorio de Souza, investigador Marie Curie, com a primer autor, acompanyat per Jonas Alcaina Mateos, investigador predoctoral, i Marco Madella, professor d'investigació ICREA-UPF i director del Grup de Recerca CaSEs.

"L'ús de simulacions per ordinador per a testejar migracions humanes a la prehistòria és un abordatge que es va revelar productiu en altres continents, però no havia estat aplicat a la zona dels tròpics de Sud-amèrica. Nosaltres hem demostrat que algunes expansions culturals que han tingut lloc des de l'Amazònia poden haver resultat de processos demogràfics similars als de l'Neolític a Euràsia", afirma Jonas Gregorio de Souza.

Un model computacional per simular les expansions de quatre cultures arqueològiques

L'article adopta un abordatge computacional per simular expansions humanes en la prehistòria. "Fem servir paràmetres derivats de l'etnografia de pobles agricultors a l'Amazònia per simular la taxa de creixement poblacional, la fissió de les aldees, fins a quina distància es mouen i amb quina freqüència", afirmen els autors. En base a aquests paràmetres, van crear un model d'ordinador per simular expansions des de diferents punts i dates, i comparar els resultats amb dades arqueològiques.

Els investigadors van utilitzar dates radiocarbòniques de diferents cultures arqueològiques de gran extensió territorial en els darrers 5.000 anys, que van ser comparades amb la predicció del model, per avaluar si el ritme de la seva expansió territorial podria ser explicat com un fenomen demogràfic (i no d'una altra tipologia, com ara la difusió cultural).

Els autors van crear un model d'ordinador per simular expansions des de diferents punts i dates, i comparar els resultats amb dades arqueològiques.

Les quatre cultures o tradicions arqueològiques analitzades van ser la Saladoide-Barrancoide, la Arauquinoide, la Tupiguarani i les tradicions (estretament relacionades) Una, Itararé i Aratu. En la majoria de regions on es van instal·lar, aquestes cultures van introduir el cultiu de plantes domesticades, van marcar la transició cap a assentaments més permanents, i van difondre un model econòmic anomenat "agroforestal de policultiu".

Els autors, però, adverteixen que algunes expansions no van poder ser predites per les simulacions, el que suggereix que van ser motivades per altres factors: "Tot i que algunes expansions arqueològiques es poden predir, mitjançant les simulacions, com a processos demogràfics, altres no són fàcilment explicables de la mateixa manera. Aquest fet es deu possiblement a diferents processos que impulsen la seva dispersió, com la difusió cultural, o perquè les dades arqueològiques són problemàtics o insuficients", conclouen.

Treball de referència: Jonas Gregorio de Souza, Jonas Alcaina Mateos, Marco Madella (abril 2020). “Archaeological expansions in tropical South America during the late Holocene: assessing the role of demic diffusion”. PLOS ONE
https://doi.org/10.1371/journal.pone.0232367