Vés enrere Quin és el paper dels satèl·lits en el coneixement i la difusió dels accidents nuclears?

Quin és el paper dels satèl·lits en el coneixement i la difusió dels accidents nuclears?

Gemma Cirac-Claveras, investigadora del Departament d’Humanitats de la UPF, portarà a terme un projecte innovador finançat amb un ajut del programa europeu Marie Sklodovska Curie. NucSat, que analitzarà la informació generada i consumida després dels accidents nuclears de Txernòbil 1986 i Fukushima 2011, mostrarà l’evolució de la comunicació i com ha determinat l’acció política i l’opinió pública.

27.09.2019

Imatge inicial

El 12 de març de 2011, tot just unes hores després del desastre nuclear de Fukushima, diaris, canals de televisió i Internet ja mostraven imatges satèl·lit dels reactors. Mentre les autoritats japoneses mantenien el silenci sobre l’estat dels reactors, les imatges circulaven globalment i generaven preocupació en la comunitat internacional.

Gemma Cirac-Claveras, investigadora Marie Curie del Departament d’Humanitats de la UPF, portarà a terme un projecte de recerca innovador, amb finançament europeu, que pretén millorar la comprensió acadèmica en els camps de la història de l’era espacial, la història nuclear i la història de la informació, així com de les seves interconnexions.

NucSat pretén millorar la comprensió acadèmica en els camps de la història de l’era espacial, la història nuclear i la història de la informació.

A partir de l’anàlisi de la informació generada i consumida després de dos accidents nuclears (Txernòbil 1986 i Fukushima 2011) aportarà llum a totes les transformacions que pateix la informació, des que és captada a les òrbites per les tecnologies espacials fins que es converteix en coneixement útil per avançar múltiples objectius intel·lectuals i polítics en contextos socials i culturals diversos.

Sota el títol  “Els satèl·lits i el coneixement nuclear. Producció, comunicació i consum d’informació nuclear generada a partir de satèl·lits d’observació de la Terra” (“Satellites and nuclear information. Production, communication and reception of nuclear-related information generated with satellites", NucSat), Gemma Cirac-Claveras desenvoluparà el projecte a la Universitat durant els propers dos anys, supervisada per Albert Presas, professor del Departament d’Humanitats i coordinador del Grup de Recerca Nexus.

La importància dels satèl·lits en la ciència, la política i la comunicació

 “Els satèl·lits contribueixen a produir i difondre coneixement sobre el planeta, les ciències que el descriuen, i les societats que hi viuen. Formen part de les infraestructures globals d’informació, i tal com passa amb d’altres infraestructures, no advertim qui és el portador, sinó que només hi confiem i depenem del servei. El sistema és, a la pràctica, invisible”, afirma Gemma Cirac-Claveras.

Les dades satèl·lit ajuden a construir la percepció mediàtica i pública d’aquests accidents.

Tant les imatges satèl·lit (per exemple, les imatges d’alta resolució per cartografiar zones de risc i fer el seguiment de l’estat dels reactors) com les mesures físiques calibrades per ells (per exemple, dades meteorològiques per modelar la circulació de les partícules radioactives per l’atmosfera) contribueixen a generar informació tècnica sobre accidents nuclears. Així mateix, altres satèl·lits proporcionen les xarxes de telecomunicacions que completen el cercle de circulació global de les dades.

Les dades satèl·lit també ajuden a construir la percepció mediàtica i pública d’aquests accidents, en modelar debats sobre l’energia nuclear, la seva gestió i els seus riscos, i en el disseny de polítiques mediambientals i reguladores. “Les dades satèl·lit són a la vegada recursos tècnics que permeten als administradors i polítics d’actuar durant i després de les crisis, i al mateix temps, instruments que comuniquen amb la ciutadania”, explica Gemma Cirac-Claveras.

Suplir la manca d’estudis sobre la transformació de les dades dels satèl·lits en coneixement útil

Però davant de tots aquests processos, sorgeixen molts dubtes: quin paper juguen exactament les dades satèl·lit a l’hora de definir directrius polítiques per gestionar situacions nuclears i dur-les a terme? I a l’hora de construir l’opinió pública sobre l’energia nuclear, la seva gestió i els seus riscos? Com es genera aquesta informació a partir de satèl·lits i quina informació és exactament? Per quins processos les dades brutes es transformen en coneixement útil? Qui són els experts involucrats, quines motivacions tenen i de quins mitjans disposen? Per quines vies es difon, es rep i es consumeix aquest coneixement?

“Malgrat la importància cabdal que tenen els satèl·lits a l’hora de participar en la producció i difusió d’informació, hi ha pocs estudis que exploren en detall els processos que transformen les mesures brutes captades pels satèl·lits en coneixement útil sobre algun fenomen”, assegura Gemma Cirac-Claveras.

Un projecte basat en els accidents de Txernòbil 1986 i Fukushima 2011

NucSat analitza la informació generada i consumida després de dos accidents nuclears (Txernòbil 1986 i Fukushima 2011) per tal d’explorar els processos tecnològics i científics, professionals, organitzacionals i institucionals, socials i mediàtics que participen en la transformació de les dades brutes sobre els accidents captades pels satèl·lits en coneixement.

“Es tracta d’un estudi històric que compara dos casos separats per 25 anys. D’aquesta manera és possible analitzar l’evolució històrica de les cadenes de producció, circulació i recepció de dades satèl·lit, i el seu impacte real tant a l’hora de definir accions polítiques com de forjar la percepció pública, en aquest cas relativa tant a l’energia nuclear com a les tecnologies espacials”, afirma la investigadora.

En una primera part, l’estudi compararà com la informació es produeix i circula, a partir i a través de satèl·lits, en els dos casos històrics.

En una primera part, l’estudi compararà com la informació es produeix i circula, a partir i a través de satèl·lits, en els dos casos històrics. “L’estudi d’aquests dos accidents és especialment interessant perquè permet tenir en compte algunes de les transformacions en la circulació del coneixement que han tingut lloc en els 25 anys que els separen”, afirma la investigadora. Alguns aspectes que destaca són la integració del GPS, la quotidianitat de la cartografia mòbil i satèl·lit, l’emergència d’empreses Big Data, la proliferació d’Internet, la multiplicació de nacions amb capacitat espacial o la consolidació de satèl·lits comercials.

En una segona part, el projecte examinarà com la informació satèl·lit va ser rebuda i consumida. En particular, se centrarà en un sol cas d’estudi: la percepció per part de l’opinió pública francesa. “L’elecció de França respon al fet que, al 1986, aquest país era un dels pocs que disposava de la capacitat tecnològica per operar satèl·lits, i per tant, de completar tota la cadena de producció, circulació i utilització de dades satèl·lit”, aclareix Gemma Cirac-Claveras. Per tant, vol analitzar com el medi contribueix a definir el missatge (l’opinió pública i l’acció política entorn a temes nuclears), tenint en compte les diferències materials, tecnològiques i socioeconòmiques entre els dos esdeveniments.

Per fer-ho, examinarà diversos mitjans de comunicació francesos escrits i audiovisuals (Le Monde, Figaro, Libératon, France TV, etc): analitzarà quina informació van escollir entre tot el material que circulava sobre els accidents, quin paper jugava la informació satèl·lit i els motius de la tria, a més d’estudiar com els mitjans van presentar i representar aquesta informació, i a qui la van adreçar. D’aquesta manera, es podrà comprendre l’impacte de la informació satèl·lit disseminada a través de la premsa general a l’hora d’emmarcar, conformar i mobilitzar les respostes públiques als accidents nuclears en qüestió.

Comprendre les connexions entre ciència, tecnologia i societat

 Segons la investigadora de la UPF, a banda de posar el focus en aquests dos casos d’estudi, el seu projecte subscriu un camp de recerca l’objectiu del qual és comprendre les connexions múltiples i variades entre ciència, tecnologia i societat.

“És un estudi necessari per comprendre com ha evolucionat la comunicació d’accidents nuclears i com aquesta comunicació ha contribuït a definir l’acció política i l’opinió pública”, conclou Gemma Cirac-Claveras.

El projecte NucSat, finançat amb prop de 173.000 euros, s’emmarca en la convocatòria 2018 de beques individuals Marie Sklodovska Curie, dins el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per impulsar la recerca i la innovació.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació