Vés enrere Perejaume “inunda” el Dipòsit de les Aigües amb la seva lliçó “L’Escrita”

Perejaume “inunda” el Dipòsit de les Aigües amb la seva lliçó “L’Escrita”

L’artista i poeta, acompanyat per l’actriu Sílvia Bel, els músics Arnau Obiols i Neus Borrell, i l’investigador predoctoral de la UPF Sergi Castellà, ha pronunciat la lliçó en el decurs d’una performance que ha tingut lloc a l’edifici del Dipòsit de les Aigües del campus de la Ciutadella, en el marc de les IX Lliçons Alois M. Haas

10.06.2022

Imatge inicial

”La ubicació d’una biblioteca a l’interior d’una gran torre d’aigua, tal com es dona a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, constitueix un marc d’eficàcia per afigurar-nos la inundació gràfica d’un recinte. I això és el que pretenem d’experimentar amb la lectura de L’Escrita sobre les taules de la biblioteca i entre els grans pilars que fan de base a la torre d’aigua construïda per Josep Fontserè entre 1874 i 1880”.

Aquestes paraules que formen part de la introducció de la lliçó de Perejaume són il·lustratives de l’esperit de l’acte que ha tingut lloc avui, 10 de juny, al migdia, al Dipòsit de les Aigües del campus de la Ciutadella de la UPF, seu de la biblioteca de la Universitat, en una performance en què l’artista i poeta ha estat acompanyat per  l’actriu Sílvia Bel, els músics Arnau Obiols i Neus Borrell, i l’investigador predoctoral de la UPF Sergi Castellà.

D'esquerra a dreta: Neus Borrell, Perejaume, Sílvia Bel, Arnau Obiols i Sergi Castellà

IX Lliçons Alois M. Haas: L’Escrita, una lliçó de Perejaume, és el títol de l’acte organitzat pel Centre d’Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània (CERCCA) i per lAssociació d’Amics de la Biblioteca Haas de la UPF. El text, creat específicament per ser dipositat a la biblioteca del Dipòsit de les Aigües, porta el nom d’un riu del Pirineu, l’Escrita, un afluent de la Noguera Pallaresa, i és motiu de reflexió i creació a l’entorn de l’aigua i l’escriptura.

L’acte, una activitat de caràcter interdisciplinari per fomentar el diàleg entre art, cultura i acadèmia, s’ha repartit en dues parts: una primera a l’aula 13.007 de l’edifici Ramon Turró, que ha inclòs una benvinguda a càrrec d’Oriol Amat, rector de la UPF, i els parlaments d’Amador Vega, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts i coordinador del Centre d’Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània (CERCCA) de la Universitat; Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació; i Perejaume, creador de la lliçó.

Seguidament, tots els assistents (prop d’un centenar de persones) s’han desplaçat a l’interior del Dipòsit de les Aigües, en què, asseguts en les diferents taules de la sala, han pogut seguir l’acte. Els cinc lectors (també asseguts de manera repartida a les mateixes taules) han anat desgranant la lliçó, a partir de la lectura intercalada del text, amb una part cantada, interpretada per Arnau Obiols i Neus Borrell.

L’Escrita, una identificació entre text i riu

Perejaume va escriure la lliçó L'Escrita (pdf amb la lliçó sencera) durant dos dies en què es va instal·lar al poble d’Espot, al Pallars Sobirà, per on transcorre el riu l’Escrita. Estava hostatjat en un apartament situat a pocs metres del riu, i anava escrivint des d’una posició on la perspectiva feia semblar que el riu travessava el pla de la taula. Des d’aquí, descriu el que veu, escolta i pensa, el paisatge, les seves sensacions i reflexions al voltant de l’escriptura i el discórrer de l’aigua. Finalment, també fa una caminada d’anada i tornada fins al llac de Sant Maurici.

En el text hi ha un constant paral·lelisme entre el fet d’escriure i el curs de l’aigua, una identificació entre text i riu, ple de figures retòriques, onomatopeies, contrastos de paraules i conceptes antagònics com ara soroll i silenci, continuïtat i discontinuïtat, moviment i quietud, llum i foscor. “Escolto escriure. No hi ha res  que no formi part del territori acústic del riu. La taula amb la finestra és a la mateixa cambra on dormo. Escriure i reposar. Que estrany!”. Un cop acabada la lliçó, un soroll d’aigua in crescendo ha “inundat” el Dipòsit de les Aigües, que ha quedat simbòlicament submergit per l’Escrita, en una fusió final.

Pla general durant un moment de l'acte

Parlaments inicials a l'edifici Ramon Turró

Prèviament a la lliçó, en els parlaments que hi ha hagut a l’edifici Ramon Turró, i després de la benvinguda del rector Oriol AmatAmador Vega ha fet un repàs de l’origen de les Lliçons Haas, de la donació bibliogràfica de la biblioteca del professor Haas a la UPF i posterior catalogació, impulsada per l’Associació d’Amics de la Biblioteca Haas; les Javier & Marta Villavecchia Fellowship, que han fet possible aquesta lliçó, i les activitats del Centre d’Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània (CERCCA), en què s’emmarquen les lliçons Alois M. Haas. “En el nostre centre volem desenvolupar iniciatives de renovació pedagògica: estem en un moment de crisi de les antigues formes d’ensenyar, i activitats com aquesta, que promouen la filosofia i les humanitats, de caire interdisciplinari, són molt necessàries”.

El vicerector Manel Jiménez, en el seu parlament, ha destacat que “A la Universitat fem activitats en el punt d’intersecció entre molts universos; treballem la universitat més enllà de la universitat, juntament amb la indústria i altres institucions del voltant, i ho fem a partir de diferents disciplines del coneixement i diferents metodologies. Aquesta és l’essència del marc educatiu EDvolució”.

D'esquerra a dreta: Amador Vega, Perejaume, Manel Jiménez i Oriol Amat

Finalment, Perejaume ha explicat que quan va parlar amb Amador Vega per fer la lliçó, de seguida va saber que s’havia de portar a terme al Dipòsit de les Aigües, el lloc idoni per “jugar amb l’Escrita, portar el riu en un recinte que sembla que l’estigui esperant”. Ha destacat la dificultat de musicar el text que va escriure a Espot: “L’Arnau Obiols ha aconseguit fer sonar una cosa que era insonable”). Ha finalitzat fent esment a la crisi de presència real que tots vivim, una crisi que es complementa amb una altra crisi, l’ús que es fa dels espais, que mai tenen una entitat pròpia: “Cal generar que l’espai sigui un agent significatiu”, ha conclòs.

Una trobada periòdica al voltant de la cultura, l'art i el pensament

Les Lliçons Haas, que se celebren des de l’any 2004, són un col·loqui acadèmic-artístic que reuneix periòdicament artistes, investigadors i públic interessat en les arts, la literatura, la religió i els moviments culturals contemporanis.

Reten homenatge a l'eminent germanista i estudiós de la mística Alois M. Haas (Universitat de Zuric), que ha llegat una part molt important de la seva biblioteca personal a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus estudis han obert camí per a l'estudi del pensament i l'espiritualitat contemporànies en relació amb les arts i les tradicions místiques d'Orient i d'Occident.

La lliçó de Perejaume és possible gràcies a la 2022 Javier & Marta Villavecchia Fellowship que atorga anualment l'Associació d'Amics de la Biblioteca Haas, i s'integra en el cicle d'activitats del Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània, que vol reunir artistes i científics per aprofundir en l'element creatiu i interpretatiu comú a les arts i el pensament.

>Àlbum de fotos de l'acte publicat al Flickr

IX Lliçons Alois M. Haas: "L'Escrita", una lliçó de Perejaume

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació