El 8 de desembre del 1953, aviat farà 65 anys, el president dels EUA, Dwight D. Eisenhower, va obrir “Atoms for Peace” amb un discurs davant de les Nacions Unides, amb l’objectiu d’impulsar un ampli ventall de programes nuclears pacífics en els àmbits agrícola, industrial, mèdic, en el transport o en la producció d’energia. Amb aquesta iniciativa, el govern nord-americà volia atenuar les creixents tensions ocasionades per la carrera armamentística nuclear i per la Guerra Freda, i indirectament, promoure els negocis del país.

L’auditori de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra acollirà els dies 28 i 29 de maig del 2018 el simposi internacional “Atoms for Peace and Europe: Nuclear Energy Networks in Europe andaround the Globe”.

Aquesta trobada, en el marc del projecte europeu HoNESt, se centrarà en les ramificacions històriques, científiques, nacionals i internacionals del programa nuclear "Àtoms per a la pau" en perspectiva comparada, amb la participació d’acadèmics d'Europa, Àsia i els Estats Units.

El simposi, obert al públic, serà inaugurat (28 de maig, 9.00 hores) per Albert Presas, investigador del Grup de Recerca en Nexes entre Ciència, Cultura, Política, Religió i Societat (NEXUS) del Departament d’Humanitats de la UPF  i un dels responsables científics de la trobada, juntament amb Paul Josephson, professor d’Història del Collby College (EUA), de la Tomsk State University i del Moscow Engineering and Physics Institute, MIFI (Rússia), i Matthew Adamson, del McDaniel College, de Budapest.

Les connexions transnacionals, bilaterals i multilaterals entre els diferents programes atòmics; o els programes que van sorgir a Txecoslovàquia, Itàlia, Hongria, Corea i Vietnam, França i Espanya, entre d’altres països, són alguns dels principals temes que tractarà el simposi. Hi prendran part investigadors de centres com ara la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest; l’Acadèmia Diplomàtica de Vietnam, o les universitats de Torí, Oregon State, Sorbona, Yale, Charles de Praga, Pública de Navarra o Politècnica de Lappeenranta.

Quines implicacions socials, polítiques i econòmiques va tenir “Atoms for Peace”?

Els participants enfocaran el seu debat amb preguntes com ara les següents: quina importància va tenir el suport financer i regulador del governs per a “Atoms for Peace”? Com es van involucrar els governs i la indústria amb la societat de l’època? Quins estatus van aconseguir els nous estats nuclears? Què va representar “Atoms for Peace” de cara al flux transnacional de matèries primeres, tecnologies, experiència i programes de capacitació? Quin impacte industrial van tenir els nous programes nuclears establerts a Amèrica del Nord, Europa i la Unió Soviètica?

El simposi mostrarà com alguns dels resultats de les iniciatives d’”Atoms for Peace” va ser la gran circulació de materials nuclears, l’urani enriquit, per exemple; la creació d’una agència internacional destinada a mantenir la vigilància de l’ús d’aquests materials (que es va fer realitat l’any 1957, amb l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica, OIEA) i l’establiment de reunions científiques internacionals adreçades a impulsar l’intercanvi de coneixements científics i d’informació.

La voluntat dels organitzadors és que les comunicacions d’aquest simposi es publiquin en un volum, en una editorial de prestigi o en una revista científica d’impacte. Aquest vol ser el primer pas per fer arribar a la ciència acadèmica les dades que el projecte HoNESt ha generat, com un punt de suport escrit per a la història de l’era nuclear.

History of Nuclear Energy and Sociey (HoNESt) és un projecte finançat per l’Euratom Research and Training Programme (2014-2018), en el marc del Programa Horitzó 2020. Està format per un consorci interdisciplinari de 23 institucions de recerca de tot Europa, entre les quals la UPF, sota la coordinació del professor Albert Presa. A partir d’un enfocament pioner interdisdiplinari i integrat, el projecte vol millorar el coneixement de les dinàmiques establertes entre el desenvolupament nuclear i la societat durant els darrers seixanta anys, i alhora reflexionar sobre futures fonts d’energia.