Vés enrere La comunitat acadèmica ret homenatge a Josep Fontana i Lázaro

La comunitat acadèmica ret homenatge a Josep Fontana i Lázaro

L'auditori del campus de la Ciutadella de la UPF va acollir una jornada acadèmica d'homenatge a l'insigne historiador, amb la participació d'una quarantena de col·legues, deixebles i amics. Paral·lelament, la Biblioteca de la Universitat organitza una exposició bibliogràfica al voltant de Josep Fontana, que es podrà visitar fins al 2 de desembre.
20.11.2018

Una quarantena de visions sobre el mestratge de Josep Fontana per part de col·legues, deixebles i amics, que van coincidir amb ell en alguna etapa al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica i vital, es van aplegar a la jornada d’homenatge a l’insigne historiador, un referent en la historiografia catalana i espanyola.

La Jornada acadèmica d’homenatge a Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-2018), va tenir lloc el dilluns, 19 de novembre, de 9.30 a 15.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, coordinada per Joaquim Albareda, catedràtic d’història Moderna de la UPF, i Borja de Riquer, catedràtic emèrit del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.

> Vídeo de l'homenatge publicat a Youtube


La jornada va incloure dues taules rodones, que van protagonitzar historiadors de diferents disciplines, editors i altres personalitats vinculades a àmbits diversos, com l’acadèmia i l’ensenyament, la cultura i l’edició.

Va incloure una inauguració, dues taules rodones i una cloenda, que van protagonitzar historiadors de diferents disciplines, editors i altres personalitats vinculades a àmbits diversos, com l’acadèmia i l’ensenyament, la cultura i l’edició. Tots ells, en algun moment de la seva vida, van estar en contacte amb el mestre Fontana, una experiència que els va marcar i que en molts casos va determinar o orientar la seva trajectòria.

L'acte va començar amb la projecció d'un vídeo amb imatges de Josep Fontana durant la seva etapa a la UPF. L'àudio corresponia a la darrera classe que va impartir, dins l'assignatura "La guerra freda i el seu llegat", en el marc del Màster Universitari en Història del Món, curs 2011-2012, organitzat per l'IUHJVV.

Vídeo de l'última classe impartida per Josep Fontana i Lázaro

Jaume Casals, rector de la UPF, va obrir la jornada, donant les gràcies a tots els assistents i als organitzadors: “Fontana va ser un dels fundadors de la UPF, per a la qual ha estat un avantatge beneficiar-se de la seva presència. La Universitat estarà lligada a Josep Fontana durant molts anys”, va afirmar.

El rector va recordar que gràcies a la donació bibliogràfica feta per Fontana, en bona part, “la UPF té una molt bona biblioteca, com si fóssim una institució veterana de l’època dels llibres. Aquest és un aspecte material per celebrar”. I va reblar: “Josep Fontana ha estat una persona que recordem de manera transparent i neta. Gaudeix d’una immunitat absoluta, perquè les persones les acabem apreciant amb independència de les opinions. Em sembla exemplar que puguem fer avui aquest homenatge”.

Seguidament, Josep Maria Delgado, director del Departament d’Humanitats, i Josep Pich, professor d’Història Contemporània de la UPF i organitzador de l’acte, van completar la inauguració. Ambdós van explicar la seva experiència i primers contactes amb Fontana, quan eren ben joves i feien les primeres passes en l’àmbit acadèmic.

Josep Maria Delgado va desgranar els consells que li va donar Fontana i que sempre ha intentat seguir: “No escriure només per la ‘tribu acadèmica’, sinó intentar que la transferència de coneixement sigui aplicada a la societat; ser independent, pensar pel propi compte; els estudiants amb problemes són els que donen més satisfaccions; i finalment, pensar que tot es pot fer millor, amb més treball i imaginació”.

De la seva banda, Josep Pich va confessar que “sóc professor universitari gràcies al mestre i professor Josep Fontana. Ell em va suggerir, en funció dels meus interessos (els orígens del catalanisme), la publicació que havia d’analitzar (El Diari Català), la persona amb qui m’havia de centrar (el fundador del Diari, Valentí Almirall) i qui havia de ser el meu director de tesi (Josep Termes)”. I va reflexionar: “Si les persones continuen vives mentre se les recorda, Josep Fontana es ben viu entre els nostres records”.

Josep Fontana, mestre, editor, intel·lectual i impulsor de la UPF

Aquest va ser el títol de la primera taula rodona, moderada per Joaquim Albareda, que inicialment va glossar la biografia del professor, en la qual no es va oblidar de destacar els mestres de Fontana, que ell sempre esmentava: Pierre Vilar, Jaume Vicens i Vives, Ferran Soldevila i Ramón Carande.

La sessió va incloure les intervencions d’una quinzena de persones, que van explicar els seus vincles amb Josep Fontana. Totes elles van donar testimoni de les aportacions i els consells que el contacte amb el mestre els va suposar a nivell personal, però també en com això va redundar en el benefici de les institucions en les quals es trobaven en aquell moment.

I ho van fer intercalant l'explicació de projectes, vivències, records d'estones passades amb ell, anècdotes (Fontana era un gran culé i sempre llegia El Mundo Deportivo, segons va explicar la seva companya de despatx durant la seva època a la UAB, Anna Sallés), lectures de cartes personals i reflexions, des d’àmbits com l’ensenyament de la història, el món editorial, l’economia o la història del dret.

Els participants i temes que van tractar van ser els següents: Josep Joan Moreso, anterior rector de la UPF (Contacte amb Fontana en l'època de rector); Dolors Folch (L’aportació a la UPF), Albert Carreras (sobre el llibre Europa ante el espejo), Anna Sallés (L’etapa a la UAB); Ramón López Facal (L’ensenyament de la història); Anna Solé (El seminari de professors d’ensenyament secundari).

Van completar la taula rodona Antonio Miguel Bernal (Espanya i la dinàmica imperial), Francisco Comín (Les crisis econòmiques), Montserrat Duch (El reconeixement públic), Tomàs de Montagut (La Història del Dret), Josep Capdeferro i Imma Muixella (Josep Fontana i Eva Serra); Ramon Arnabat (sobre el llibre El futuro es un país extrano) i Joaquim Nadal (El mestre).

L’impacte de l’obra de Josep Fontana

Sota aquest titol, es va desenvolupar la segona sessió, moderada per Borja de Riquer, i a la qual van prendre part setze persones.

Es va tractar d’una taula rodona amb un caire més acadèmic i historiogràfic, en la qual es van analitzar els diferents aspectes i línies de recerca en què es pot estructurar l’obra de Fontana, amb comentaris sobre la seva extensa producció bibliogràfica, que consta de més de vint volums.

El professor De Riquer va dividir l’obra de Josep Fontana en quatre línies de recerca: en primer lloc, la crisi de l'antic règim a Espanya i tot el que va significar la revolució liberal; en segon lloc, la reflexió sobre la historiografia espanyola i universal, amb els usos de la història i el paper de l’historiador; en tercer lloc, la història de Catalunya contemporània i la formació d'una identitat dels catalans, i finalment, Europa i el món entre els segles XIX i XXI, amb els principals problemes socials i les relacions entre la democràcia, el capitalisme i les desigualtats.

Hi van intervenir Joan S. Pérez Garzón (Una història de l'Espanya plural); Ricardo Robledo (Josep Fontana y la histària agraria), Bartolomé Yun (La recerca sobre l'Espanya moderna); Rosa Congost (Josep Fontana i Pierre Vilar), Carles Sudrià (El debat econòmic sobre la desigualtat); Antoni Gavaldà (El cooperativisme en la història de Catalunya), Conxita Mir (Guerra Civil i repressió); Jordi Maluquer de Motes (La quiebra de la monarquia absoluta).

Van completar la taula Cales Manera (Cambio económico y actitudes políticas), Pegerto Saavedra (La crisis del antiguo régimen), Ramón Villares (La época del liberalismo (Historia de España); Carlos Martínez Shaw (La Història); Joan Fuster Sobrepere (L’ofici d’historiador); Pere Pascual (La fi de l’Antic Règim i la industrialització) i Josep M. Salrach (La formació d’una identitat).

Cloenda a càrrec de Stephen Jacobson, director de l’IUHJVV

La darrera part de la jornada va consistir en un parlament de Stephen Jacobson, actual director de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV),  fundat per Josep Fontana l'any 1991 i que va dirigir durant deu anys. Va començar el seu parlament esmentant que no havia coincidit amb Fontana, ja que quan es va incorporar a la UPF, el mestre ja s’havia jubilat.de l

 

“Actualment la Universitat és un lloc amb una estructura més complexa que en els primers anys de l’Institut. Ara sóc el director d’un centre de recerca important, amb dotze grups de recerca i 2,5 milions d’euros en ajuts en projectes europeus, però l’IUHJVV significava molt més en l’època de Josep Fontana”.

Stephen Jacobson va afirmar que la missió de l’IUHJVV és “créixer com un centre de recerca i seguir la feina de Josep Fontana i l’herència de Jaume Vicens i Vives, així com millorar els projectes en què treballa, des de la perspectiva del passat però mirant sempre cap al futur”. Finalment, va declarar la jornada clausurada, després de prop de cinc hores intenses de debat i de reflexió.
 

> Àlbum de Fotos de l'àcte d'homenatge a Josep Fontana publicat a Flickr

Jornada acadèmica d'homenatge a Josep Fontana

 

Exposició bibliogràfica al campus de la Ciutadella

En el marc de l’homenatge a Josep Fontana, la Biblioteca de la UPF s’hi afegeix amb una exposició bibliogràfica, que es podrà visitar del 16 de novembre fins al 2 de desembre del 2018 al vestíbul de l’auditori del campus de la Ciutadella.

L’exposició (es preveu que abans de Nadal estigui disponible en format virtual) vol ser un tribut al professor Fontana.

Reconeix tant la seva aportació acadèmica i social al coneixement i a la interpretació de la història com el seu afany i la seva dedicació a aplegar un fons bibliogràfic d’incomparable interès i qualitat i llegar-lo a la Universitat i, en definitiva, a la societat.

La mostra, que inclou una cinquantena de llibres, es vertebra en quatre eixos: Els seus Mestres; Com a editor; Homenatges i Les seves obres.

La mostra, que inclou una cinquantena de llibres, està formada principalment per obres donades per Josep Fontana a la UPF, però també per altres que són un homenatge a la seva figura o que estan escrites pels seus mestres. 

Es vertebra en quatre eixos: Els seus Mestres; Com a editor; Homenatges i Les seves obres. Cada un dels tres primers blocs recull una selecció de llibres, significatius dins del seu àmbit temàtic. En el cas de les obres de Fontana, es fa una selecció àmplia de la seva abundant producció.

Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum

La Sala del Tinell de l’Ajuntament va acollir ahir, 15 de novembre, a la tarda, l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum a Josep Fontana, “per la seva trajectòria durant la transició, la lluita contra el franquisme o el relat dels moviments obrers”. 

L’acte va ser presidit per Ada Colau, alcaldessa de Bacelona, i va comptar amb les intervencions del primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello i els historiadors Pedro Ruiz Torres, Jaume Torras (UPF), Xavier Domènech, Mercè Renom, Anna Solé, i l’editora Carme Esteban.

Aquesta distinció, que li va ser atorgada el juliol del 2018, amb Fontana encara en vida, ha volgut homenatjar la trajectòria professional i cívica de l’historiador, veí del Poble Sec, reconegut internacionalment per la qualitat de la seva extensa obra i “per la capacitat de mirar la història des de la perspectiva de les persones i dels fets quotidians, a més de ser un referent de la tradició republicana, democràtica i antifranquista”.