Vés enrere L’exposició “Els llenguatges de l’absolut” mostra la diversitat lingüística de la literatura religiosa

L’exposició “Els llenguatges de l’absolut” mostra la diversitat lingüística de la literatura religiosa

La Biblioteca/CRAI de la UPF, de la mà de Raquel Bouso, professora del Departament d’Humanitats, obre aquesta exposició bibliogràfica en línia que explora els llenguatges de les diverses religions.
10.02.2021

Imatge inicial

La Biblioteca/CRAI de la UPF ha obert l’exposició en línia Els llenguatges de l’absolut, una mostra bibliogràfica gestada a partir de manuscrits i llibres litúrgics que Fèlix Martí, llicenciat en filosofia i fundador del Centre UNESCO de Catalunya, va donar a la UPF el curs 2016-2017.

L’exposició, comissariada per Raquel Bouso, professora del Departament d’Humanitats, presenta onze manuscrits i vuit llibres litúrgics o de temàtica religiosa en diverses llengües (pāli, hindi, àrab, gueez, birmà, ucraïnès i rus). Els llenguatges de l’absolut proposa explorar, a partir d’aquests llibres singulars, els llenguatges que les diverses religions han articulat per parlar de i amb allò totalment altre, així com els llenguatges a través dels quals consideren que aquest s’ha expressat. La creació de la mostra també ha comptat amb la participació d’Aleix Ruiz Falqués, professor de pali i director del Departament de Pali i Idiomes a la Universitat Budista Shan State, a Taunggyi, Myanmar, i de Josep Puig Montada, professor emèrit d’Estudis àrabs i islàmics de la Universitat Complutense de Madrid.

“La diversitat lingüística de la literatura religiosa que aplega l'exposició reprodueix l'oralitat de la predicació i la pregària però també de la font de la revelació, concebuda com divina en algunes religions, les quals consideren sagrades les llengües en què aquesta s'expressa. Són llenguatges de i sobre l'absolut”

“Em va cridar especialment l'atenció l'exemplar de la Bíblia en àrab, els manuscrits budistes en llengües tai o els llibres cristians en ciríl·lic o gueez; això em va donar la idea per articular l'exposició al voltant de l'ambivalència que expressa el títol: els llenguatges de l'absolut”, explica Raquel Bouso. I afegeix que “la diversitat lingüística de la literatura religiosa que aplega l'exposició reprodueix l'oralitat de la predicació i la pregària però també de la font de la revelació, concebuda com divina en algunes religions, les quals consideren sagrades les llengües en què aquesta s'expressa. Són llenguatges de i sobre l'absolut”. 

L’exposició consta de quatre parts: la revelació i les llengües sagrades; la tradició i la traducció de l’experiència religiosa; la qüestió de la paraula autoritzada; i el descobriment de les escriptures com a formes de pregària i recitació que acompanyen la litúrgia o la meditació.

Aquestes seccions “remeten la idea del missatge revelat, la necessitat de traduir l'experiència religiosa, la fixació del text sagrat i la infinitat d'interpretacions que admet, així com la paraula com a forma de pregària i meditació”, exposa Bouso. Per tant, s'han seleccionat de la col·lecció alguns dels exemplars que il·lustren millor aquestes idees. A més a més, afegeix la professora, “cada volum va acompanyat d'una breu explicació del seu contingut o d'algun aspecte que el contextualitza com ara el cristianisme etiòpic o el jainisme”. 

Atesa la temàtica religiosa del fons, l'exposició es va inaugurar coincidint amb la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional entre les religions, proclamada per l'ONU per promoure una cultura de pau i no-violència.

Un apassionat de la diversitat lingüística i cultural

Fèlix Martí va adquirir aquests llibres i manuscrits durant els seus viatges arreu del món, especialment per Àsia. Fa anys que viatja a l'Orient (des de l’Índia fins al Japó) per conèixer les comunitats religioses i les seves tradicions espirituals. Fruit d’aquesta experiència, va publicar el llibre “Déus desconeguts” (Pagès editors, 2013) i ha anat adquirint documents de vàries religions.

Durant la seva trajectòria ha estat immers en diversos projectes per transmetre la diversitat lingüística, cultural i els drets dels pobles. Entre d’altres càrrecs, va ser president de Pax romana (1975-1984) i, dins de la UNESCO, president del Comitè sobre Pluralisme Lingüístic i Educació Multilingüe (1999-2003). El 1984 va fundar el Centre UNESCO de Catalunya, que va dirigir fins al 2002, i del qual n'és president honorari a l'actualitat (2019). El 2001 va crear Linguapax Internacional i el 2004 va ser director de l’Oficina Tècnica Local del IV Parlament de les Religions del Món.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació