Vés enrere "La insensatesa d’aquesta guerra va en contra de la concertació mundial necessària per encarar els reptes del segle XXI”

"La insensatesa d’aquesta guerra va en contra de la concertació mundial necessària per encarar els reptes del segle XXI”

La sessió especial dels Diàlegs Humanístics “La catàstrofe d’Ucraïna. Rússia i Occident” va reunir el diplomàtic Eugeni Bregolat, el periodista Rafael Poch, i els professors del Departament d’Humanitats de la UPF Tamara Djermanovic i Gennadi Kneper. La taula rodona, que es va completar amb un concert per la pau, va analitzar els orígens i les claus internacionals i internes del conflicte, així com les repercussions que tindrà en l’ordre global i els nous escenaris geoestratègics que s’obren.

10.03.2022

Imatge inicial

Moltes preguntes per respondre i molta incertesa davant del que està passant i de les conseqüències que pot tenir. “Està clar que les coses no tornaran a ser com eren fins ara”, va afirmar Rafael Poch, periodista i excorresponsal internacional. Davant d’aquest panorama, un missatge d’optimisme de Gennadi Kneper, professor del Departament d’Humanitats de la UPF i de la UAB: “No podem pensar que tot és un desastre continu, el progrés mai no és lineal”.

Rafael Poch i Gennadi Kneper, juntament amb Eugeni Bregolat, diplomàtic i exambaixador a Rússia i la Xina, i Tamara Djermanovic, professora i coordinadora del Seminari d'Estudis Eslaus de la UPF, van participar en una sessió extraordinària dels Diàlegs Humanístics UPF, titulada “La catàstrofe d’Ucraïna. Rússia i Occident”, organitzada per  l’Institut d'Història Jaume Vicens Vives, el Seminari d'Estudis Eslaus i l’Institut de Cultura de la UPF.

Eugeni Bregolat: "El passat és fonamental per entendre el present"

La sessió, que també es va poder seguir en streaming, va tenir lloc el 9 de març, al migdia, a l’auditori del campus de la Ciutadella, que es va omplir de gom a gom de gent interessada a escoltar les reflexions dels experts al voltant d’aquesta guerra que amenaça en trasbalsar l’equilibri mundial. Tamara Djermanovic, després de presentar els ponents, va deixar clar que “aquest conflicte, que fa dues setmanes no es podia preveure i es deia que no passaria, no es pot justificar, però sí que podem intentar aproximar els seus orígens”.

Eugeni Bregolat

Eugeni Bregolat va obrir el torn d’intervencions amb un repàs històric, des de la desintegració de l’URSS, per intentar entendre “què hi ha al cap dels que han arribat fins aquí”, ja que, segons ell, el passat és fonamental per entendre el present. La postura de Gorbatxov, que “va deixar fer” que s’ensorrés l'URSS (“se li va prometre que l’OTAN no s’estendria cap a l’oest però no va demanar ni un paper signat”); Borís Ieltsin, que va arribar a demanar l’ingrés de Rússia a l’OTAN, i la posterior entrada al govern de Putin, que va començar a intervenir a Geòrgia i després a Ucraïna, un procés que va acabar amb els acords de Minsk (2014-2015).

Segons el diplomàtic, els EUA, després de la desintegració de l’URSS, podrien haver col·laborat en la consolidació de la democràcia de la regió i podrien haver evitat l’ampliació de l’OTAN, però no ho va fer. Amb el pas dels anys, l’equilibri de forces entre Ucraïna i Rússia ha arribat a un punt en què la balança s’ha desestabilitzat: segons ja van afirmar Kissinger i Berezovski en el seu moment, aquest desequilibri només es podria arreglar amb la “finlandització” o neutralització d’Ucraïna: que digués que renunciava a la seva entrada a l’OTAN.

Rafael Poch va prendre la paraula per assegurar que “Estem davant una agressió imperial, una violació del dret internacional horrible, injustificable. És una invasió en la línia de les altres agressions imperials que hi ha hagut des de l’atemptat de l’11 de Setembre del 2001, com ara a Iraq, Síria, etc. És una canallada en el línia amb el seu context mundial”.

Rafael PochEl periodista internacional va reflexionar sobre els motius pels quals Rússia s’ha vist immersa en aquesta catàstrofe: “Rússia ha tingut dificultats per estabilitzar el seu entorn amb una ideologia nacional que ja va entrar en fallida l’any 1917, sostinguda per un imperi nacional rus, i l’URSS es va fer amb un altra argamassa, més relacionada amb aspectes com el socialisme. No hi ha nostàlgia de l’URSS, sinó de l’imperi rus, i això no funcionarà. Mai amb una ideologia nacional russa es podrà consolidar l’entorn de Rússia”. A això, a més, “cal afegir el tipus de règim autocràtic que ofereix Rússia, que no és gens atractiu per als països de l’entorn”.

Segons Rafael Poch, Ucraïna, com ja ha afirmat Putin, representa un perill i una amenaça existencial per a Rússia (per la seva capacitat tècnica i econòmica, amb opcions de tenir armes nuclears, etc.). “No podem ignorar que el grup dirigent d’una superpotència militar veu les coses així. Es troba arraconada, contra la paret, independentment de si considerem que és un deliri. A més, la pressió occidental dels darrers anys ha ignorat i ha excitat això”, ha assegurat. D’altra banda, “Ucraïna és una víctima propiciatòria, víctima i instrument d’un pols imperial que supera el conflicte que hi ha entre ella i Rússia”.

Rafael Poch: "Aquesta catàstrofe ens empeny cap al pitjor escenari"

Va finalitzar la seva primera intervenció recordant que Europa canviarà radicalment, sense deixar de ser “l’ajudant del xèrif” (“la UE s’ha posat ferms respecte als EUA”), que hi ha un trasllat de potència d’Occident a Àsia (“EUA i Occident no saben què fer amb Àsia”) , i que aquest conflicte augura mals presagis en un segle XXI en què la humanitat té altres prioritats: una concertació mundial per encarar reptes com ara la superpoblació, l’escalfament global o les desigualtats. “Aquesta catàstrofe ens empeny cap al pitjor escenari”, va assegurar.

Paral·lelismes amb el conflicte dels Balcans i algunes reflexions historiogràfiques

La professora Tamara Djermanovic va fer un incís per recordar diferents paral·lelismes amb el conflicte dels Balcans, que ella va viure de prop des de Sèrbia, abans del seu exili cap Catalunya.

Algunes de les reflexions van ser que  Rússia mai ha tingut una democràcia real, és un govern despòtic, i que els ciutadans tenen por i estan desinformats, ja que no hi ha mitjans de comunicació independents. “Durant el conflicte als Balcans molta gent es preguntava com era possible que la comunitat internacional no intervingués, no ajudés a la població o fes alguna cosa”. Per evitar aquest tipus de conflictes, va assegurar que era imprescindible cultivar “la política de la diplomàcia”.

Al se torn, Gennadi Kneper, que va esmentar alguns apunts històrics del conflicte, va assegurar que Putin és el protagonista clau en aquest context, un “personatge polític que argumenta des d’un punt de vista històric”. “El 24 de febrer del 2022 serà una data clau, comparable a l’11 de setembre del 2001, en què canvia l’equilibri de l’ordre mundial”. No obstant això, va donar un missatge d’optimisme, en perspectiva historiogràfica: “El progrés en el qual creiem no és lineal: té corbes ascendents i descendents. Ara sembla que tot és un desastre continu, que s’acaba la civilització, però no podem pensar que tot s’ha acabat”. I va afegir: “Els éssers humans som capaços de matar-nos els uns als altres, però també de trobar solucions negociades”. D’altra banda, va afirmar que el que està passant li recorda el context europeu del segle XIX, amb guerres múltiples i contínues. “Per entendre el conflicte actual hauríem de fixar-nos en processos de formació nacional a l’Europa Occidental del segle XIX”.

Cap a un nou escenari mundial

A la part final de la sessió, i abans d’obrir el torn de preguntes del públic assistent, Eugeni Bregolat i Rafael Poch van donar algunes claus sobre cap a on pot anar el nou escenari geoestratègic i econòmic mundial i quins són els actors i els factors que el determinaran.

Aspecte que oferia l'auditori del campus de la Ciutadella

Eugeni Bregolat va apuntar que estem anant cap a una consolidació de blocs, amb uns EUA i una Europa més units (malgrat que Europa afirma que vol reforçar la seva autonomia estratègica) i una Rússia més en mans de la Xina, que està reemergint amb força. “La Xina és partidària de la integritat territorial i la sobirania estatal, també per a Ucraïna. Està intentant fer de mitjancera en el conflicte, en contacte amb França i Alemanya, perquè també ho facin. I això és positiu, malgrat que no serà fàcil. ... “És bo que la Xina entri, perquè té la capacitat d’influència en les dues parts”.

Per a Rafael Poch, no podem saber les conseqüències reals del conflicte, perquè depenen de molts factors. “Qui guanyarà en el camp de batalla? Això decidirà les coses”.... “Rússia és superior, però la resistència d’Ucraïna no estava prevista, i això li complica el panorama”. Altres factors decisius són el nivell d’implicació d’Europa, Occident  i l’OTAN, les sancions i els seus efectes, què passarà amb el dòlar, quants morts està disposada a assumir Rússia, com reaccionaran els oligarques russos... I per acabar: A curt termini, tindrem un nou teló d’acer a Europa? Serà geogràfic o més transversal?.

Un concert per a la pau

L’acte es va cloure amb un concert per la pau, a càrrec del Dúo Voronkov, format per Ala Voronkova, violinista ucraïnesa, i Guerassim Voronkov, compositori i pianista rus, que van interpretar el Romance de Glier (compositor ucraïnès) i el Segon moviment de la Sonata de Shostakovich. Abans de la seva actuació, Guerassim Voronkov va pronunciar unes emotives paraules, sobre el patiment de la població afectada pel conflicte: “El que està passant no és normal. Amb la nostra actuació volem fer un crit contra la guerra, volem donar un missatge de pau”.

Ala Voronkova y Guerassim Voronkov durant el concert

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

16. Pau, justícia i institucions sòlides
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació