Vés enrere Una nova campanya d'excavacions dirigida per investigadores de la UPF posa al descobert un assentament ibèric en ple territori emporità

Una nova campanya d'excavacions dirigida per investigadores de la UPF posa al descobert un assentament ibèric en ple territori emporità

Un conjunt d’estructures d’època ibèrica excavades en el Turó de Vilanera i a la Muntanya Rodona (l’Escala, Alt Empordà) suggereixen que grups locals gestionaven i controlaven aquest territori segles després de l’establiment d’una comunitat grega al port d’Emporion.

04.11.2021

Imatge inicial

Fa unes setmanes es va donar per finalitzada la campanya d'excavacions que un equip de recerca de la Universitat Pompeu Fabra ha realitzat al Turó de Vilanera (l'Escala, Alt Empordà). Els treballs s'han centrat en la part alta d'aquest turó, situada en una àrea amb un magnífic domini visual sobre el Montgrí i sobre les terres baixes que s'estenen als seus peus. El turó s'enlaira sobre un paisatge esquitxat a l’antiguitat per llacunes i cursos d'aigua que permetien connexions ràpides entre els petits grups locals dispersos en aquests territoris interiors, així com també amb el mateix port d'Emporion (Empúries), que es localitza a menys de dos quilòmetres de distància.

L'edifici està construït amb sòcol de pedra i parets de tàpia, una tècnica de construcció comuna al món ibèric, emprada a la zona des del segle VI a.C.

Els treballs d'excavació, dirigits per Ana Delgado i Lorena Marín, investigadores del Grup de Recerca d'Arqueologia Mediterrània (GRACME) del Departament d’Humanitats de la UPF, han posat al descobert diverses estructures, entre les quals destaca un gran edifici de forma absidal format per tres habitacions. L'edifici està construït amb sòcol de pedra i parets de tàpia, una tècnica de construcció comuna al món ibèric, emprada a la zona des del segle VI a.C. Al costat de l'edifici s'han documentat àrees d'activitat metal·lúrgica i s'han detectat algunes estructures rectangulars, que seran excavades en campanyes futures i que per la seva forma podrien estar relacionades amb la producció agrícola i la gestió d'excedents. Els materials documentats, encara en curs d’estudi, indiquen que l’edifici es va construir i ocupar entre els segles IV i III a.C.

Una mirada al passat

L'edifici excavat presenta un tipus d’estructura singular en època ibèrica, desconeguda fins ara en aquest territori. La seva forma remet a arquitectures tradicionals de les comunitats del Bronze Final i la primera Edat del Ferro d'aquesta regió, és a dir, de temps previs a l'arribada i l'establiment de grups grecs al territori.

L'edifici excavat presenta un tipus d’estructura singular en època ibèrica, desconeguda fins ara en aquest territori

Les investigadores i investigadors de GRACME defensen que la forma d'aquest edifici no només indica la continuïtat de tradicions i estils de vida entre les comunitats locals segles després de l'arribada dels primers jonis a la regió, sinó que també seria una forma de representació d’aquests grups en aquestes zones de conflicte i contacte cultural.

Aquesta arquitectura arcaïtzant podria traduir idees d’identitat i pertinença, de l’ús del passat per a legitimar drets sobre el territori basant-se en arguments com la descendència, la continuïtat i la tradició. Aquesta mirada al passat no només s'ha detectat en la planta de l'edifici, sinó que també s'observa en alguns dels elements materials utilitzats en la construcció de la pròpia estructura, així com en la seva ubicació: l’edifici domina visualment una àrea de culte ancestral que acull sepultures des del 4.500 a.C. i que constituïa la principal àrea funerària de les comunitats que habitaven aquest territori des del Bronze Final fins al s. VI a.C.

Imatge de l'excavació al Turó de Vilanera

Grecs i comunitats locals en zones de contacte

Els resultats obtinguts suposen un avenç significatiu per al projecte de recerca en què s'integra la campanya, "Grecs i Comunitats Locals a l'entorn d'Empúries", aprovat i subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que compta amb l’estreta col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries.

També les excavacions dutes a terme durant els mesos de setembre i octubre a la veïna elevació de Muntanya Rodona, integrades al mateix projecte, han contribuït decisivament a ampliar el coneixement dels canvis i les continuïtats experimentats al territori emporità després de l'establiment d'una comunitat grega a la costa. Els treballs d'excavació, dirigits en aquesta àrea per Aurora Rivera Hernández (UPF) i Mateo González (Universitat de Trèveris, Alemanya), investigadors integrats a GRACME, han permès documentar una ocupació datada entre els segles VII i VI a.C., així com una estructura d'habitació corresponent a època ibèrica.

Unes excavacions que plantegen un nou model de societat

Segons Ana Delgado, que és professora agregada del Departament d'Humanitats de la UPF i coordinadora de GRACME, “els treballs que hem dut a terme al Turó de Vilanera i a la Muntanya Rodona ens han permès obtenir dades molt importants sobre les comunitats iberes del territori emporità. Per primera vegada han revelat com eren les estructures d'hàbitat i producció de les comunitats rurals ibèriques de l'entorn d'Empúries”.

"El resultat d'aquestes excavacions permet plantejar-nos nous models que qüestionen la idea tradicional que aquest era un paisatge colonitzat i hel·lenitzat"

La investigadora destaca que “el resultat d'aquestes excavacions permet plantejar-nos nous models que qüestionen la idea tradicional que aquest era un paisatge colonitzat i hel·lenitzat. Per contra, ens està mostrant unes comunitats rurals que, tot i mantenir contactes estrets amb la comunitat grega instal·lada al port d'Empúries, van optar per mantenir certes tradicions i estils de vida que els connectaven amb el seu passat”.

Així mateix, “el descobriment d'aquests nous assentaments ens permetrà explorar la vida de les comunitats rurals ibèriques, tradicionalment oblidades, i posar-ne en valor la rellevància en aquests paisatges colonials del Mediterrani antic”, conclou Ana Delgado.

A la campanya d'excavacions realitzades aquest any al Turó de Vilanera i a la Muntanya Rodona també hi han participat altres investigadores i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, així com estudiants de la Universitat de Barcelona i de la pròpia UPF.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació