Vés enrere Martín Rodrigo Alharilla documenta en una biografia el passat negrer d’Antonio López, marquès de Comillas

Martín Rodrigo Alharilla documenta en una biografia el passat negrer d’Antonio López, marquès de Comillas

Al llibre Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas, el professor d'Història Contemporània de la UPF demostra que l'empresari va traficar amb esclaus durant la seva etapa a Cuba, fet que li va permetre reunir la fortuna que el va convertir en un dels empresaris més rics de Catalunya.
08.02.2021

Imatge inicial

Martín Rodrigo Alharilla, professor d'Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF i membre del Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (GRIMSE), ha publicat recentment una exhaustiva biografia sobre Antonio López y López, marquès de Comillas, un dels barcelonins més adinerats del segle XIX. Aquesta obra s’emmarca en la línia de recerca de l’investigador, dedicada als interessos econòmics espanyols a Cuba i a les Filipines.

A Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Editorial Ariel), l’autor defineix Antonio López i López (1817-1883), primer marquès de Comillas, com un home de negocis, comerciant, navilier i banquer, que té una dimensió política i pública destacada, tot i que no va estar mai a primera fila, sinó que sobretot va actuar en el marc dels grups de pressió, i va fer créixer la seva fortuna pràcticament partint del no-res.

Amb aquesta obra, l’autor aporta les proves documentals i els testimonis que confirmen que López va ser un esclavista i, a més, va traficar amb esclaus quan era il·legal.

El llibre vol posar llum a la polèmica que hi ha hagut els darrers anys al voltant de la figura d’Antonio López: el 4 de març del 2018 l’Ajuntament de Barcelona va retirar una estàtua dedicada a aquest personatge, construïda l’any 1884, i situada a la plaça barcelonina que encara avui dia continua duent el seu nom. Una retirada que algunes opinions van desacreditar, sota l’argument que enlloc constava que el marquès de Comillas hagués traficat amb esclaus.

Amb aquesta obra, l’autor aporta les proves documentals i els testimonis que confirmen que López va ser un esclavista i, a més, va traficar amb esclaus quan era il·legal, i gràcies a aquest comerç, va poder reunir la fortuna que el va convertir en un dels empresaris més rics de Catalunya, i acumular un patrimoni de prop de 24 milions de pessetes.

L’obra respon a preguntes com ara qui va ser Antonio López; per què, més d’un segle després de la seva mort, genera tanta controvèrsia; si va estar implicat en el tràfic d’esclaus durant els seus anys d’estada a Cuba; quins negocis li van permetre acumular una enorme riquesa, i com va articular el major holding empresarial de l’economia espanyola de finals del segle XIX.

Una biografia que repassa la trajectòria d’Antonio López i en desvetlla aspectes desconeguts

Entre d’altres fonts consultades, la recerca del Martín Rodrigo Alharilla s’ha vist facilitada per la consulta de documentació britànica sobre el tràfic d'éssers humans, que s’ha digitalitzat i obert al públic, i pel fet que ha pogut accedir a la biografia inèdita que va escriure un amic de la família, José María Ramón de San Pedro, i que conté alguns detalls fins ara desconeguts. També per una intensa consulta de documentació d’arxius públics i privats, tant a Espanya com a Cuba.

 Al 1850 Antonio López va ser sorprès quan recollia un carregament d'africans en una platja cubana, transportats a bord de la goleta La Deseada.

L’autor conclou que aquell jove que va arribar a Cuba el 1838 per obrir una simple botiga aviat va veure l'oportunitat de fer negoci amb una activitat que era il·legal des de 1821, el tràfic transatlàntic d'esclaus. Així, documenta com al 1850 va ser sorprès quan recollia un carregament d'africans en una platja cubana, transportats a bord de la goleta La Deseada. A la Cuba colonial, la compra i venda de persones no estava prohibida, però sí la importació des de l'Àfrica.

L’any 1852 diverses catàstrofes naturals i una epidèmia de còlera a Cuba van empènyer López a tornar, i va triar Barcelona. Durant aquesta etapa, funda una naviliera i, juntament amb altres empresaris espanyols, pressiona el govern per tal que enviï tropes a l’illa (ells mateixos s’encarreguen de reclutar voluntaris) ja que la insurrecció a Cuba és creixent. Una operació per a la qual posarà els seus vaixells i li reportarà grans beneficis. Durant aquests anys també va ser un dels promotors de l'anomenat Círculo Hispano Ultramarino Cercle Hispà Ultramarí, el més pròxim a un partit negrer que hi hagi hagut a Espanya. A banda de la seva firma naviliera, la Compañía Trasatlántica, López va fundar i presidir dos bancs (Crédito Mercantil i Banco Hispano Colonial) així com la Compañía General de Tabacos de Filipinas.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació