James Smithies, director del King’s Digital Lab del King’s College London, expert en humanitats digitals aplicades i teòriques, ha impartit la X Lliçó d’Humanitats Miquel Batllori, amb el títol “The Strategic Values of the Digital Humanities: Practices, Teaching, Research”, que ha inaugurat el curs acadèmic 2020-2021 de la Facultat d’Humanitats. La Facultat vol apostar per crear un laboratori d'humanitats digitals, com un dels seus puntals estratègics, i el professor Smithies, a partir de la seva experiència, ha donat diferents consells i recomanacions per ajudar a aquest propòsit.

La Facultat d'Humanitats vol apostar per crear un laboratori d'humanitats digitals, com un dels seus puntals estratègics.

L’acte inaugural, que ha tingut lloc el 2 de desembre, al migdia, a l’auditori del campus de la Ciutadella (sense públic), ha estat presidit per Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats, i s’ha pogut seguir en directe a través de la web de la Universitat. S’ha plantejat en un format de conversa, i el ponent ha pogut dialogar amb tres docents del Departament d’Humanitats: María Morrás, professora de Literatura Espanyola; Marco Madella, cap del Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) i Simone Ventura, professor visitant. Aquest darrer ha fet una presentació de James Smithies, al qual coneix de prop, ja que van conicidir anys enrere al King’s Digital Lab.

“Aquest acte ens serveix per recordar que som creatius, que tenim projectes i iniciatives noves, que no ens volem aturar, i que oferim una formació d’una gran qualitat, fins i tot en les circumstancies actuals”, ha afirmat Josep M. Castellà en l’obertura de l’acte. El degà ha fet una reivindicació de les humanitats com a opció de primer ordre per als estudiants (“estudiar humanitats no ha de ser el resultat d’una fugida del món de les mates o les ciències; fer això és una pràctica d’autoimmolació intel·lectual”) i ha recordat que un bon humanista ha de conèixer la ciència: “Les persones de lletres han de poder dialogar amb el programador i amb l’expert en base de dades. Per això és imprescindible que es formin en el món digital”, ha destacat.

Aquestes paraules han estat el pròleg del degà per refermar l’aposta estratègica de la Facultat d’Humanitats per crear un laboratori d’humanitats digitals: “Volem crear un àmbit institucional per aquest camp d’estudis; ens interessa, per tal que sigui una ocupació laboral més per als nostres estudiants”. I seguint les recomanacions donades pel ponent, al final de l’acte ha assegurat que cal fer aquest camí en col·laboració amb altres departaments i serveis de la Universitat : “El laboratori d’humanitats digitals de la UPF ha de tenir gruix en la recerca, però també implicacions en la docència, tant de postgrau com de grau. És una aposta de futur imprescindible, ens ho prometem a nosaltres mateixos”, ha emfasitzat el degà.

El King’s Digital Lab, un mirall per al laboratori d’humanitats digitals de la UPF

James Smithies ha començat la seva intervenció a través de videoconferència aportant algunes xifres del King’s Digital Lab, el laboratori d’humanitats digitals que es va crear l’any 2015 sota la seva direcció, després d’una etapa al capdavant de l’arxiu digital UC CEISMIC a la Universitat de Canterbury de Nova Zelanda. Es tracta d’una estructura estretament lligada al Departament d’Humanitats Digitals (DDH) del King’s College London, del qual es va separar fa cinc anys (tot i que la universitat ja porta prop de 50 anys fent activitats d’humanitats digitals), un departament que acull prop de 600 estudiants i  entre 30 i 40 estudiants de doctorat.

El laboratori, que crea eines digitals per explorar la recerca acadèmica, desenvolupant projectes de recerca innovadors i de qualitat, centra la seva activitat en diversos camps vinculats a les aplicacions virtuals i a la realitat virtual i augmentada, entre altres eixos. Compta amb investigadors digitals i experts en dades (hi treballen una quarantena de membres, entre analistes, enginyers i dissenyadors de software i personal acadèmic). Disposa d’unes 200 màquines allotjades als seus servidors, a banda dels serveis que utilitzen el núvol; inclou 1,5 milions d’objectes digitals; té una web que acumula 50 milions de visites, i el laboratori ha obtingut uns 10 milions de lliures en subvencions.

"El laboratori d'humanitats digitals només funcionarà si està alineat amb els objectius i els valors epistemològics i metodològics de la facultat".

El ponent ha explicat que el centre augmenta la capacitat digital de tots els departaments del King’s College London, amb els quals treballa conjuntament, però compta amb una àmplia gamma de col·laboradors i vies de finançament externs. “Som porosos i tenim connexions amb moltes institucions del patrimoni cultural, sobretot del Regne Unit”, ha emfasitzat.

Entre els consells que ha donat per tenir èxit en el propòsit de crear un laboratori d’humanitats digitals ha afirmat que “només funcionarà si està alineat amb els objectius i els valors epistemològics i metodològics de la facultat”, a banda d’adaptar-se al context local. Ha recalcat que cal treballar conjuntament amb el departament de TIC, amb el qual ha d’haver transferència de recursos. Per tal d’aconseguir que el laboratori sigui sostenible, cal obtenir finançament extern.

Col·laboració, formació, transferència i equilibri, conceptes clau

Alguns dels temes sobre els quals ha reflexionat James Smithies, com a resposta a preguntes que li han formulat Marco Madella, María Morrás i Simone Ventura, han estat els següents: si la biblioteca de la universitat està en consonància amb l’estratègia del laboratori, es tracta d’una col·laboració molt positiva; el laboratori porta a terme una tasca important de formació en humanitats digitals, amb graduats i becaris que hi fan una estada; és bàsic que hi hagi una línia en el grau que els formi en aquestes disciplines, que tingui continuïtat en el màster i doctorat; la gent jove pot aportar idees i força creativa al laboratori, tot i que no poden alentir el servei ni la producció: per trobar aquest equilibri, fan falta molts recursos.

Altres aspectes que el ponent ha destacat és que la formació dels graduats en l’entorn d’humanitats digitals pot ajudar a transferir coneixement a l’administració pública, i permetre traduir les polítiques en solucions tècniques, per exemple; o la necessitat de trobar un equilibri entre el servei intern, vinculat a la universitat, i la prestació de serveis externs, que pot provocar tensions. “Cal que la presència i la tasca d’intel·lectuals i acadèmics sigui compatible amb la prestació de serveis”, ha assegurat James Smithies. I ha sentenciat: “És necessari proporcionar serveis externs, però sense renunciar a la missió intel·lectual i pedagògica de la institució”.

L’acte ha finalitzat amb la intervenció de Josep Maria Castellà, que ha declarat inaugurat el curs 2020-2021 de la Facultat d’Humanitats de la UPF.

Un expert en humanitats digitals vinculat als àmbits comercial i governamental

James Smithies és director del King’s Digital Lab des de l’any 2015. Anteriorment va ser professor titular d’Humanitats Digitals i director associat de l’arxiu digital UC CEISMIC a la Universitat de Canterbury, de Nova Zelanda. Ha treballat en el sector de les TIC governamentals i comercials com a redactor tècnic i editor, analista de negocis i gestor de projectes. El 2017 va publicar una monografia per a Palgrave Macmillan, titulada The Digital Humanities and the Digital Modern.

La recerca del professor Smithies se centra en les humanitats digitals aplicades i teòriques, incloent anàlisi de big data, computació mínima (minimal computing), arxius digitals, modelització i entorns virtuals. També està interessat en la teoria crítica i mediàtica i en la postfenomenologia. El seu treball se centra en la història de les idees, la tecnologia i la literatura.

> Galeria de fotos de l'acte publicades a Flickr