Jorge Closa Benítez, estudiant de l’Institut Montserrat de Barcelona, és l’autor del treball “¿Dios desde la razón? La posibilidad de la fe razonada”, que s’ha proclamat guanyador de la XVII edició del premi Francesc Noy d’Humanitats de la UPF.

Els guardons es van lliurar el 16 de maig, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, en un acte en què van prendre part els estudiants premiats, tutors, familiars i membres de la comissió avaluadora.

L’autor sintetitza i discuteix, críticament, amb alguns dels filòsofs i científics compromesos en els debats més polèmics de les darreres dècades

Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats i president de la comissió avaluadora, va presidir l’acte del lliurament de premis, als quals enguany s’han presentat un total de 78 obres. Hi van ser presents els docents de la Facultat i membres de la comissió Montserrat Cots, Josep Pich (secretari) i Amador Vega, que en el decurs de l’acte va parlar sobre el treball guanyador i de la seva temàtica.

Una actualització crítica de les aportacions filosòfiques contemporànies

Jorge Closa Benítez que va estar acompanyat per la seva tutora, Assumpta Durà Guimerà, va rebre el premi de mans de Josep M. Castellà. El guardó està dotat amb 750 euros bruts, un lector electrònic i un diploma.

El treball proposa una nova lectura al voltant d’un tema clàssic en la història del pensament: la relació entre la raó i la fe. Segons la comissió avaluadora, “aquestes qüestions complexes, que han ocupat durant segles les ments més brillants de la cultura occidental, es posen al dia amb coratge filosòfic, amb un estil rigorós i fresc i amb un to desenfadat, però tanmateix atent i precís”.

L’autor sintetitza i discuteix, críticament, amb alguns dels filòsofs i científics compromesos en els debats més polèmics de les darreres dècades al voltant d’un tema en el qual convergeixen la recerca d’una veritat raonada amb els sentiments més pregons dels éssers humans.

Els gegants d'abans de la Guerra Civil i el Capità Amèrica, protagonistes de les dues mencions

Les dues mencions que va decidir atorgar el jurat, dotades amb 350 euros bruts, un lot de llibres i un diploma, van recaure en “Els Gegants Perduts (1936-1939)”(menció primera), escrit per Bernat Roman Gresely, de l’Institut Icària de Barcelona (menció primera).

Es tracta d’un estudi en l’àmbit del folklore molt ben documentat, sobre els gegants que existien als pobles i ciutats de Catalunya abans de la Guerra Civil i que després no s’han recuperat per motius diversos.

I la menció segona va ser per a “Capità Amèrica: la història darrere del símbol”, obra de Joel Reverter Lainez, estudiant de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. Es tracta d’un estudi molt exhaustiu i ben documentat de l’evolució d’aquest còmic de Marvel, de la seva rellevància i de tot el que s’ha escrit al seu voltant.

Els treballs finalistes

Els set treballs finalistes, que han rebut un diploma, han estat els següents:

“De Canet al Sàhara”, obra d’Ariadna Ginés Ros, de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar; “Ecos del pensament grec en la física moderna. Plató i Neoplatonisme als escrits dels físics teòrics”, escrit per Iker Pascual Herrera, de l’Institut Serrallarga de Blanes; “La América de Trump”, fet per Diego Sánchez Carbó, de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat; “La influència del llatí en l’anglès”, obra de Paula Pozo Rodríguez, estudiant de l’Institut Montmeló de Montmeló.

Les tres obres finalistes restants van ser “Llibertat: realitat o utopia”, d’Adrià Morato Cubero, de l’Institut Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet; “Melodies de Guerra. Anàlisi de les bandes sonores originals (Soundtrack) de pel·lícules sobre la segona Guerra Mundial”, de Cristina Bosch Sierra, de l’Escola Vedruna Escorial de Vic, i finalment, “Versos al alimón. Relación personal y poética de Federico García Lorca y Pablo Neruda”, d’Aina Juan de Javier i Sandra Baraibar Balés, de l’Escola Sagrat Cor Diputació de Barcelona.

> Àlbum de fotos del lliurament de premis