Vés enrere Simposi: Els anys teòrics (1962-1979) Arts i Lletres

Simposi: Els anys teòrics (1962-1979) Arts i Lletres

Aquest simposi pretén aprofundir en l’estudi de la producció teòrica i les noves opcions artístiques dels anys –decisius– seixanta i setanta del segle XX. Van ser els temps de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de la postguerra per plantejar altres formes de resistència en les quals l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Posteriorment, l’aparició de les pràctiques conceptuals va donar lloc a intenses polèmiques que coexistiren amb les alternatives de l’underground, abans d’apagar-se a les portes de la postmodernitat. 
20.11.2017

 

La diversitat i la complexitat de les propostes artístiques girava entorn de la centralitat del debat teòric sobre la definició de l’art i el seu impacte en la societat. Per això parlem d’«anys teòrics», perquè, essent com van ser uns anys en què la recerca de noves formes d’expressió i l’entusiasme van caracteritzar un profund trencament generacional, aquest trencament i aquesta revolta van tenir lloc des de posicions en què la pràctica era impensable sense la teoria, i la vida era indestriable de la política. El simposi ha estat organitzat pel projecte de recerca de la Universitat Pompeu Fabra Teoría y crítica del arte en Cataluña, Valencia y Baleares entre 1880 y 1980, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i dirigit per Antoni Marí. És continuació dels simposis anteriors –La imaginació noucentista (2008) i La modernitat cauta (2013)– sobre el Noucentisme i sobre l’art de la postguerra, respectivament. 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact