Vés enrere Els projectes d'emmagatzematge de residus nuclears a Finlàndia i França: models nacionals del periodisme de vigilància a prova

Els projectes d'emmagatzematge de residus nuclears a Finlàndia i França: models nacionals del periodisme de vigilància a prova

Pot el periodisme “de vigilància” resultar perjudicial en societats caracteritzades per alts nivells de confiança?, es pregunta Markku Lehtonen, investigador de el Departament d'Humanitats de la UPF i primer autor. La recerca, en la qual també han participat acadèmics de les universitats de Tampere i Jyväskylä, analitza els articles sobre residus nuclears publicats en els diaris Helsingin Sanomat i Le Monde entre els anys 2005 i 2018.

08.04.2021

Imatge inicial

Els diaris líders de dos països precursors en la gestió de residus nuclears, Finlàndia i França, compleixen el seu paper de "vigilància" de maneres molt diferents. El finlandès Helsingin Sanomat (HS) tendeix a reproduir les representacions de govern i de la indústria, mentre que Le Monde destaca el seu paper com a crític independent dels poders establerts. Aquestes diferències reflecteixen al seu torn diverses tradicions culturals, polítiques i mediàtiques.

"El model de control i vigilància crític compleix la seva funció en una democràcia liberal, com és el cas de la francesa, basada en la desconfiança cap a les elits governants. Però, què passaria a Finlàndia si s'apliqués aquest model? ¿Es retrocediria minant la confiança institucional sobre la qual s'han construït les democràcies nòrdiques al llarg de la història? O al contrari, potser la manca d'una visió crítica manifesti una debilitat de la democràcia finlandesa?". Aquestes són les preguntes que planteja Markku Lehtonen, investigador del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i primer autor de l'article.

Durant el període analitzat, des del 2005 fins al 2018, els projectes d'emmagatzematge geològic profund en els dos països avançaven cap a la seva implementació.

L'estudi, publicat a la revista Risk, Hazards, & Crisis in Public Policy, analitza els articles sobre residus nuclears, que contemplen aspectes de risc i seguretat, aparegudes als diaris Helsingin Sanomat i Le Monde. Durant el període analitzat, des del 2005 fins al 2018, els projectes d'emmagatzematge geològic profund en els dos països avançaven cap a la seva implementació.

A l'informar sobre l'emmagatzematge definitiu dels residus nuclears, Helsingin Sanomat es va centrar en la "informació orientada als resultats", reiterant posicions que expressen una forta confiança en la seguretat i la viabilitat del projecte d'emmagatzematge i en els actors responsables de la mateixa. Le Monde, per la seva banda, va donar prioritat a la "informació orientada a l'ètica", destacant els desafiaments de confiança i desconfiança entre les parts implicades i, en menor mesura, l'escepticisme en relació amb la viabilitat i seguretat de el projecte.

Mentre que Helsingin Sanomat subratllava l'avanç constant cap a un emmagatzematge de residus fiable, Le Monde destacava les nombroses incerteses i obstacles associats al projecte, inclosos els múltiples conflictes i controvèrsies entre els actors implicats.

"Le Monde recordava constantment el llegat ambigu del sector nuclear francès, símbol de modernització, progrés tecnològic i prosperitat econòmica d'una banda, i imatge de promeses fallides per l'altra. Helsingin Sanomat, per la seva banda, subratllava la continuïtat, la previsibilitat i la certesa, presentant el projecte del magatzem finlandès com una història d'èxit essencial per a l'interès nacional", assenyala Lehtonen.

A l'abordar l'equitat intergeneracional, Helsingin Sanomat donava ressò a l'argument del govern i de la indústria segons el qual un magatzem d'aquestes característiques evita a les generacions futures enfrontar-se al problema dels residus. Per contra, Le Monde subratllava un dilema fonamental: a l'enterrar els residus en un emmagatzematge definitiu es priva les futures generacions de la llibertat de decidir què fer amb aquests residus, inclosa la possibilitat que, gràcies al desenvolupament tecnològic, es poguessin utilitzar com a recurs.

"Les conclusions ajuden a entendre per què el projecte d'emmagatzematge de residus nuclears ha avançat amb tanta facilitat a Finlàndia", assenyala Matti Kojo, investigador postdoctoral de la Universitat de Tampere i coautor de l'article.

Una anàlisi exhaustiva de dos diaris de referència durant catorze anys

La recerca ara publicada analitza la cobertura dels residus nuclears, en particular els aspectes vinculats al risc i a la seguretat, a Helsingin Sanomat i Le Monde, de 2005 a 2018. Els autors destaquen que només es van seleccionar aquells articles en què el projecte d'emmagatzematge del país era tema central (135 articles a Helsingin Sanomat i 210 a Le Monde).

Els autors destaquen que només es van seleccionar aquells articles en què el projecte d'emmagatzematge del país era tema central.

Finlàndia espera convertir-se en el primer país del món que hagi resolt el seu problema de residus d'alta radioactivitat gràcies al magatzem ONKALO, que hauria d'entrar en funcionament a mitjans de la dècada de 2020. L'inici de l'operació de la instal·lació francesa, "Cigéo" , està prevista per a principis de la dècada de 2030.

Aquest grup de recerca ja havia comparat anteriorment, entre altres aspectes, els processos de participació ciutadana, el paper de les comunitats d'acollida i els articles de premsa publicats sobre la gestió de residus nuclears a Finlàndia i Suècia.

La recerca ha estat finançada pel programa d'investigació finlandès sobre gestió de residus nuclears (KYT2022) 2019-2022 i per la Comissió Europea a través de el pla de beques individuals Marie Skłodowska-Curie (número de subvenció 794.697-TENUMECA). Markku Lehtonen ha estat investigador principal d'aquest projecte entre els anys 2019 i 2021.

La recerca també ha implicat a acadèmics de les universitats de Tampere i Jyväskylä (Finlàndia).

Article de referència: Markku Lehtonen, Matti Kojo, Mika Kari, Tapio Litmanen (marzo 2021). "Healthy mistrust or complacent confidence? Civic vigilance in the reporting by leading newspapers on nuclear waste disposal in Finland and France". Risk, Hazards, & Crisis in Public Policy; 1-28

https://doi.org/10.1002/rhc3.12210

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Markku Lehtonen

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació