Vés enrere El Cicle Recerca EDvolució va abordar un projecte sobre la competència transcultural a les aules universitàries

El Cicle Recerca EDvolució va abordar un projecte sobre la competència transcultural a les aules universitàries

La tercera sessió del cicle, que va tenir lloc el passat 24 de novembre al campus del Poblenou en el marc d’EDvolució i UPF Learning Lab, va servir per presentar els resultats del projecte de recerca TRANSLINGUAM-UNI, centrat en com les aules universitàries s’han transformat en espais multilingües i multiculturals, on sovint la docència s’imparteix en una llengua estrangera.

01.12.2022

Imatge inicial

El 24 de novembre va tenir lloc la tercera sessió del Cicle Recerca EDvolució a la UPF, amb el títol  “La internacionalització de la universitat i les aules multilingües i multiculturals: implicacions lingüístiques, identitàries, actitudinals i educatives del projecte TRANSLINGUAM-UNI

El Cicle Recerca EDvolució és una de les accions que s’han posat en marxa a fi de facilitar la transferència de la recerca sobre ensenyament i aprenentatge per millorar la docència a la universitat, dins de les activitats d’EDvolució i el Laboratori d’Aprenentatge (UPF Learning Lab).

En l’obertura de l’acte, Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la UPF, va destacar la rellevància de la competència de multiculturalitat i plurilingüisme en el marc educatiu comú de la UPF, EDvolució.

La comissionada per a la Recerca en Innovació Educativa, Davinia Hernández-Leo va explicar que “l'objectiu de la sessió és compartir amb tota la comunitat resultats de recerca sobre docència, especialment si s’han obtingut a la nostra universitat, i poder debatre com aquests resultats ens ajuden a poder seguir treballant en el creixement de l'excel·lència en la docència a la UPF”.

Davinia Hernández Leo: “L'objectiu de la sessió és compartir amb tota la comunitat resultats de recerca sobre docència, especialment si s’han obtingut a la nostra universitat, i poder debatre com aquests resultats ens ajuden a poder seguir treballant en el creixement de l'excel·lència en la docència a la UPF”.

Davinia Hernández Leo i Manel Jiménez
Davinia Hernández-Leo i Manel Jiménez durant la sessió


En aquesta sessió es van presentar una selecció dels resultats de recerca aconseguits per TRANSLINGUAM-UNI, un projecte de recerca sobre la competència transcultural a les aules universitàries finançat per l’Agència Estatal d’Investigació. Hi han participat membres dels grups de recerca GREILI (Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats) de la Facultat d'Humanitats i ALLENCAM (Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe) de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.  

Mireia Trenchs Parera, coordinadora del Grup de Recerca GREILI i investigadora principal de TRANSLINGUAM-UNI, va contextualitzar la motivació del projecte, tot explicant que “en la darrera dècada les aules

universitàries han rebut un nombre creixent d’estudiants d’orígens culturals i lingüístics diversos. Aquesta és una realitat a la nostra universitat, una universitat situada en una ciutat internacionalitzada i amb vocació d’internacionalització.” 

Mireia Trenchs: "“Cal conèixer quines conseqüències comporta aquesta transformació des d’un punt de vista lingüístic, identitari, actitudinal i educatiu”.

En la seva intervenció la professora Trenchs va destacar com aquest context fa que sovint veiem com les aules universitàries s’han transformat en espais multilingües i multiculturals on freqüentment la docència s’imparteix en una llengua estrangera. A l’hora d’impulsar estratègies d’internacionalització, les universitats apel·len als beneficis d’aquesta transformació. Per això, va dir, “cal conèixer quines conseqüències comporta aquesta transformació des d’un punt de vista lingüístic, identitari, actitudinal i educatiu”.

Carmen Pérez Vidal, membre del Grup de Recerca ALLENCAM, va subratllar la rellevància de la temàtica tractada a partir de projectes de recerca previs que havien identificat els guanys en competències lingüístiques de les estades Erasmus, a curt i a llarg termini. Per exemple, va dir, “hem vist que la millora és més alta per als estudiants amb nivells competencials més baixos“.

Els resultats de TRANSLINGUAM-UNI van ser presentats per diversos membres del projecte. A més de Mireia Trenchs i Carmen Pérez Vidal, hi van intervenir Andreana Pastena, de la UPF, i Antonio Bruyèl, investigador de la Universitat de les Illes Balears, així com les estudiants de doctorat Socorro Ibáñez i Nengijing Ren.

Socorro Ibañez va explicar que els resultats indiquen com, a l'inici dels estudis universitaris, els estudiants mostren un autoconcepte sobre la competència en anglès alt i que aquells que estudien una llengua addicional mostren un autoconcepte més alt en anglès. Actualment, estan estudiant fins a quin punt aquest autoconcepte canvia en acabar el primer curs acadèmic i també si el grau d’autoconcepte té a veure amb variables diverses, com ara el gènere o el grau de docència en llengua anglesa en l’estudi triat.

Quant a la sensibilitat intercultural dels estudiants, Mireia Trenchs va explicar que “té a veure amb l'emoció positiva envers apreciar diferències culturals, i és elevada en començar la universitat. La sensibilitat és més alta en els estudiants que tenen amistats interculturals prèvies". Els resultats no mostren diferències segons el lloc d'escolarització, a Catalunya i a la resta d'Espanya, i és possible identificar una relació amb la condició plurilingüe de l'estudiant. En general els estudiants que indiquen que tenen més d’una llengua inicial mostren més sensibilitat intercultural que els que defineixen que en tenen només una, probablement perquè el plurilingüisme dona més confiança per iniciar interaccions interculturals.

Andreana Pastena va aprofundir en els resultats de la seva tesi doctoral ja finalitzada per confirmar que la filiació de l'estudiant a una identitat global està relacionada amb l'obertura cultural i també amb el seu grau de plurilingüisme. Pasteana va explicar resultats que indiquen que les aules altament internacionalitzades ofereixen oportunitats per fer amics interculturals i que, com més amics íntims interculturals tenen els estudiants, més sensibilitat intercultural i més identitat global mostren. Així mateix, va descriure experiències personals dels estudiants, que il·lustren aquestes conclusions. Per altra banda, Nengijing Ren va exposar resultats sobre experiències de col·lectius específics, sobretot des de la tria de llengües dels estudiants xinesos en mobilitat a l’hora d’interactuar tant a dins com a fora de la universitat.

Finalment, Antonio Bruyèl va exposar els resultats de l'anàlisi del paisatge lingüístic a la UPF a partir de fotografies fetes als campus de la Universitat. Entre els resultats, es va poder veure que la presència de la llengua en la cartelleria és d'un 75,90% pel que fa a l'ús del català, seguit de l'anglès, amb un 14,70%, i del castellà, amb un 8,6%.

Ja a la part final de la sessió va tenir lloc un debat obert, moderat per Josep Maria Castellà, degà de la Facultat d'Humanitats de la UPF, que va servir per reflexionar sobre les conseqüències de l'esmentada transformació a les aules, així com sobre les oportunitats i reptes respecte a la internacionalització de la universitat del segle XXI.

Els temes que es van tractar van incloure la relació entre factors socioeconòmics i el concepte d'internacionalització, el lligam entre el rol del professorat i la competència de multiculturalitat, l'oportunitat que Barcelona esdevingui un espai d’universitats internacionalitzades a l’alçada del seu grau d’internacionalització com a ciutat, o reflexions sobre com les dades de recerca informen i reforcen la rellevància de les accions d'internacionalització que du a terme la Universitat.

La sessió (la gravació està disponible a la web del Laboratori d'Aprenentatge de la UPF) s’inclou dins el Cicle de Recerca EDvolució, que continuarà previsiblement el dia 24 de gener del 2023 amb una sessió orientada al plagi, la intel·ligència artificial, i la necessitat de repensar la docència i l’avaluació.

La sessió va tenir lloc a la Sala Nau del campus del Poblenou


 

EDvolució i Learning Lab, dues eines complementàries per abordar el canvi de paradigma en l’educació superior a la UPF

El cicle de Recerca EDvolució s’emmarca en el model docent comú  de la UPF EDvolució i en les activitats del Laboratori d’Aprenentatge (UPF Learning Lab), un organisme aprovat pel Consell de Govern de la Universitat el passat mes d’abril. Es tracta d’un centre interdisciplinari per a l’experimentació, l’anàlisi de dades i la transferència de resultats de recerca sobre l'ensenyament i l'aprenentatge a l’activitat docent de la Universitat i a la societat.

Mitjançant la recerca feta al Laboratori d'Aprenentatge es vol avaluar i donar rigor científic a les propostes desenvolupades per EDvolució: “Learning Lab és un entorn per a l’experimentació i avaluació dels nous models docents que el professorat de la UPF està duent a terme, i per fer possible la creació d’una dinàmica d’actualització permanent del model educatiu de la Universitat, basada en l’experimentació-recerca-transferència”, afirma Davinia Hernández-Leo, directora del Laboratori d’Aprenentatge, que va cloure la trobada.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació