Creix la recerca en Benestar Planetari de la UPF després de cinc anys d’ajuts
Creix la recerca en Benestar Planetari de la UPF després de cinc anys d’ajuts
Les convocatòries anuals de finançament entre el 2019 i el 2023 de recerca sobre Benestar Planetari han permès donar suport a 55 projectes vinculats a tots els departaments de la Universitat. Els projectes subvencionats han comptat amb la participació de prop de 70 investigadors júniors i sèniors, que han tingut l'oportunitat d'aplicar mètodes interdisciplinaris i col·laborar amb col·legues d'altres departaments de la UPF.
La UPF va llançar la iniciativa pel Benestar Planetari (Planetary Wellbeing) el 2017 amb l'objectiu principal de contribuir al coneixement i la comprensió dels problemes complexos, interconnectats i sistèmics que afecten el benestar humà, animal i planetari com a ecosistema global. Ho va fer per tal d’identificar solucions integrades, innovadores i interdisciplinàries per abordar aquests reptes. Com a resultat de diverses interaccions, la Universitat va publicar el primer article sobre Benestar Planetari titulat "The Planetary Wellbeing Initiative: Pursuing the Sustainable Development Goals in Higher Education", Antó, J. M. (2021) et al.
Fruit de les activitats derivades d'aquesta iniciativa, l'any 2022 es va fundar el Centre d’Estudis en Benestar Planetari de la UPF, amb la voluntat de consolidar-la i garantir-ne l’èxit. El Centre, que treballa per crear les capacitats i les sinergies necessàries tant dins com fora de la Universitat, s'organitza en tres àrees: educació, recerca i relacions internes i externes.
Carla Lancelotti: "Estem desenvolupant diversos programes i eines relacionats amb el Benestar Planetari per a tots els estudiants universitaris i el personal docent i investigador, per tal de fomentar la recerca inter i transdisciplinària entre els diferents departaments de la UPF i altres institucions”
“Dins d'aquests camps, estem desenvolupant diversos programes i eines relacionats amb el Benestar Planetari per a tots els estudiants universitaris i el personal docent i investigador, per tal de fomentar la recerca inter- i transdisciplinària entre els diferents departaments de la UPF i altres institucions”, afirma Carla Lancelotti, directora del Centre. Al mateix temps, destaca el paper pioner de la Universitat en la promoció del Benestar Planetari a escala local, nacional i internacional. Des de la seva creació, el Centre gestiona les diverses convocatòries de finançament de recerca en aquest àmbit.
Un ampli ventall d’accions de recerca en Benestar Planetari
La iniciativa per al Benestar Planetari ha proporcionat finançament inicial per fomentar les col·laboracions interdisciplinàries que fan recerca al voltant d’aquest concepte. Des del 2019 al 2023, el programa es va estructurar en diferents categories per satisfer diverses necessitats acadèmiques i donar suport a una sèrie d'activitats de recerca. Aquestes categories inclouen finançament per a estudiants de doctorat, investigadors postdoctorals, workshops i conferències, així com finançament inicial per a projectes de recerca col·laboratius.
El programa ha finançat projectes per a estudiants de doctorat, investigadors postdoctorals, workshops i conferències, així com finançament inicial per a projectes de recerca col·laboratius
La convocatòria de finançament va donar diversos resultats en forma de projectes adaptats a cada apartat, tot i que alguns finalment no es van poder portar a terme a causa de la pandèmia. A la categoria de doctorat, els resultats es van centrar principalment a donar suport a la formació i el desenvolupament dels estudiants, facilitar la seva participació en conferències i cursos internacionals, i proporcionar-los plataformes per presentar els resultats. Per als investigadors postdoctorals, l'èmfasi es va posar en l'organització de workshops i l’elaboració de recerques.
Si posem el focus en la categoria de finançament inicial per a projectes de recerca, els resultats es van centrar a iniciar noves iniciatives científiques. Un dels requisits, a part de concentrar-se en temes de Benestar Planetari, era tenir un equip multidisciplinari i, en la mesura del possible, involucrar investigadores i investigadors de diferents departaments de la UPF.
Finalment, pel que fa a la categoria de workshops i conferències, es pretenia facilitar l'organització de nombrosos esdeveniments locals i internacionals. A més, aquestes iniciatives sovint van conduir a avançar en diverses publicacions, que van ajudar a difondre el coneixement i els resultats de la recerca.
Distribució del finançament per tipus d'actuació
El finançament, que s’ha vist afectat per la pandèmia, s'ha distribuït al llarg d’aquests cinc anys (2019-2023) de la manera següent:
El 2019 es van concedir catorze projectes a diferents departaments de la Universitat, amb finançament distribuït en quatre categories: tres ajudes a estudiants de doctorat, tres a investigadors postdoctorals, quatre a projectes de recerca i quatre a iniciatives de conferències i workshops, per un total de més de 84.000 euros. Tanmateix, a causa de la covid-19, tres projectes de la categoria de conferències i workshops no s'han pogut portar a terme; per tant, es va executar el 86% del pressupost inicial.
L'any 2020 es van atorgar 21 projectes, amb finançament repartit en quatre categories: set doctorands, quatre investigadors postdoctorals, cinc projectes de recerca i cinc iniciatives de conferències i workshops, amb uns ajuts que fan pujar fins als 146.000 euros. Amb motiu de la pandèmia, quatre projectes no s'han pogut tirar endavant: dos de la categoria de doctorat i dos de la categoria de postdoctorat, fet que ha suposat que el pressupost final liquidat fos del 91%.
L'any 2021 es van aprovar quinze projectes amb finançament distribuïts en tres categories: un estudiant de doctorat, nou projectes de recerca i cinc iniciatives de conferències i workshops, per prop de 146.000 euros. La covid-19 va provocar que un projecte de la categoria de conferències i workshops no es pogués executar. Així, el pressupost final executat va ser del 96%.
Els diners que no es van poder utilitzar durant la pandèmia s'han reinvertit, seguint la iniciativa de Benestar Planetari, en altres activitats vinculades
L'any 2022 es van atorgar nou projectes (que s’han executat en la seva totalitat) amb finançament distribuït en dues categories: dos projectes d'estudiants de doctorat i set projectes de recerca amb un total de 95.000 euros concedits.
Finalment, l'any 2023 es van adjudicar quatre projectes, amb finançament destinat exclusivament a la categoria de projectes de recerca per promoure la recerca interdisciplinària en Benestar Planetari. Aquest suport tenia com a objectiu desenvolupar aplicacions per a fons de recerca competitius del Consell Europeu de Recerca o del programa Horizon Europe, enfocat a projectes que ja es trobessin en una fase avançada de desenvolupament de l’aplicació, fet que explica el baix nombre d’ajuts concedits respecte als anys anteriors. L'import total concedit va ser de prop de 50.000 euros.
Cal remarcar que els diners que no es van poder utilitzar durant la pandèmia s'han reinvertit, seguint la iniciativa de Benestar Planetari, en altres activitats vinculades. Així mateix, es van concedir diverses pròrrogues per mitigar els efectes que la covid-19 ha tingut sobre els projectes de recerca presentats.
Una iniciativa enriquidora en producció científica, formació i creació de xarxes
En xifres globals, des de la seva creació, la iniciativa de finançament ha donat suport a 55 projectes a través de diferents departaments (amb més de 80 persones beneficiades i implicades directament en aquestes subvencions) i ha destinat prop de 490.000 euros a avançar en la recerca en Benestar Planetari. Les beques concedides han contribuït de manera significativa a la publicació de més de 50 articles científics des de l'any 2019, una xifra que no inclou les publicacions dels anys 2022 i 2023, que encara no s'han informat.
Les beques han donat suport a la formació de tretze estudiants de doctorat, i han facilitat la seva participació en cursos i conferències
A més, la iniciativa ha fet possible l’organització de més de deu conferències, que han permès facilitar una estreta interacció amb experts de diferents àmbits, i la creació d’un grup de recerca internacional dedicat a la sostenibilitat en l'esport, l’International Research Group on Sport Sustainability. “Aquestes iniciatives han fomentat tant la col·laboració interdisciplinària interna, entre diferents departaments i unitats de la UPF, com la col·laboració externa amb organitzacions com hospitals, fundacions i altres universitats”, explica Carla Lancelotti.
Diversos investigadors que han participat en les convocatòries al llarg d’aquests anys han recalcat que s'han beneficiat molt d'aquestes beques: els han permès entendre metodologies d'altres disciplines, que han demostrat ser rellevants i valuoses, i les han pogut incorporar als seus propis projectes. En conèixer diferents enfocaments i tècniques d'altres camps, aquests investigadors han utilitzat una gamma més àmplia de coneixements i eines, amb els quals han pogut fer una recerca millor i més completa. Aquest aprenentatge interdisciplinari els ha ajudat a avançar en els seus projectes i a obtenir una comprensió més àmplia dels seus temes de recerca.
Carla Lancelotti: “Aquestes iniciatives han fomentat tant la col·laboració interdisciplinària interna, entre diferents departaments i unitats de la UPF, com la col·laboració externa amb organitzacions com hospitals, fundacions i altres universitats”
A més, les beques han donat suport a la formació de tretze estudiants de doctorat, i han facilitat la seva participació en cursos i conferències. Això els ha donat l'oportunitat de conèixer i parlar amb persones de diferents àmbits i procedències, els ha aportat noves idees i punts de vista, i ha enriquit de manera notable la seva recerca. Així mateix, amb la participació en jornades i altres trobades acadèmiques, han establert connexions importants i han començat a treballar amb experts d'altres àrees.
D’altra banda, gràcies als fons concedits, investigadors més consolidats han pogut iniciar i fer avançar els seus projectes. Aquest suport també els ha motivat a buscar noves fonts i vies de finançament addicionals per continuar la seva recerca. En aquest sentit, han pres part en programes europeus competitius, en el marc del Consell Europeu de Recerca (ERC), com les beques Marie Curie, la iniciativa Next Generation de la Unió Europea i Horizon Europe. A escala nacional, destaquen els programes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de l'Agència Estatal de Recerca. Cal esmentar també els programes locals, que inclouen els de la Fundació Zoo de Barcelona, l'Institut Català Internacional per la Pau, els programes de La Caixa i les beques Pla CLIK de la Universitat.
Finalització dels ajuts i procés d’avaluació
“Després de l'esforç fet des del 2019, es va decidir que les últimes subvencions fossin les del 2023. Un cop finalitzin tots els ajuts en marxa, durant el 2024, es farà una revisió i avaluació de les subvencions i projectes concedits”, apunta Carla Lancelotti.
Mentrestant, el Centre d’Estudis en Benestar Planetari es dedicarà a oferir altres tipus d'oportunitats a la comunitat de la UPF interessada en aquest àmbit. Una mostra és l’organització, el 3 d’octubre, de la Jornada de Recerca en Benestar Planetari 2024 al campus de la Ciutadella, amb l’objectiu de fomentar la col·laboració interdisciplinària dins de la Universitat per abordar els desafiaments planetaris des de diverses àrees de coneixement i aproximacions.
Exemples de projectes subvencionats, amb representació de tots els departaments i tipus d’acció
Per obtenir una visió global dels projectes que s’han portat a terme al llarg de les cinc convocatòries (2019-2023) i de la participació dels diferents departaments de la UPF, presentem una mostra amb una dotzena de les iniciatives finançades.
Projecte: Youth Engagement for Climate Action - YOUGECA
Investigadora: Mariona Ferrer-Fons
Departament: Ciències Polítiques i Socials
Tipus d'actuació: projecte pilot
Resum: el projecte YOUGECA analitza les causes i les implicacions de la participació juvenil durant l'última onada de mobilitzacions climàtiques i la consciència ambiental generacional. “El projecte explora l'impacte de les mobilitzacions climàtiques 2018-2020 en la implicació política dels joves a escala local i global, el paper de les xarxes socials i en les narratives del canvi climàtic”, explica Mariona Ferrer-Fons, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials. Així mateix, la recerca s’emmarca en l'esclat de la pandèmia de la covid-19, que va representar una oportunitat per entendre l'efecte de la crisi sanitària i social global sobre el moviment i les seves causes relacionades amb el clima.
Projecte: Food, Fertility and Footprints
Investigadors: Paula Casal i Andrew Williams
Departament: Dret
Tipus d'actuació: projecte pilot
Resum: les decisions individuals i col·lectives influeixen clarament en el consum d'aliments i en la mida de la família, i estableixen així una diferència real en les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle i en la probabilitat d'un canvi climàtic nociu. A partir de la filosofia política contemporània, "Food, Fertility, and Footprints" examina si és just i legítim que els responsables polítics utilitzin la política demogràfica i la política alimentària com a instruments per protegir els éssers humans del canvi climàtic. Suposant que els estats i els ciutadans poden ser considerats responsables de les seves petjades de carboni, el projecte conclou que no hi ha raons de pes per negar la nostra responsabilitat quan les nostres emissions es produeixen per les nostres decisions dietètiques o reproductives. Més concretament, i independentment de la tradició, les universitats tenen un paper important per afavorir que els seus membres adoptin dietes basades en plantes.
Projecte: Syntony
Investigadors:
Departament: Comunicació
Tipus d'actuació: projecte pilot
Resum: Syntony és un projecte de recerca artística derivat de la iniciativa Green Shooting, una investigació prèvia finançada per la convocatòria de Benestar Planetari i orientada al foment de les polítiques de producció sostenible a la indústria audiovisual. El projecte -amb la col·laboració de Radiotelevisión Española (RTVE), l’Institut Català d' Empreses Culturals (ICEC) i la European Climate Foundation (ECF), entre altres- recull en forma de documental creatiu els resultats dels diàlegs mantinguts durant l’Assemblea Ciutadana pel Canvi Climàtic espanyola. L’obra audiovisual està dirigida per Eva Vila, i produïda des de la Barcelona School of Management-UPF i ArakiFilms per Jordi Balló, catedràtic jubilat del Departament de Comunicació de la UPF; Marta Lopera-Mármol, doctora per la UPF i investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat Carlos III de Madrid, i Manel Jiménez-Morales, professor en excedència a la UPF i actualment vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Syntony és una pel·lícula produïda amb els preceptes de rodatge sostenible que reformula, des de la recerca experimental, els continguts debatuts a escala nacional sobre el canvi climàtic”, afirmen Manel Jiménez-Morales i Marta Lopera-Mármol, investigadors principals del projecte.
Projecte: 7th IATIS International Conference
Departament: Traducció i Ciències del Llenguatge
Tipus d'actuació: workshops i conferències
Resum: sota el tema de l'ecologia de la traducció, la 7a. edició de la IATIS International Conference va explorar les interaccions entre organismes humans i no humans en la traducció i entre la traducció i la interpretació i el seu entorn físic. Aquestes interaccions es van analitzar des de múltiples vessants: cultural, social, ambiental, polític, literari, tecnològic i ètic, entre d'altres. “La inspiració per a la nostra recerca prové d'un reconeixement de la importància creixent de múltiples forces que impacten i es veuen afectades pel treball dels traductors i intèrprets”, assegura Patrick Zabalbeascoa, catedràtic del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.
Projecte: Environmental exposures and molecular markers: a potential link with health outcomes
Investigadora:
Departament: Medicina i Ciències de la Vida
Tipus d'actuació: doctoranda
Resum: mitjançant la iniciativa de Benestar Planetari, Paula de Prado Bert va tenir l’oportunitat de participar en diversos cursos relacionats amb epidemiologia ambiental i epigenètica, que li van aportar nous coneixements per desenvolupar les diferents publicacions que apareixien a la seva tesi doctoral. A més, va poder participar en una conferència internacional en línia relacionada amb aquesta temàtica, en la qual va presentar la seva recerca: “A causa de la covid-19, la conferència de la Societat Internacional d'Epidemiologia Ambiental per a joves investigadors es va celebrar en línia, i en aquesta vaig tenir l'oportunitat de fer una exposició oral i viure l'experiència de participar en un dels congressos més importants a escala mundial vinculat a epidemiologia ambiental”, explica Paula de Prado Bert, alumni de Biologia Humana i màster en Salut Pública per la UPF, actualment vinculada a l’ICTA-UAB.
Projecte: Understanding Our Climate Emergency Through Art and Aesthetics
Investigadors:
Departament: Humanitats
Tipus d'actuació: workshops i conferències
Resum: aquesta jornada acadèmica va reunir filòsofs i artistes que treballen en l’emergència ambiental a través de l'art i l'estètica: no només pretenia mostrar com la visió tecnoeconòmica imperant no ha aconseguit reduir una dramàtica emergència ambiental que ara ha arribat a nivells de no retorn, sinó també proposar accions transformadores alternatives per contrarestar aquesta condició. “L'art, així com les humanitats enteses a grans trets, ens poden proporcionar una plataforma conceptual diferent per abordar aquests temes fora de l'enfocament tecnoeconòmic”, afirmen Santiago Zabala i Isabel Valverde, professor d’investigació ICREA i professora d’Història de l’Art del Departament d’Humanitats, respectivament.
Projecte: Optimise Vertical Farming - Feed the world, reduce emissions, promote healthy diets
Investigador:
Departament: Economia i Empresa
Tipus d'actuació: projecte pilot
Resum: el projecte proposa un estudi pilot per a l'ús de tècniques d'agricultura vertical per cultivar aliments in situ a les escoles públiques. Es tracta d’una tecnologia per cultivar productes en prestatgeries apilades en entorns interiors controlats, que permet augmentar el rendiment per metre quadrat i reduir la necessitat de terres cultivables; aturar l'ús de pesticides i fertilitzants químics; garantir rendiments d'alta qualitat durant tot l'any o limitar el consum d'aigua i reduir emissions. “Volem demostrar que l’agricultura vertical és molt adequada per conrear hortalisses i verdures per als menjadors de les escoles públiques”, comenta Alberto Santini, investigador Ramón y Cajal del Departament d’Economia i Empresa.
Projecte: The Digital revolution and sustainable consumption
Investigadors:
Departaments: Ciències Polítiques i Socials i Dret
Tipus d'actuació: workshops i conferències
Resum: aquest projecte va permetre algunes publicacions acadèmiques, organitzar un workshop i dues conferències internacionals a la UPF relacionades amb l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en els consumidors i el consum en el context de la crisi climàtica, així com amb temes més amplis de salut, tecnologia i canvi climàtic. “El workshop i les conferències van aconseguir reunir múltiples perspectives disciplinàries sobre aquests temes, com ara el dret, les ciències polítiques i socials, l'economia i l'ecologia”, expliquen John R.B.Palmer i Mireia Artigot Golobardes, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials i del Departament Dret, respectivament. Aquestes activitats van aprofitar la recerca contínua del professorat i els estudiants de grau de la UPF i van ajudar a vincular-los amb xarxes acadèmiques més àmplies.
Projecte: Communication strategies for sustainability: the potential of human rights and equality-based narratives for urgent climate action
I
Departament: Dret
Tipus d'actuació: investigadora postdoctoral
Resum: el principal resultat del projecte va ser un article d'accés obert, publicat l'any 2022 en castellà, amb el títol “Los derechos humanos como herramienta para la acción climática: una propuesta comunicativa”. “L'objectiu d'aquest projecte era doble: d'una banda, proporcionar una metarevisió de la literatura rellevant en l'àmbit de la comunicació sobre el canvi climàtic i traduir-la en recomanacions de defensa fàcils de llegir; i, de l’altra, explorar la connexió entre les agendes dels drets humans i els moviments climàtics i proposar narratives basades en drets humans capaços d'estimular l'acció climàtica urgent”, afirma Ana García Juanatey, actualment professora de dret internacional i relacions internacionals al CEI International Affairs, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.
Projecte: WellbeingTEL: Multimodal learning analytics and human wellbeing indicators in technology-enhanced learning scenarios
Departament: Enginyeria
Tipus d'actuació: projecte pilot
Resum: el projecte WellbeingTEL capitalitza i integra els treballs anteriors del Grup de Recerca en Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l'Educació (TIDE) de la UPF en tecnologies de disseny i orquestració de l'aprenentatge, anàlisi de l'aprenentatge, ètica i nous mètodes d'anàlisi i recollida de dades. “El nostre projecte busca preparar els avenços científics per a transformacions digitals de l'educació impulsades èticament, on els educadors formen part d'un esforç col·lectiu d'aprenentatge, que els permeti ser agents de canvi mitjançant la participació activa i la promoció del benestar”, explica Davinia Hernández-Leo, investigadora del Departament d’Enginyeria i cap del grup de recerca TIDE.
Projecte: For Whose Benefit?: A Critical Analysis of Forest Carbon Offsetting Projects and Conflict
Investigadora:
Departament: Ciències Polítiques i Socials
Tipus d'actuació: doctoranda
Projecte: Workshop de recerca “Colonialism and Gender in the Making of the Global Modernity (16th-18th Centuries): the Patriarchal Turn and its Long-Lasting implications”
Investigadora:
Departament: Humanitats
Tipus d'actuació: projecte pilot
Resum: el colonialisme modern primerenc va fer coexistir persones amb diferents sistemes de sexe i gènere, de vegades amb una distància cultural enorme. Les enteses locals que es van demostrar incompatibles amb les aportades o imposades pels agents colonials sovint es van interrompre, i llavors es va iniciar una tendència cap a l'estandardització de gènere. “El projecte té com a objectiu debatre al voltant d’aquest gir patriarcal global-planetari i la consegüent explotació o discriminació de tots aquells que van ser definits progressivament com a ‘altres’ pel subjecte patriarcal modern emergent, tant a escala local com mundial, mitjançant mecanismes específics”, afirma Sandra Montón Subías, professora d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats i coordinadora del Grup de Recerca en Colonialisme, Gènere i Materialitats.