Vés enrere Com les controvèrsies públiques que generen els grans projectes nuclears poden millorar-ne l’avaluació?

Com les controvèrsies públiques que generen els grans projectes nuclears poden millorar-ne l’avaluació?

És l'eix central del projecte de recerca que Markku Lehtonen ha començat a desenvolupar al Departament d'Humanitats de la UPF, supervisat pel professor Albert Presas i Puig, i que està finançat amb una beca Marie Curie.
08.03.2019

 

Les “patologies de megaprojectes” és una terminologia que fa referència als excessos crònics dels costos, els retards i la incapacitat per proporcionar els beneficis promesos que sovint pateixen els projectes industrials a gran escala: per exemple, autopistes, túnels, aeroports, ponts, ferrocarrils, ports, preses hidroelèctriques, centrals nuclears i dipòsits de residus radioactius.

Markku Lehtonen és l’investigador principal del projecte “Technopolitics of nuclear megaproject pathologies, economic controversies and varieties of socioeconomic appraisal” (TENUMECA), que portarà a terme a la UPF entre l’1 de febrer del 2019 i el 31 de gener del 2021, gràcies a un ajut Marie Sklodowska Curie 2017, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Horitzó 2020.

El projecte examinarà l'experiència històrica i contemporània en megaprojectes del sector nuclear a Espanya, Finlànida, França, el Regne Unit i l'Agència Nuclear de l'OCDE.

Sota la supervisió d’Albert Presas i Puig, professor del Departament d’Humanitats de la UPF, el seu objectiu és examinar l’experiència històrica i contemporània en megaprojectes del sector nuclear en cinc contextos polítics i institucionals diferents: Finlàndia, França, Espanya, el Regne Unit i l’Agència d’Energia Nuclear de l’OCDE.

Les controvèrsies públiques com a factor de millora

“Donades les destacades aportacions econòmiques i polítiques, així com les importants incerteses i impactes mediambientals i socials que impliquen, els megaprojectes són molt controvertits i sovint generen oposició ciutadana. Els diferents tipus d’experiència -tant dels experts amb un estatus internacional com de la ciutadania- tenen un paper central en aquests conflictes i controvèrsies”, apunta Markku Lehtonen.

“A partir del paper de l’economia i dels economistes, TENUMECA explorarà la manera en què les controvèrsies públiques poden contribuir a una millor avaluació dels grans projectes. Això requereix una anàlisi àmplia, que inclogui la interacció entre l’avaluació institucionalitzada, el compromís i la mobilització social i el debat públic”, afirma Markku Lehtonen.

Segons l’investigador, TENUMECA té rellevància política, ja que ajudarà a millorar la interacció entre tots els actors socials, polítics i econòmics que intervenen en aquests processos, i també a identificar la manera com les controvèrsies públiques poden contribuir a millorar l’avaluació dels megaprojectes.

Importància de l’evolució dels objectius socials, la definició de problemes i la cultura tecnopolítica

Markku Lehtonen considera que per jutjar el rendiment dels grans projectes, no són suficients aspectes com les especificacions dels costos, el calendari o els objectius inicials ("predefined project specifications"), ja que si només es tinguessin en compte aquests criteris, en una gran majoria de casos, els megaprojectes tendirien a fracassar, i no tots fracassen: "Avaluar aquests tres criteris és insuficient, ja que els projectes sempre produeixen conseqüències, positives i negatives, molts cops imprevistes, que no hi tenen res a veure, i que no són considerades en una avaluació convencional". I afegeix: "Sovint, les preferències i els objectius socials evolucionen juntament amb la planificació i la implementació de grans projectes”.

"Sovint, les preferències i els objectius socials evolucionen juntament amb la planificació i la implementació de grans projectes”

D’altra banda, per entendre la controvèrsia, la valoració i la presa de decisions, cal tenir en compte la importància dels processos mitjançant els quals determinades definicions de problemes i de solucions arriben a imposar-se sobre altres.

Finalment, segons l’investigador, “la manera com la tecnologia i la política interactuen en la planificació i la implementació d’un megaprojecte depèn bàsicament del context polític i històric de cada país, de la seva cultura tecnopolítica”.

Per abordar tots aquests aspectes, i partint d’enquestes, entrevistes i anàlisi de grans corpus de dades, l’autor estudiarà en profunditat contextos polítics i històrics ben diversos en els quals s’emmarquen les patologies i controvèrsies al voltant de grans projectes nuclears.

Aquest estudi es portarà a terme tant a escala nacional (amb l’estudi dels casos d'Espanya, Finlàndia, França i el Regne Unit), com internacional (a través de l’Agència d’Energia Nuclear de l’OCDE, NEA). Així mateix, també analitzarà la trajectòria de les polèmiques i els debats que han sorgit en aquests països i en els seus entorns.

Expert en polítiques energètiques i del medi ambient

Markku Lehtonen, doctor en Economia del Medi Ambient per la Université de Versailles Saint-Quentin-en-Yvelines (2005), centra la seva recerca en les polítiques energètiques i mediambientals, amb especial èmfasi en l’energia nuclear, la gestió de residus radioactius i els biocombustibles.

Vinculat al llarg de la seva trajectòria amb institucions com la Universitat de Sussex, l’École des Hautes Études en Sciences Sociales o la Université Paris-Est Marne-la-Vallée, ha estat un dels investigadors del projecte europeu HoNESt (2015-2019), que ara finalitza.

HoNESt, que’ha analitzat en la història de la relació entre energia nuclear i societat a Europa, ha estat coordinat pel professor Albert Presas i Puig, que serà el supervisor de Markku Lehtonen en aquest projecte Maire Curie que ara comença.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact