JASPAR (acrònim de The Japan-Spain-Pakistan Archeological Researh Initiative) és una iniciativa de recerca en arqueologia que es porta a terme a la regió de Sindh (Pakistan), formada per diferents projectes, interessats a estudiar el paleoambient, l’arqueologia i l’etnoarqueologia de la zona. Ja ha acabat la seva primera temporada, amb molts avenços en diferents àmbits, tant de localització d’indrets apropiats com de trobada de mostres per analitzar.

La UPF és una de les institucions signants de l’acord per desenvolupar JASPAR, conjuntament amb la Universitat Shah Abdul Latif (SALU, Khairpur, Sindh), i dues ONG: la Fundació per a la Conservació del Patrimoni del Sindh (Endowment Fund Trust for Preservaton of  the Heritage of Sindh) i el Centre Japonès per al Patrimoni Cultural de l’Àsia Meridional (Japanese Centre for South Asian Cultural Heritage, JCSACH, Tòkio, Japó).

La iniciativa JASPAR, que compta  amb el suport del govern de la província de Sindh, engloba diferents àmbits, des de l’estudi des dels primers humans (projecte PaleoAsia, que impulsa un grup de recerca japonès) fins a l’estudi de la civilització Harappa o de la Vall de l’Indus (projectes RAINDROPS i ModAgrO), tot plegat en col·laboració amb institucions locals i habitants de la regió.

CaSEs és l’únic grup de recerca de l’estat espanyol que pren part en aquesta col·laboració internacional.

Els membres del Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d'Humanitats  Marco Madella, professor d’investigació ICREA-UPF, i Carla  Lancelotti, investigadora IP del projecte ERC Starging Grant RAINDROPS, participen a JASPAR, com a coordinadors dels projectes ModAgrO i RAINDROPS, respectivament. CaSEs és l’únic grup de recerca de l’estat espanyol que pren part en aquesta col·laboració internacional.

 “La regió de Sindh té un patrimoni increïblement ric i aquesta iniciativa esta dissenyada per desbloquejar qüestions fonamentals en la història de la humanitat, com ara l’estudi dels primers humans moderns del sud d’Àsia, quan i com es va originar l’agricultura, i el seu desenvolupament a la regió de la Vall de l’Indus”, afirma Marco Madella.

“Al mateix temps, JASPAR treballarà amb la població local per reunir els coneixements tradicionals que es troben actualment en risc de desaparèixer completament del patrimoni  cultural de Sindh i utilitzar-los per comprendre les dinàmiques humanes passades, com el reg a les zones de secà o l’ús de recursos vegetals i animals i el seu processament”, destaca Marco  Madella.

Entendre com va florir la civilització de la Vall de l’Indus mentre s’adaptava a l’aridificació

El projecte ModAgrO se centra en analitzar els inicis de l’agricultura a la vall central de l’Indus, per la qual cosa la finalitat principal d’aquesta primera fase del projecte és trobar llocs arqueològics adequats, datats de finals del quart i principis del tercer mil·lenni abans de Crist (fase Kot Diji o pre-Harappa), per  obtenir  bones dades i materials arqueobotànics.

Un equip format per Marco Madella i Carla Lancelotti, membres del grup de recerca CaSES,  conjuntament amb els investigadors pakistanesos G. Veesar, T. Abro i A. Amin i els japonesos H. Kitagava, A. Noguchi i  T. Miki, han visitat un conjunt de llocs arqueològics a la zona de les Rohiri Hills, al desert del Thar i a la vall principal de l’Indus.

Avaluar la preservació de diversos indrets i planificar les primeres mostres i excavacions arqueològiques que es duran a terme durant la propera temporada ha estat l’objectiu d’aquestes visites. Un dels indrets destacats que s’estudiaran és l’àrea de Kot Diji, un dels assentaments preurbans més importants del sud asiàtic.

"La civilització harappa, lluny de patir una dinàmica regressiva, es va adaptar perfectament a l'aridificació"

Marco Madella remarca la importància d’aquest projecte també en l’àmbit climàtic: “Part dels objectius de ModAgrO, en col·laboració amb el grup PaleoAsia, és comprendre la dinàmica climàtica i ambiental dels últims 10.000 anys en aquesta àrea. Per a això, hem explorat un conjunt de seccions ambientals (dipòsits al·luvials quaternaris) de la planura del riu Indus, que són fonamentals per entendre el canvi climàtic que va tenir lloc en aquesta àrea, així com també l’expansió i contracció d’un dels deserts més grans d’Àsia, el Thar”.

 “Aquesta regió va experimentar una època de forta aridificació, que va començar a afectar l’Àsia del sud fa uns 6.000 anys. La civilització harappa i els seus assentaments humans, lluny de patir una dinàmica regressiva, s’hi va adaptar perfectament, amb el creixement de grans ciutats, intercanvis  comercials i esplendor. La nostra hipòtesi és que això va ser possible degut a l’augment de la productivitat agrícola, que comportava l’ús dels fems com a fertilitzant i la diversificació de les àrees cultivades. Aquest fet pot ajudar a entendre com podem afrontar el canvi climàtic que ja s’està produint en l’actualitat, que tot fa preveure que anirà a més”.

Buscant indrets adequats per a portar a terme el treball etnoarqueològic

Pel que fa al projecte RAINDROPS, el treball de camp que ja s’ha efectuat en aquesta primera temporada ha tingut com a objectiu establir contactes amb poblats locals, per trobar llocs adequats en els quals portar a terme la tasca etnoarqueològica de JASPAR. Específicament, es vol estudiar l’agricultura tradicional no regada dels cultius d’hivern i d’estiu per crear models que serveixin per interpretar les tècniques de cultiu de la civilització d’Harappa.

“No  ha estat una tasca fàcil, perquè tota l’àrea actualment està molt irrigada, amb centenars de quilòmetres de canals que surten de la presa de Sukkur, al riu Indus, i travessen el paisatge, creant una planura molt fèrtil, amb cultius de blat, civada i palmera de dàtil. És impressionant, amb camps verds de blat ubicats entre altes dunes de sorra”.

Finalment, però, els investigadors van trobar el que buscaven: “El darrer dia vam visitar el lloc perfecte per fer les entrevistes per al projecte. Vam trobar un poblet increïble, ubicat a tocar de la serralada de Kirthar ( a l’oest i a prop de la província de Baloochistan) on la gent cultiva sorgo (una gramínia) de secà i altres mills (mijos, en castellà). Els habitants del poble van ser increïblement acollidors i ens van obrir les portes de casa seva. Vam assegurar que el projecte serà ben rebut per poder fer el treball etnogràfic durant els propers anys. Aquesta és la càlida hospitalitat típica del sud asiàtic!, conclou Marco Madella.