Vés enrere Com el canvi climàtic va determinar les diàspores humanes a l’Amèrica del Sud durant l’Holocè?

Com el canvi climàtic va determinar les diàspores humanes a l’Amèrica del Sud durant l’Holocè?

Jonas Gregorio de Souza, investigador Marie Curie del Departament d’Humanitats de la UPF, portarà a terme el projecte “Examining Pan-Neotropical Diasporas” els propers dos anys per tal de donar resposta a aquesta qüestió.

25.07.2019

Imatge inicial

Jonas Gregorio de Souza, investigador Marie Curie i membre del Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d’Humanitats, ha començat aquest mes de juliol a desenvolupar el projecte de recerca Expand (Examining Pan-Neotropical Diasporas).

Gràcies a un ajut de prop de 160.000 euros en el marc de la convocatòria 2018 de beques individuals Marie Skoldovska Curie Marie de la Comissió Europea, Jonas Gregorio de Souza portarà a terme el seu projecte a la Universitat durant els propers dos anys, sota la supervisió de Marco Madella, professor d’investigació ICREA-UPF i cap del Grup de Recerca CaSEs.

El projecte Expand integra l'arqueologia, la paleoecologia i el modelatge informàtic

El projecte Expand (Examining Pan-Neotropical Diasporas) integra l'arqueologia, la paleoecologia i el modelatge informàtic per comprovar el paper del canvi climàtic en la dispersió dels agricultors de boscos tropicals fora de l'Amazònia durant l'Holocè tardà (darrers 5.000 anys). “La meva recerca té com a objectiu compilar dades arqueològiques i paleoecològiques, que utilitzaré per modelar les expansions culturals i reconstruir els canvis de cobertura del sòl”, explica Jonas Gregorio de Souza.

Estudiar la relació entre el canvi climàtic i les migracions humanes a partir del modelatge computacional

L’expansió dels agricultors i les seves llengües va ser un procés clau en la configuració de les geografies culturals i lingüístiques a tot el món durant aquest període geològic. Moltes d'aquestes expansions s'han mostrat recentment coincidint amb períodes de canvi climàtic, que haurien ofert tant oportunitats com limitacions per a les migracions humanes.

Amèrica del Sud ofereix un estudi de casos perfecte, amb les principals diàspores culturals que es produeixen en els darrers 5.000 anys, un període de precipitació creixent i expansió dels boscos, tal com s’està documentant en registres paleoecològics i paleoclimàtics.

Jonas Gregorio de Souza afirma que “els resultats de la recerca permetran una primera valoració del temps, el ritme i les rutes d’expansió de les cultures arqueològiques a les terres baixes d’Amèrica del Sud, així com el gradient espacial dels canvis de vegetació induïts pel clima durant el final de l’Holocè”.

Finalment, mitjançant tècniques de modelatge computacional basat en agents (an anglès, agent-based modelling, ABM), el projecte simularà escenaris de migracions humanes en els neotròpics amb un fons ambiental dinàmic. 

En aquest sentit, es generaran diferents models per trobar el millor ajustament a les dades arqueològiques empíriques, que permeti una avaluació del paper del canvi climàtic en dispersions humanes a Amèrica del Sud.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació