Vés enrere Adam Zagajewski obre el curs 2019-2020 a Humanitats amb una lliçó en què relaciona poesia, llibertat, dret i bellesa

Adam Zagajewski obre el curs 2019-2020 a Humanitats amb una lliçó en què relaciona poesia, llibertat, dret i bellesa

El poeta i escriptor, premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2017, ha pronunciat la IX Lliçó d’Humanitats Miquel Batllori, un assaig original en el qual ha reflexionat sobre la literatura, l’art i la condició humana.

19.11.2019

Imatge inicial

On Poetry, Freedom, Law and Beauty" és el títol de la IX Lliçó d’Humanitats Miquel Batllori, que ha obert el nou curs de la Facultats d’Humanitats de la UPF, i que ha anat a càrrec d’Adam Zagajewski, poeta, assagista, premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017, i antic professor visitant de la Universitat de Chicago.

L’acte acadèmic ha tingut lloc el 18 de novembre, a les 12.30 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, amb la presència de Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats, i Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats, que ha fet una presentació del ponent.

"Hi ha poetes que instintivament són anàrquics, que consideren la llei contrària a la inspiració, com una cosa circumstancial".

"La lliçó inaugural és un assaig original que he escrit per a vosaltres”, ha afirmat el ponent al principi del seu parlament, en què ha parlat de conceptes tan antics i alhora tan nous com són el la llei, el mal, la bellesa i la bondat, i de com ens poden ajudar a viure.“Tot i que la llei no dona plaer, com l’art i la bellesa, és una cosa essencial a les nostres vides" (...) “Però hi ha poetes que instintivament són anàrquics, que consideren la llei contrària a la inspiració, com una cosa circumstancial”, ha afirmat.

Segons Zagajewski, la poesia incorpora diverses lleis i normes: “Cal pensar en unes estructures concretes, s’ha de buscar una manera de convèncer i de donar exemples. Hi ha certes regles en poesia: fa falta un equilibri entre l’espontaneïtat dels sentiments i les formalitats, una tensió entre aquests dos mons que li doni vida”.

El ponent ha recordat que durant la seva joventut, a Polònia, quan anaven contra el sistema polític, el concepte de llibertat era per als filòsofs, però no per als poetes. “Vaig intentar escriure alguna cosa sobre llibertat, però mai no vaig tenir èxit. No és una cosa concreta. En una manifestació pots portar un cartell que digui 'llibertat’, però no el pots posar en els poemes, ja que sona massa abstracte".

Zagajewski ha manifestat la seva admiració pels pintors anònims i ha recalcat que molts poetes i pintors tenen un problema amb la vanitat: “Per produir art has de creure molt en tu mateix i això sovint et fa ser vanitós, has de creure que ets el millor. Els pintors anònims van en contra d’això”.

En una segona part de la lliçó, ha parlat de llibres que el representen, que ha dividit en dos tipus: en primer lloc, els que parlen de crims (com ara l’extermini de jueus, les biografies de Stalin i Hitler, etc.). “Estic fascinat pels crims i els assassinats, potser perquè intento comprendre la naturalesa humana, són coses que poden tornar”.

Un segon tipus de llibres són els relacionats amb la bellesa, per exemple les obres sobre música, pintura, art, i els seus autors, com ara Bach, Schubert, Miquel Barceló o Antonio Machado. “Si em preguntes per què aquests dos tipus de llibres m’interessen, la resposta no és complicada: perquè representen la dualitat entre la maldat i la bellesa. Viure en llibertat no és possible sense un mínim de sensibilitat”.

Ja en la part final de la seva lliçó, Zagajewski ha reflexionat sobre aspectes com ara el somriure de la gent (“fa que les persones demostrin que són humanes, malgrat que ho estiguin passant malament”), o la necessitat que té la humanitat, per sobreviure, d’un excés de curiositat i de passió, de consistència i d'inconsistència.

Intervencions de Josep M. Castellà i Tamara Djermanovic abans de la lliçó

“Adam Zagajewski és un poeta implicat, mesurat i profund, de la bellesa fonda, que és el que volem ser nosaltres en aquesta facultat”, ha afirmat Josep M. Castellà durant l’obertura de l’acte.

El degà ha ampliat aquestes tres facetes de Zagajewski fent un paral·lelisme amb la missió i la funció que té la Universitat avui en dia dins de la societat. A banda de propiciar la transferència de coneixement, “la universitat ha de ser entorn i contribuir a crear aquest entorn, cal estar-hi incardinats”.

Josep M. Castellà ha explicat que la UPF en els darrers anys ha endegat diversos projectes per ampliar les humanitats, com ara la creació del grau en Global Studies. Però cal buscar altres iniciatives, com ara aprofundir en les relacions de les humanitats amb el món de la salut: “Les humanitats milloren el nostre benestar, fan que et sentis millor amb la teva vida i amb la teva salut. Els museus, les biblioteques, els centres culturals i els graduats en aquest àmbit haurien de ser alhora agents de salut”.

Del ponent, ha destacat el fet que es plantegi la relació entre llei i poesia, una disciplina que relacionem amb el romanticisme. “Encara concebem l’ús poètic com el trencament de les normes”. I ha afegit: “Faria falta una mirada àmplia que ens obligués a buscar una teoria lingüística que expliqui el conjunt de les formes de comunicació, intel·lectuals, literàries i artístiques. Fins i tot el malentès ha de formar part d’una teoria lingüística”.

Seguidament, durant la presentació que ha fet del ponent, la professora Tamara Djermanovic ha afirmat que “és un poeta lleial a allò que escriu i als valors heroics, tot i que pugui ser acusat de grandiloqüent”. Sobre la seva obra, ha destacat que “crea una poesia èpica, plena d’històries concretes, que es llegeix com si fos novel·la. La poesia d’Adam Zagajewski és un enllaç entre allò material i allò espiritual, entre les circumstàncies de la vida i la poesia del nostre cor”.

Un gran defensor de les humanitats

Adam Zagajewski, premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017 i Premi Europeu de Poesia 2010, a més de candidat diverses vegades al premi Nobel de la Literatura, es va tornar universalment conegut quan la revista The New Yorker va publicar el seu poema "Try to Praise the Mutilated world" després de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York al setembre de 2001, que es va convertir en un himne a l’esperança.

Nascut a Lvov el 1945 (llavors Polònia i actualment Ucraïna), s'ha convertit en una de les veus contemporànies més rellevants. Les autoritats del govern comunista van prohibir les seves obres, i es va exiliar a París el 1982 i després als Estats Units, on va ser professor de les universitats de Chicago i de Houston. El 2002 va tornar a fixar la seva residència estable a Cracòvia, tot i que va continuar exercint com a professor visitant en aquestes dues universitats nord-americanes.

Acantilado ha publicat els seus llibres de poesia Tierra del fuego (2004), Deseo (2005), Antenas (2007), Mano invisible (2012) i Asimetría (2017); els assajos Dos ciudades (2006), En defensa del fervor (2005), Solidaridad y soledad (2010), Releer a Rilke (2017) i la seva peculiar autobiografia Una leve exageración (2019).

Zagajewski és un gran defensor de les humanitats, i afirma que en la nostra 'escèptica tia-època', ensenyar diàlegs platònics, els versos de Hölderlin, el pensament de Cioran o Simone Weil és especialment necessari, "perquè l'esperit elevat fa d'intermediari entre el poble Hölderlin i els turistes alemanys beguts que a les nits criden pels carrers de Lucca", tal com defineix en la seva obra En defensa del fervor.

Àlbum de fotos de l'acte publicat a Flickr

IX Lliçó d’Humanitats Miquel Batllori, 2019-2020

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació