Vés enrere “EUTOPIA m’ha permès internacionalitzar el meu projecte de doctorat entre Barcelona, Venècia, Göteborg i Ljubljana i descobrir noves direccions de recerca”

“EUTOPIA m’ha permès internacionalitzar el meu projecte de doctorat entre Barcelona, Venècia, Göteborg i Ljubljana i descobrir noves direccions de recerca”

Parlem amb Ivan Lo Giudice, estudiant del programa de doctorat en Humanitats de la UPF. Fa la seva tesi sobre la desconeguda figura de Joan Estelrich, un personatge històric que va viure durant la primera meitat del segle XX i que va tenir un paper clau en la construcció de la diplomàcia europea.

17.01.2023

Imatge inicial

Parlem amb Ivan Lo Giudice, estudiant del programa de doctorat en Humanitats de la UPF. Fa la seva tesi sobre la desconeguda figura de Joan Estelrich, un personatge històric que va viure durant la primera meitat del segle XX i que va tenir un paper clau en la construcció de la diplomàcia europea.

La seva és una tesi particular també pel format. L’està fent en cotutela amb la Universitat Ca’Foscari, de Venècia, membre de la Universitat Europea EUTOPIA. És a dir, de manera conjunta entre les dues universitats. A més, gràcies a la seva participació en l’aliança, ha pogut fer una estada de recerca a la Universitat de Göteborg i ha participat al Science Slam de divulgació científica a la Universitat de Ljubljana, en el marc de la darrera EUTOPIA Week, celebrada el mes de novembre.

La teva tesi se centra en la figura de Joan Estelrich Artigues. Explica'ns una mica qui va ser?

Joan Estelrich i Artigues és un personatge històric que va viure durant la primera meitat del segle XX i que va ser moltes coses: escriptor, polític, diplomàtic, periodista… És un personatge que m’ha agradat des del principi perquè en la seva trajectòria he trobat tots els elements que volia estudiar i aprofundir amb el projecte de doctorat: la identitat nacional, el catalanisme, les relacions internacionals, l’element cultural, la sensibilitat per la literatura, la cooperació intel·lectual i els ideals paneuropeos.

Per què és motiu d'una tesi?

Després de la seva mort, Estelrich pràcticament va caure en l’oblit, bàsicament, per la seva elecció de fer propaganda des de París a favor dels sublevats durant la Guerra Civil, d’acord amb el seu mecenes Francesc Cambó. Evidentment, això va ser una decisió equivocada. Al mateix temps, crec que és fonamental considerar les circumstàncies en que es van prendre algunes decisions i no es pot oblidar que molts franquistes el miraven amb sospites o, senzillament, el volien mort. La creació del Fons Joan Estelrich a la Biblioteca de Catalunya, a principis del segle XXI, ha posat a disposició dels investigadors una quantitat enorme de material inèdit sobre l’intel·lectual mallorquí i des de llavors han sortit moltes publicacions sobre la seva vida i les seves activitats. En la meva feina m’enfoco sobretot en la seva etapa catalanista -és a dir, fins al 1936, quan Estelrich ja tenia 40 anys- i en la seva mirada internacional.

Va jugar un rol important a la Lliga de les Nacions i a la UNESCO, però no és una figura massa coneguda ni reconeguda. Quines fites va assolir internacionalment?

És veritat. Estelrich estava convençut que tot intel·lectual havia de tenir un rol actiu dins la societat i, de fet, ell mateix era un home d’acció, poliglota i amb un excel·lent do per a les relacions públiques. Aquests dots i el suport de Francesc Cambó van donar-li l’oportunitat d’actuar dins la primera institució internacional que aspirava a ajuntar tots els governs mundials: la Societat de Nacions, que es va fundar a Ginebra l’any 1919. Allà, va actuar sobretot en la Secció de Minories amb l’objectiu d’establir relacions amb els altres moviments europeus de reivindicació nacional. Per aquesta raó, també estava vinculat a altres realitats, com per exemple els Congressos de Nacionalitats, la Unió Interparlamentària i el Comitè Internacional de Cooperació Intel·lectual.

Tota aquesta experiència en el món de la diplomàcia internacional serà clau per entrar a formar part de la delegació espanyola a la UNESCO durant els anys 50.

Estelrich estava convençut que tot intel·lectual havia de tenir un rol actiu dins la societat i, de fet, ell mateix era un home d’acció, poliglota i amb un excel·lent do per a les relacions públiques

La teva no és una tesi "habitual" perquè té un component internacional important, amb una cotutela entre la UPF i la Universitat Ca' Foscari, a Venècia. Què vol dir això? Què implica?

Sol·licitar la inscripció al programa de doctorat a la Pompeu Fabra va ser bastant natural donat el meu interès pels estudis catalans i, en general, per l’àrea d’estudi en nació i identitats col·lectives (formo part també del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies - GRENS). A més, ja coneixia tant la ciutat com la Universitat perquè fa uns anys vaig ser estudiant Erasmus a Barcelona. Al mateix temps, soc italià, de Venècia, i m’agradava la idea de poder fer el doctorat en les dues universitats tenint en compte que Venècia és una de les ciutats italianes on històricament s’han fet cursos de llengua i cultura catalana i hi ha professors amb un profund coneixement i una gran passió per aquest tema, com el professor Patrizio Rigobon, que és el meu director de tesi italià. Per casualitat, l’any 2021 la Universitat Ca’ Foscari va ser una de les noves universitats que van entrar a l’aliança EUTOPIA, així que la meva cotutela, de fet, es va convertir en un doctorat EUTOPIA encara que no sigui possible donar-li oficialment aquesta “etiqueta”.

Jo aconsellaria a tothom fer un doctorat entre dos països i dues universitats diferents. Crec que és fonamental veure que hi ha diferències en molts aspectes, dins i fora la universitat, és bo per aprendre idiomes, adquirir flexibilitat i sortir de la zona de confort. A més, evidentment, viure en dos països vol dir també tenir accés a diferents fonts, idees i trobar noves direccions de recerca.

També has realitzat una estada a Göteborg amb un ajut EUTOPIA. Quins avantatges ha suposat poder-te integrar a aquesta nova aliança d'universitats?

Com al personatge de la meva tesi, a mi també m’agrada viatjar i em sento part d’una comunitat internacional: des de fa anys em considero un convençut representant de la generació Erasmus. Fa un any vaig llegir a la web d’EUTOPIA que hi havia l’oportunitat de fer una estada de recerca a una altra de les universitats membres i vaig decidir proposar un projecte amb la Universitat de Göteborg, que té un centre de recerca en estudis europeus (sempre agrairé al meu director de tesi, el professor Jaume Subirana, i també al professor Enric Vallduví, per la disponibilitat amb el tema burocràtic que sempre acompanya aquestes iniciatives internacionals). L’experiència va ser molt positiva, vaig tenir la possibilitat de conèixer molts investigadors i d’intercanviar idees amb ells, de presentar el meu projecte i de fer recerca a Suècia. Em va sorprendre molt quan vaig trobar un llibre de Joan Estelrich a la biblioteca de Göteborg! Finalment, un altre aspecte positiu és que vaig fer servir l’anglès, que és una llengua indispensable en el món de la recerca internacional, encara que en el meu projecte no sigui tan central (he treballat més amb català, italià i castellà).

Com al personatge de la meva tesi, a mi també m’agrada viatjar i em sento part d’una comunitat internacional: des de fa anys em considero un convençut representant de la generació Erasmus.

Per què creus que és important treballar en xarxa en qüestions de recerca?

Crec que és fonamental treballar en xarxes, encara millor si són internacionals, perquè et dóna l’oportunitat de conèixer noves metodologies i noves direccions de recerca. No existeixen persones que ho saben tot, ser investigador crec que és com una formació continua de tota la vida i treballar al costat de professionals amb diferents especialitzacions és una bona manera per créixer i aprendre. Per exemple, durant els tres anys de doctorat he trobat pistes per possibles desenvolupaments del meu projecte en un PostDoc i conèixer investigadors amb experiència ha sigut clau per entrar en contacte amb nous estímuls i noves idees.

Recentment has participat a l'EUTOPIA Week de Ljubljana presentant la teva recerca al Science Slam. En què consisteix l'activitat?

Diguem que ha sigut una cosa completament diferent del meu treball habitual, que és molt de recerca en arxius i de llegir articles científics. Aquest esdeveniment es fa per comunicar la recerca fora del món acadèmic i a un públic genèric. Jo i vuit doctorands o joves investigadors més de les universitats d’EUTOPIA vam fer una breu presentació de cinc minuts cadascú al teatre de la Universitat de Ljubljana davant de més de 100 persones: tot en anglès (per cert!), amb dos presentadors eslovens, càmeres i llums d’escena, tot en directe a través de YouTube i Facebook, amb votació final del públic dins el teatre i també des de casa. Diguem que, per a mi, ha sigut com participar a una mena d’Eurovisió de ciències!

Per què és important donar a conèixer la recerca que es fa a les universitats a un públic no expert?

Aquesta d’Eslovènia, per a mi, era la primera vegada que participava en un esdeveniment d’aquest tipus. Al final puc dir que va ser divertit i, encara que era una mica estressant pel fet de tenir públic i les càmeres, entenc que a vegades és important i prou útil sortir dels tecnicismes i de la mentalitat “publish or perish” i fer coses per comunicar de manera divertida les nostres investigacions. Al capdavall, no es fa recerca per deixar-la per sempre dins els llibres acadèmics o dins els laboratoris, es fa per la societat, per millorar-la o per reflexionar sobre la nostra realitat que pertany a tothom.

No es fa recerca per deixar-la per sempre dins els llibres acadèmics o dins els laboratoris, es fa per la societat, per millorar-la o per reflexionar sobre la nostra realitat que pertany a tothom

Recomanaries als teus col·legues que participessin a EUTOPIA?

Crec força en el projecte EUTOPIA i en un futur no massa llunyà on les universitats formaran part d’un únic campus europeu. Recomanaria a totes i a tots que participessin en aquesta xarxa internacional de coneixement. Hi ha iniciatives a diferents nivells: pels estudiants universitaris de primers anys i per la recerca. A més, aquest any, la Unió Europea ha decidit continuar el finançament de l’aliança fins al 2026 amb més de 14 milions d’euros. Això em sembla molt positiu, és una confirmació més que aquest projecte està donant resultats i que té tots els elements per créixer encara més en els propers anys.

Que t'ha permès fer l'aliança que d'una altra manera no hauria estat possible?

A mi, personalment, m’ha permès internacionalitzar el meu projecte de doctorat, portar-lo a Suècia i a Eslovènia, i entrar en contacte amb noves perspectives pel proper any, quan hagi defensat la tesi doctoral. A més, si fer xarxa és fer camí, crec que en aquests anys he fet molts passos endavant entre Barcelona, Venècia, Göteborg i Ljubljana.

Quins són els propers passos en la teva recerca?

Ara estic treballant en la revisió de la tesi doctoral, totes les meves energies estan dedicades a aquest objectiu. En el futur m’agradaria molt continuar mantenint una relació estreta amb la Pompeu Fabra, una universitat que ha sigut força important en la meva formació com a professional i també com a persona. Tinc ganes de desenvolupar el projecte actual amb un PostDoc, amb recursos que es troben tant a Itàlia com a Suècia, segons les oportunitats que surtin. Segurament, l’estudi de Joan Estelrich no s’acabarà amb la tesi, crec que encara queden moltes coses importants per descobrir i aprofundir.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació