Vés enrere "El gènere no es pot separar de la raça i la classe, hem d'abordar les causes sistèmiques de l'explotació”

"El gènere no es pot separar de la raça i la classe, hem d'abordar les causes sistèmiques de l'explotació”

Angela Y. Davis, activista política nord-americana i professora emèrita de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, va ser investida el 9 de març doctora honoris causa per la UPF, en una cerimònia presidida per Jaume Casals, rector de la UPF, que es va poder seguir en streaming. La padrina d’Angela Davis va ser Elena Larrauri, catedràtica de Criminologia, i l’elogi va ser pronunciat per Tània Verge i Linda G. Jones, catedràtica i professora, respectivament, dels departaments de Ciències Polítiques i Socials i Humanitats.

10.03.2021

Imatge inicial

Angela Y. Davis, activista política nord-americana i professora emèrita de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, va ser investida doctora honoris causa per la UPF, en una cerimònia que més de 500 persones van poder seguir en streaming a través de la web de la Universitat, i que va ser retransmesa per les xarxes socials, amb el hashtag #DavisHonorisUPF.

L’acte acadèmic, que va tenir lloc el 9 de març, a les 19.00 hores, es va fer en format virtual, presidit i conduït per Jaume Casals, rector de la UPF, presencialment des de l’auditori del campus de la Ciutadella. En aquest escenari també van ser presents Tània Verge i Linda G. Jones, catedràtica i professora, respectivament, dels departaments de Ciències Polítiques i Socials i Humanitats de la UPF, que van pronunciar l’elogi de la doctoranda, i Elena Larrauri, catedràtica de Criminoloiga del Departament de Dret, que va ser la padrina d’Angela Y. Davis.

La UPF ha reconegut la seva dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual, amb valuoses anàlisis sobre la interrelació entre gènere, raça i classe social, així com la seva activa militància en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones.

L’activista política, que durant l’acte es visualitzava en tot moment en una gran pantalla instal·lada a l’auditori, es trobava a casa seva, a la ciutat d’Oakland, Califòrnia (EUA).

D’aquesta manera, la UPF ha reconegut la seva dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual, amb valuoses anàlisis sobre la interrelació entre gènere, raça i classe social, així com la seva activa militància en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones.

Es tracta de la dissetena personalitat que és investida honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu (curs 1999-2000) fins al darrer, que va rebre Gonzalo Pontón (curs 2019-2020), i la quarta dona després de Maria João Pires (curs 2018-2019)

L’acte, en la realització del qual van col·laborar estudiants del grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat, va incloure una actuació de l'Aula de Teatre de la UPF, amb l’acompanyament de Sa Nau Dansa i Mariona Ferrer al violoncel, que van interpretar un fragment de la peça “Angela i els vuit mil policies”, de Maria Aurèlia Capmany, i una actuació del grup “The Sey Sisters”.

Vídeo d’obertura de la cerimònia

 

 

Benvinguda del rector i justificació de l’atorgament del títol de doctora honoris causa

El rector Jaume Casals, des d’un auditori del campus de la Ciutadella sense públic, va obrir l’acte, tot recordant que havia calgut adaptar-lo a les circumstàncies sanitàries. En primer lloc, va esmentar el doble reconeixement que la Universitat fa a Angela Y. Davis: d’una banda, el de l’impacte de la seva producció acadèmica, amb una anàlisi inclusiva de temes de gènere, raça i classe social, i de l’altra, per la seva activa militància en defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones.

El rector va destacar alguns dels eixos i objectius sobre els quals gira la tasca d’Angela Y. Davis: aconseguir un planeta més equànime i habitable, ser agents actius del canvi social, la presa de la consciència col·lectiva, l’ús del context de manera transformadora, l’acadèmia com a lloc d’impugnació política de la injustícia, la plenitud del feminisme i de les contribucions de les dones, i l’alliberament de ments i societats per tal de fer possible aquest canvi.

Vídeo de la justificació del títol de doctora honoris causa

 

Laudatio d'Angela Y. Davis com a doctora honoris causa, per Linda G. Jones i Tània Verge Mestre

La laudatio, pronunciada des de l'auditori, va anar a càrrec de Linda G. Jones, professora del Departament d'Humanitats, i Tània Verge Mestre, catedràtica del Departament de Ciències Polítiques i Socials. En el decurs de la seva intervenció van fer un ampli repàs de la trajectòria i l'obra d'Angela Y. Davis.

Laudatio d’Angela Y. Davis com a doctora honoris causa, per Linda G. Jones i Tània Verge Mestre (en format pdf.)

Vídeo de la laudatio d’Angela Y. Davis com a doctora honoris causa, per Linda G. Jones i Tània Verge Mestre

Extractes de la laudatio

L’augment, durant la dècada de 1960, dels atacs terroristes de supremacistes blancs contra activistes negres va motivar el retorn de la professora Davis als Estats Units per continuar els seus estudis de doctorat a la Universitat de Califòrnia a San Diego, sota la direcció del filòsof alemany d’esquerres Herbert Marcuse.

Les posicions masclistes de l’SNCC i el BPP van fer que abandonés aquests grups i la van inspirar a desenvolupar un dels seus arguments més originals i potents: la lluita per la justícia de gènere no s’ha de sublimar a l’objectiu general de la justícia social.

La professora Davis va aprofundir en la comprensió de la indissoluble connexió entre les lluites pels drets civils contra l’opressió racista de la població afroamericana i els moviments obrers internacionals comunistes contra el capitalisme i l’imperialisme.

Una de les aportacions intel·lectuals més significatives de la professora Davis és la manera com ha integrat sistemàticament el gènere, la classe i la raça en les seves anàlisis acadèmiques.

. La Dra. Davis va combinar anàlisis en profunditat de qüestions específiques, com l’apoderament de les dones negres i l’impacte del racisme estructural sobre la salut i la integritat física de les dones afroamericanes, amb una perspectiva global sobre la interconnexió de les lluites feministes internacionals de les dones a Sud-àfrica, Kenya i Egipte.

Les seves investigacions posteriors sobre l’abolició de les presons demostren, a més, que els règims repressius d’esclavitud i el que ella ha anomenat “complex industrial penitenciari” no es poden entendre completament, ni molt menys poden ser desmantellats, sense tenir en compte el gènere, la classe i la raça.

La professora Davis va descriure per primera vegada la genealogia que vincula directament el sistema penitenciari modern nord-americà amb el llegat de l’esclavitud a les seves Lectures on Liberation i en el seu important assaig From the Prison of Slavery to the Slavery of Prison: Frederick Douglas and the Convict Lease System.

Ha adoptat de manera creixent una perspectiva global que destaca els paral·lelismes entre les experiències negres, llatines i nadius americanes de racisme sistèmic i opressió a què s’enfronten les poblacions minoritzades de tot el món, des de l’apartheid sud-africà fins a l’estatus de segona classe de les persones amb origen algerià a França.

La professora Davis ha estat a l’alçada d’una de les seves afirmacions més cèlebres i inspiradores: “No accepto les coses que no puc canviar; estic canviant les coses que no puc acceptar”.

Això requereix el compromís d’utilitzar el coneixement d’una manera transformadora per fer del món un lloc millor. Segons les seves pròpies paraules, “el coneixement no existeix en una dimensió pròpia, sinó que pot ser actiu. Pot ser pràctic”, és a dir, s’hi pot actuar.

La professora Davis reclama a les universitats que exposin l’alumnat a hàbits crítics de percepció, anàlisi i imaginació d’un món sense racisme, sexisme, classisme, xenofòbia, transfòbia, guerra, persecució política de la dissidència o violència contra les dones en l’àmbit públic i privat. “Hem de parlar tant d’alliberar les ments com d’alliberar la societat”, com va afirmar brillantment.

Cal revisar els plans d’estudis de manera que proporcionin coneixement sobre el racisme sistèmic i el sexisme, sobre els privilegis masculins i blancs, sobre l’eurocentrisme, i sobre com la injustícia econòmica sosté la injustícia racial i de gènere.

Interpretació d’"Angela i els vuit mil policies"

Un cop acabada la laudatio, va arribar una de les parts de la cerimònia amb més contingut artístic i simbòlic. Va ser la interpretació d’un fragment d’”Angela i els vuit mil policies”, de Maria Aurèlia Capmany, a càrrec d’un grup de membres de l’Aula de Teatre de la Universitat, en una versió reduïda obra de Pep Anton Gómez, director de l’Aula.

En la representació, les actrius de la UPF van anar recitant diferents parts del text, acompanyades simultàniament de les evolucions, per sobre i per sota de les butaques de l’auditori del campus de la Ciutadella, de Sa Nau Dansa i de Mariona Ferrer al violoncel, en una fusió del mite d’Antígona amb la biografia d’Angela Davis.

Vídeo d'"Angela i els vuit mil policies"

Investidura de la doctoranda

El moment més solemne de la cerimònia va ser la investidura d’Angela Y. Davis com a doctora honoris causa: “Pel Consell del Govern de la UPF heu estat nomenada doctora honoris causa, en testimoniatge i reconeixença dels vostres rellevants mèrits. En virtut de l’autoritat que m’ha estat conferida, us concedeixo aquesta medalla, símbol d’aquest títol, i del diploma acreditatiu”, va afirmar el rector.

Seguidament, Jaume Casals li va dir a Angela Y. Davis que es posés la medalla honoris causa, que ja se li havia fet arribar prèviament. Ja amb la medalla posada, i de manera simbòlica, el rector li va enviar una abraçada de fraternitat en senyal d’incorporació al Claustre de doctors i doctores de la Universitat, i li va fer un aplaudiment, com a mostra de reconeixement de tota la comunitat universitària.

Discurs d'acceptació d'Angela Y. Davis

Angela Y. Davis va fer un discurs d'acceptació contundent i amb una idea general clara, cal apel·lar a la consciència social perquè el món en què vivim sigui millor, sigui més just i sigui mes habitable per a tothom. Va remarcar que la distinció rebuda a títol individual no és sinònim d'una tasca individual, sinó que és el reconeixement a una obra col·lectiva, de moltes persones. I, de la mateixa manera que ha defensat durant molts anys, va reivindicar el feminisme interseccional com a element per canviar el món, amb una forta connexió amb l'activisme pels drets civils i la justícia social. 

Discurs d’Angela Y. Davis com a doctora honoris causa (en format pdf.)

Vídeo del discurs d'acceptació d'Angela Y. Davis

Extractes del discurs

Tot i que sóc la destinatària individual de la tasca que ha portat a designar-me amb aquest títol d’honoris causa, l’honor mai ha estat obra d’un sol individu.

Agraeixo l’organització d’aquesta cerimònia en les difícils condicions d’una pandèmia mundial i en un moment en què Catalunya continua amb les seves pròpies lluites per la justícia i la igualtat.

La conjuntura històrica actual provoca un gran dolor i patiment en tot el món, però al mateix temps, és un moment d’esperança i optimisme pel futur. Per fi està emergint una consciència col·lectiva, en defensa de la llibertat del planeta, d’un món més amable per a tots.

Per primer cop en la història de la humanitat, un gran nombre de persones de moltes parts del món estan reflexionant seriosament sobre les conseqüències estructurals del colonialisme i l’esclavitud.

El planeta està afligit pel virus de la covid-19 en un moment àlgid del capitalisme, en què la riquesa s’ha concentrat cada cop més en mans de relativament poques persones.

Les institucions que haurien de dedicar-se al benestar dels éssers humans, dels animals i de la Terra estan subordinades a les necessitats del capital i, per tant, això té un preu en la salut.

Hi ha una crisi produïda per la privatització de la salut; els llits d’hospitals buits no són considerats rendibles per les corporacions capitalistes globals que presten atenció mèdica.

La nostra història segueix estant obsessionada per l’esclavitud: en pràcticament totes les conjuntures històriques en les quals hem considerat col·lectivament qüestions de justícia i democràcia ha sorgit la qüestió de l’esclavitud.

Els països del nou món es van beneficiar del capitalisme racial que es va forjar en la intersecció de les invasions colonials, els genocidis indígenes i l’esclavitud dels africans.

El moviment feminista blanc dominant als EUA té el seu origen en el moviment per abolir l’esclavitud, ja que les sufragistes van equiparar la seva retallada de drets amb els de la població esclava.

Avui en dia, quan reconeixem que “black lives matter” (les vides dels negres importen), no estem dient que simplement els negres mereixen justícia, igualtat i llibertat. Estem assenyalant que la posició de les persones negres en la societat dels EUA és un dels millors indicadors del significat de la democràcia.

Desmantellar el racisme estructural en la policia, les presons, el sistema de salut, l’educació, el treball i l’habitatge és un esforç col·lectiu per millorar la nostra societat i trencar els impediments de la democràcia.

La història de les presons i la policia sempre ha estat la història dels esforços per reformar les presons i la història dels esforços per reformar la policia.

Hauríem de ser crítics amb la manera com les dones blanques de classe mitjana han arribat a representar totes les supervivents de la violència.

L’activisme feminista ha de reconèixer la seva interdisciplinarietat, tant acadèmica com basada en els moviments socials.

Interpretació de “Believe”, per The Sey Sisters

Un cop acabat el seu discurs d'acceptació, Angela Y. Davis va poder escoltar l’actuació en directe des de l’auditori, de la cançó “Believe”, interpretada per les tres germanes del grup The Sey Sisters, Edna, Yolanda i Kathy, i el pianista Albert Bartolomé. Aquesta peça, que forma part del seu álbum “Rise”, exhorta a tenir fe, esperança, i a creure que les coses les podem fer molt millor entenent les situacions que encara han de canviar.

Vídeo de la interpretació de "Believe", per The Sey Sisters

Parlament del rector, Jaume Casals

Parlament del rector, Jaume Casals (en format pdf.)

Vídeo del parlament del rector, Jaume Casals

Extractes del parlament

Els temes que ha estudiat la Dra. Davis, que han estat magníficament explicats en la laudatio de les doctores Verge i Cole, i la mateixa personalitat de la seva autora em fan un efecte que no és nou per a mi, però que tampoc és freqüent. Sense ànim de banalitzar-lo, diria que és un efecte de zoom.

En els termes fins de Walter Benjamin: “No hi ha un monument de la cultura que no sigui al mateix temps un monument de la barbàrie.”

El treball de pensament i de compromís que tenim al davant ens mostra que els cops de puny eren els mateixos, i que l’heroica lluita contra l’esclavitud encara la tenim en certa manera aquí, entre nosaltres, en la nostra quotidianitat.

La Dra. Davis ens convoca a entendre que el coneixement de la història, tant si és llunyana com molt recent, pertany a una exigència del coneixement correcte del present. Ens hi convoca literalment, demostrant el moviment caminant.

L'acte es va cloure amb la interpretació del "Gaudeamus igitur", el tradicional himne universitari, a càrrec del Cor de la UPF i dirigit per Aída Vera.

Vídeo del "Gaudeamus Igitur"

Àlbum de fotografies de la cerimònia

Acte d'investidura com a doctora honoris causa per la UPF d'Angela Y. Davis

Breu biografia d'Angela Y. Davis, una lluitadora pels drets humans i contra la discriminació racial

Angela Y. Davis, graduada en Estudis de Francès per la Universitat de Brandeis (Massachussets) i en Filosofia per la Universitat Johann Wolfang Goethe (Frankfurt), ha dedicat gran part de la seva vida a defensar els drets humans, el feminisme, i a combatre la discriminació racial. Actualment, als seus 76 anys, és professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz i continua lluitant fermament pels seus principis i difonent-los arreu del món.

La seva infància va estar marcada per les Lleis de Jim Crow que privaven la població afroamericana de drets civils i imposaven la segregació racial als espais públics, com escoles i transport públic, del sud dels Estats Units. Des de petita, va ser testimoni de la discriminació al barri on residia, anomenat Colina Dinamita (Birmingham, Alabama), per l’elevat nombre de cases de famílies afroamericanes que el Ku Klux Klan va dinamitar.

Filla de família activista, va involucrar-se ràpidament en moviments contra la segregació social, l’opressió de classe i el patriarcat. A la universitat, es va impregnar dels principis del filòsof Herbert Marcuse, i sobretot de la idea que l’individu té el dret de rebel·lar-se contra el sistema.

Davis va ser professora de Filosofia a la Universitat de Califòrnia, a Los Àngeles, fins al 1970, quan la van acomiadar per pertànyer al Partit Comunista. Entre d’altres organitzacions, va formar part de les Panteres Negres, un partit que lluitava pels drets civils de la població negra.

L’any 2006, va rebre el Premi Thomas Merton, un reconeixement a la seva lluita per la justícia als Estats Units i a la resta del món.  

Obres principals d’Angela Y. Davis

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació