Vés enrere

Un projecte arqueològic estudia la incorporació de l'illa de Guam a la xarxa colonial de l’imperi espanyol

Un projecte arqueològic estudia la incorporació de l'illa de Guam a la xarxa colonial de l’imperi espanyol

El projecte ABERIGUA investiga l'impacte que va tenir per als habitants de Guam (Illes Mariannes) la seva inserció a la xarxa colonial de l’imperi espanyol a l'època moderna. Liderat per Sandra Montón Subías, professora d'investigació ICREA-UPF del Departament d'Humanitats, el passat mes de juliol va concloure la seva tercera campanya d'excavacions.

20.11.2019

Imatge inicial

El projecte ABERIGUA, que investiga l'impacte que va tenir per als habitants de Guam (Illes Mariannes, Pacífic Occidental) la seva inserció a la xarxa colonial de l’imperi espanyol en l'època moderna, va finalitzar el passat mes de juliol la seva tercera campanya d'excavacions a la vila de Humåtak.

Sandra Montón Subías, professora d'investigació ICREA-UPF del Departament d'Humanitats d’aquesta universitat i coordinadora del Grup d'Investigació Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGiM), lidera l'equip del projecte ABERIGUA, en el qual participen diverses universitats d'Espanya, Hawaii i de Guam.

ABERIGUA, que significa "investiga" en chamorro, excava en diferents enclavaments representatius de el període colonial a Guam.

ABERIGUA, que significa "investiga" en chamorro, excava en diferents enclavaments representatius del període colonial a Guam. En la campanya de 2019, es va prosseguir amb l'excavació del cementiri colonial situat al pati d'entrada de l'església jesuïta de Sant Dinosio, a la vila de Humåtak. Es tracta del cementiri colonial més antic excavat sistemàticament a Oceania, amb zones especialment reservades per a la deposició de nadons, nounats i nens petits.

Com en anteriors ocasions, els treballs es van realitzar en el marc de l'arqueologia comunitària, amb la participació activa de la població local en l'excavació i en el primer inventariat del material recuperat.

Alguns dels aspectes que s'estudien en el projecte són les conseqüències que el colonialisme espanyol i la missió jesuítica van tenir a la zona, amb un focus específic en els efectes que aquesta dominació va suposar en les relacions de poder, sistemes de gènere i activitats quotidianes.

ABERIGUA participa també en altres iniciatives, com l'exposició sobre la primera volta a el món que s'inaugurarà al Museu Nacional d'Antropologia de Madrid al febrer de 2021, per donar a conèixer al públic en general aquest esdeveniment des d'una perspectiva crítica que inclogui les poblacions locals.

Història d'un enclavament geoestratègic marcat pels conflictes

Guam (Illes Mariannes) és actualment un territori no incorporat dels Estats Units, i un dels pocs llocs del món que Nacions Unides reconeix com a pendent de descolonització. Avui dia, però, Guam és més conegut per la crisi política que en 2017 va enfrontar als Estats Units i Corea del Nord, quan Kim Jong-un va amenaçar amb atacar l'illa amb els seus míssils.

Va ser l'última vegada que es va posar en relleu el caràcter geoestratègic d'aquest petit enclavament de el Pacífic; un caràcter, però, arrenca de molt abans, des que el març de 1521 es van produir aquí les primeres interaccions entre Europa i Oceania quan va recalar en les seves aigües -possiblement a Humåtak- l'expedició de Magallanes que va circumnavegar el món per primera vegada.

Uns anys després, l'illa va esdevenir un lloc fonamental per al comerç transpacífic a l'actuar com a única escala del famós galió de Manila, que ha estat considerat com la primera ruta comercial del capitalisme global. Al llarg viatge que unia Acapulco amb Manila, Humåtak va servir durant molts anys com a port en el qual proveir-se per continuar la difícil travessia fins a la costa filipina.

La colonització permanent de l'illa no va començar, però, fins al 1668. Ho va fer de la mà d'un grup de missioners jesuïtes liderat per Diego Luis de Sant Vitores qui, després de molt esforç, va aconseguir la cèdula real per evangelitzar les Illes Mariannes (l’arxipèlag de què Guam forma part).

Més de dos segles de colonització espanyola van produir fortes transformacions en l’estil de vida i en la manera de ser dels chamorros, els habitants indígenes de les Mariannes. Aquesta colonització va concloure amb la cessió de Guam als Estats Units, després de la derrota d'Espanya en la guerra hispano-americana l'any 1898.

Un projecte interuniversitari amb una destacada participació de la UPF

El projecte ABERIGUA, liderat per Sandra Montón Subías (ICREA-UPF), compta amb la col·laboració d'experts d'altres universitats -com Natàlia Moragas (Universitat de Barcelona), James Bayman (Universitat de Hawaii a Manoa), Lourdes Prats (Universitat Autònoma de Madrid) i Omaira Brunal-Perry (Spanish Document Collection, Universitat de Guam).

També hi participen altres especialistes de la UPF, com Laura Trellisó, investigadora del Laboratori d'Arqueologia (LARQ) del Departament d'Humanitats, encarregada de l'estudi ostearqueològic dels esquelets recuperats.

Estudiants de postgrau de la UPF i la UH-Manoa prenen part també en les excavacions, que compten amb la col·laboració del Guam Preservation Trust (Joe Quinata), la State Historic Preservation Office i arqueòlegs locals.

El projecte està finançat el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport (MECD) a través del Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) i per la Fundació Palarq.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: