Vés enrere La UPF rep prop de dos milions d’euros d’Arcadia Fund per liderar un projecte de preservació del patrimoni arqueològic precolombí de l’Amèrica del Sud

La UPF rep prop de dos milions d’euros d’Arcadia Fund per liderar un projecte de preservació del patrimoni arqueològic precolombí de l’Amèrica del Sud

Es tracta de la donació més important d’una fundació privada a una universitat del sud d’Europa per a un projecte arqueològic, que es desenvoluparà sota el nom de Mapping the Archaeological Pre-Columbian Heritage in South America. MAPHSA, que crearà una base de dades geoespacial, sostenible i d’accés obert, es basarà en treballs d'arxiu, sensors remots i estudis sobre el terreny per identificar el patrimoni precolombí, avaluar-ne la preservació i detectar de manera automàtica llocs arqueològics amenaçats.

07.06.2023

Imatge inicial

La Universitat Pompeu Fabra, a través del Grup de Recerca Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics Research Group (CaSEs) del Departament d’Humanitats, liderarà el projecte de recerca Mapping the Archaeological Pre-Columbian Heritage in South America (MAPHSA), que desenvoluparà la primera base de dades integrada líder per al patrimoni arqueològic d’Amèrica del Sud.

Partint de la informació obtinguda a través del treball en arxius i dels estudis sobre el terreny, el mapeig que proposa el projecte permetrà identificar de forma sistemàtica i integral el patrimoni arqueològic precolombí, avaluar-ne la preservació i desenvolupar mètodes d’última generació per a la detecció automàtica de llocs arqueològics amenaçats.

Aquesta recerca capdavantera, una mostra paradigmàtica de les humanitats digitals i el primer exemple de big data d’accés obert al continent, serà possible gràcies a la donació de prop d'1,9 milions d’euros d’Arcadia Fund, la més important d’una fundació privada a una universitat del sud d’Europa per a un projecte arqueològic.

Per visibilitzar la donació, la sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda de campus de la Ciutadella de la UPF ha acollit avui, 7 de juny, al migdia, un acte de presentació, que ha comptat amb la presència de Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Laia de Nadal durant el seu parlament

El conseller ha estat acompanyat per Laia de Nadal, rectora de la UPF, i Marco Madella, director del projecte MAPHSA, professor d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats de la UPF i director del Grup de Recerca CaSEs, que ha explicat el projecte a través d’una entrevista que li ha fet Cristina Sáez, periodista científica i alumni de la UPF. La projecció d’un vídeo amb un parlament d’Arthur Dudney, director de Programes Culturals d’Arcadia, ha completat les intervencions.

Laia de Nadal: "Projectes com aquest aporten respostes palpables de com les tecnologies digitals es poden utilitzar en un sentit social, un sentit compromès amb el passat, el present i el futur de les persones i el planeta, que són els valors que formen part del projecte Benestar Planetari de la UPF i d’Arcadia Fund”

Laia de Nadal ha destacat el fet que es tracta d’un projecte que “no és ni tecnològic ni biomèdic, sinó que està vinculat a les ciències socials i a les humanitats”, i ha agraït profundament a Arcadia Fund que “hagi apostat per la UPF i el Grup de Recerca CaSEs per fer una donació tan important en temes materials i també simbòlics”. La rectora ha posat en valor l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en el projecte, “no tan sols com un instrument o eina de treball que facilita i agilitza la tasca dels arqueòlegs, sinó perquè esdevenen un aliat imprescindible per generar un coneixement inèdit i complet del llegat arqueològic precolombí”.

Així mateix, Laia de Nadal ha recalcat que MAPHSA és un projecte compromès amb el patrimoni històric, amb les comunitats locals i la sostenibilitat mediambiental del territori investigat, ja que pretén donar coneixements i eines a aquestes poblacions i a les seves autoritats locals per protegir i preservar el seu llegat: “Projectes com aquest aporten respostes palpables de com les tecnologies digitals es poden utilitzar en un sentit social, un sentit compromès amb el passat, el present i el futur de les persones i el planeta, que són els valors que formen part del projecte Benestar Planetari de la UPF i d’Arcadia Fund”.

Arthur Dudney en el seu parlament en vídeo

Seguidament, s’ha projectat el vídeo amb el parlament d'Arthur  Dudney, director de Programes Culturals d’Arcadia, una fundació benèfica familiar creada el 2002 (des d’aleshores ha atorgat més de mil milions de dòlars a organitzacions de tot el món). Amb seu a Londres, va ser fundada per Lisbet Rausing i Peter Baldwin, amb l’objectiu de treballar per protegir el patrimoni cultural i promoure l’accés obert al coneixement.

Arthur Dudney ha emfasitzat que les subvencions de la fundació promouen el registre digital del patrimoni cultural en perill: “El nostre objectiu és donar suport a projectes en els quals la necessitat de finançament és més gran, i en què el patrimoni cultural estigui greument en perill per qualsevol motiu”. “El coneixement cultural s’està perdent ràpidament degut a la globalització i a la seva tendència a homogeneïtzar la cultura”.

Arthur Dudney: “El coneixement cultural s’està perdent ràpidament degut a la globalització i a la seva tendència a homogeneïtzar la cultura”

Segons el director de Programes Culturals d’Arcadia, “exigim als beneficiaris de les nostres subvencions que les bases de dades digitals produïdes estiguin disponibles en línia de manera gratuïta, per tal que el coneixement pugui ser compartit. Mantenir aquesta accessibilitat a les dades patrimonials a llarg termini és un compromís important per part dels nostres beneficiaris”. Sobre MAPHSA, ha destacat que “estem entusiasmats amb el projecte, perquè és el primer treball cultural a gran escala que financem a Amèrica Llatina”. També ha recalcat que fomenta connexions importants entre socis europeus i llatinoamericans a diferents nivells, a més de donar veu a les comunitats indígenes.

Cristina Sáez i Marco Madella durant l'entrevista

La segona part de l’acte de presentació ha consistit en una entrevista a Marco Madella, director del projecte MAPHSA, que li ha fet Cristina Sáez, periodista científica  i alumni de la UPF. El professor d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats de la UPF, que es va doctorar en Arqueologia a la Universitat de Cambridge, ha emfasitzat diferents aspectes relacionats amb aquesta recerca, que va en la línia d’”evitar la destrucció de patrimoni sense saber que existeix, que des del punt de vista dels arqueòlegs, és una tragèdia”.

Marco Madella: "Els projectes arqueològics tenen un valor immens perquè ens donen informació sobre les nostres arrels i sobre com hem arribat fins aquí”

El director de MAPSHA ha remarcat que “el coneixement científic implica que podem fer les coses millor, polítiques millors, i disposar de millor informació, per tal de resoldre els problemes que tenim”. A més, per a ell, els projectes arqueològics tenen un valor social i ètic molt fort: “Aquesta donació per protegir el patrimoni és més difícil de justificar que un projecte biomèdic, per exemple, però realment els projectes arqueològics tenen un valor immens perquè ens donen informació sobre les nostres arrels i sobre com hem arribat fins aquí”.

Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, ha fet el darrer parlament de l’acte. “Aquesta donació a un projecte arqueològic no hauria de ser excepcional, però ho és, i això assenyala la seva singularitat. El valor d’aquesta inversió tampoc no es pot discutir: tots els elements de caràcter patrimonial ajuden a entendre unes quantes coses”.  El conseller ha afegit que “massa sovint ens mirem a nosaltres mateixos, i aquest projecte té l’avantatge que mira molt enllà, a l’altre cantó de l’Atlàntic, i és una mostra de donar valor al sentit universal del coneixement”. Ha recalcat que enllaça amb la nova Llei de la Ciència, que “aposta per la ciència oberta, no restringida a la voluntat d'apropiar-se el coneixement”.

Una imatge de satèl.lit anb una part de l'Amazònia en què es focalitzarà el projecte

Un patrimoni arqueològic amenaçat, que MAPSHA vol preservar

MAPSHA, que es desenvoluparà durant un període de 36 mesos (entre l’1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2025), està finançat per Arcadia Fund amb un total de 1.908.098 euros. Se centrarà inicialment en dos països sud-americans, Brasil i Colòmbia, i documentarà el patrimoni de gairebé 3,5 milions de km2 d’àrees boscoses i de sabana (aproximadament el 20% del territori d’Amèrica del Sud), que afronten les majors amenaces per als llocs arqueològics i el medi ambient.

El patrimoni arqueològic d’Amèrica del Sud s’enfronta a amenaces creixents, degut a l’expansió de les activitats agrícoles, com la ramaderia; el cultiu de soja a escala industrial; l’expansió de les infraestructures; l’extracció il·legal de fusta dels principals boscos i l’actual emergència per incendis que fustiga diverses zones del continent. Aquesta amenaça al medi ambient va de la mà amb el dany al patrimoni arqueològic, amb biomes com l’Amazònia (especialment la seva perifèria sud), el Cerrado (l’extensa sabana boscosa que cobreix dos milions de quilòmetres quadrats al centre de Brasil), el bosc montà a la Sierra Nevada de Santa Marta i el flanc oriental de la Serralada Oriental a Colòmbia.

El projecte prioritzarà àrees amb poca informació i amb alt risc de destrucció del patrimoni ubicades fora de les zones arqueològiques protegides

Aquestes amenaces condueixen a una important pèrdua de patrimoni, inclosos llocs arqueològics que mai s’han registrat adequadament. Documentar aquests llocs precolombins, a més de trobar nous jaciments i augmentar el coneixement sobre la seva distribució i significat, és fonamental per preservar el patrimoni cultural i canviar les actituds per evitar la seva destrucció. Tots aquests són objectius centrals d’Arcadia Fund, i que també han guiat MAPSHA.

El projecte prioritzarà àrees amb poca informació i amb alt risc de destrucció del patrimoni ubicades fora de les zones arqueològiques protegides: a Brasil, se centrarà a les zones sud-oest i sud de l’Amazònia i al bioma Cerrado, i a Colòmbia, a la regió del Carib, la Serralada Oriental i el Massís Colombià, i a les Terres Baixes Orientals. Per exemple, a l’àrea de la conca del Congo a la Sierra Nevada de Santa Marta a Colòmbia, hi ha més de 820 elements arqueològics precolombins, amb terrasses, murs de contenció, camins, escales, tombes, etc. i amb estructures cobertes de bosc que no s’han registrat adequadament.

Quines accions portarà a terme MAPHSA i quin tipus de base de dades crearà?

MAPHSA portarà a terme diferents accions, en les àrees seleccionades de Brasil i Colòmbia: digitalització i integració de les dades existents sobre la ubicació del lloc i els recursos de recerca (dades heretades); aplicació de la teledetecció (amb sensors remots i tecnologia LiDAR, basada en el làser) per identificar àrees amb llocs preservats i àrees d’alta probabilitat arqueològica, i desenvolupament i aplicació de models d’aprenentatge automàtic per detectar nous llocs arqueològics en vegetació oberta, i especialment, sota la coberta forestal.


 

A partir dels punts anteriors, es desenvoluparan protocols per a la avaluació digital ràpida i el monitoratge de la preservació dels jaciments arqueològics. També es procedirà a la inspecció d’àrees seleccionades per a la verificació sobre el terreny de llocs identificats de manera remota i possibles llocs detectats per aprenentatge automàtic, així com l’avaluació de la preservació de llocs coneguts.

Tant les dades heretades com la nova informació obtinguda s’integraran en una base de dades digital geoespacial, sostenible i d’accés obert, amb les mesures oportunes de seguretatse, guint la filosofia d’intercanvi de dades FAIR (sigles en anglès de Findable, Accesible, Interoperable i Reusable), per proporcionar a la comunitat de recerca, les agències de patrimoni i el públic interessat el primer repositori de dades i recursos de mapeig inicialment per a Brasil i Colòmbia.

Un impacte ampli amb moltes derivades

La base de dades desenvolupada per MAPHSA , el primer exemple de big data d’accés obert en el continent, serà útil no només per als investigadors dels països en què se centrarà el projecte, sinó també per a la comunitat arqueològica internacional i per als organismes encarregats de la protecció del patrimoni. A més, un dels objectius del projecte és augmentar la consciència internacional (tant a l’acadèmia com entre els professionals del patrimoni) sobre la riquesa de l’arqueologia brasilera i colombiana, però també sobre la seva vulnerabilitat i amenaces a què està sotmesa.

D’altra banda, MAPHSA tindrà un impacte en el desenvolupament de nous algoritmes d’aprenentatge automàtic per a la detecció de llocs arqueològics a partir de LiDAR i imatges satel·litals.

També involucrarà les comunitats locals, moltes de les quals tenen el seu estil de vida i economia tradicionals amenaçats per l’agricultura industrial, la mineria i altres infraestructures i activitats extractives, i proporcionarà assessorament a les autoritats sobre estratègies per al desenvolupament sostenible, combinant la preservació de la biodiversitat i el patrimoni.

Institucions participants i equip del projecte

MAPHSA tindrà la seva seu en el nou centre d’Humanitats Digitals del Departament d’Humanitats de la UPF, que actuarà com a organisme coordinador. Els socis del projecte són: l'Institut Leiden d’Informàtica Avançada de la Universitat de Leiden (Països Baixos); l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); el Museu d’Arqueologia i Etnologia (MAE) de la Universitat de São Paulo de Brasil; l'Institut Nacional de Recerca Espacial (INPE) de Brasil; i la Universitat del Magdalena (Santa Marta, Colòmbia). A més, el projecte establirà col·laboracions amb l’Institut de Patrimoni Històric i Artístic Nacional (IPHAN) de Brasil; el Centre Nacional d’Arqueologia (CNA) de Brasil, i finalment, l’lnstitut Colombià d’Antropologia i Història (ICANH) de Colòmbia.

L’equip del projecte de recerca estarà liderat per Marco Madella, professor d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats de la UPF i director del Grup de RecercaCaSEs; Sebastián Fajardo Bernal, arqueòleg expert en l’anàlisi de les relacions a llarg termini entre l’acció col·lectiva, la formació de comunitats, patrons d’assentament i paisatge; Eduardo Goes Neves, professor d’Arqueologia de la Universitat de São Paulo de Brasil; André Menezes Strauss, arqueòleg i geòleg, professor de la Universitat de São Paulo de Brasil, on coordina el Laboratori d’Arqueologia i Antropologia Ambiental.

Completen l’equip Luiz Eduardo Oliveira e Cruz de Aragão, cap del laboratori TREES (Tropical Ecosystems and Environmental Sciences Lab), de l’Institut Nacional de Recerques Espacials (INPE) de Brasil; Héctor Orengo, professor d’investigació ICREA a l’ l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); Juan Carlos Vargas Ruiz, investigador del Departament d’Arqueologia de la Universitat del Magdalena de Colòmbia, i finalment, Jonás Gregorio de Souza, doctor en Arqueologia per la Universitat d’Exeter, antic investigador Marie Curie de la UPF i project manager de MAPHSA.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

11. Ciutats i comunitats sostenibles
13. Acció climàtica
15. Vida terrestre
17. Aliança pels objectius
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació