Joaquim Albareda dirigeix un volum que ofereix una visió, des de l’exterior, de Catalunya i els catalans al llarg de la història
Joaquim Albareda dirigeix un volum que ofereix una visió, des de l’exterior, de Catalunya i els catalans al llarg de la història
El catedràtic d’Història Moderna de la UPF és el director de l'obra Catalunya als ulls del món (Grup Enciclopèdia), al capdavant d’un equip d’historiadors, experts en cadascun dels períodes tractats, que abasten des del segle IX fins a l’actualitat.
Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna del Departament d'Humanitats de la UPF i membre de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) de la Universitat, és el director de Catalunya als ulls del món (Grup Enciclopèdia) una obra col·lectiva que analitza la mirada internacional sobre Catalunya al llarg de la història, des de les primeres cròniques àrabs sobre el territori actual de Catalunya fins als esdeveniments polítics més recents.
"És la primera vegada que s´aborda aquest objectiu de manera global, amb una atenció especial a les imatges que en donen testimoni"
El volum, un estudi inèdit que va ser presentat recentment a l´Acadèmia de Bones Lletres, compta amb la participació d’un equip historiadors, experts en cadascun dels períodes analitzats, i és fruit d’un plantejament ambiciós impulsat per Joan Ricart, director editorial d´Enciclopèdia Art i Grans Obres: intentar respondre la pregunta de com han estat vistos Catalunya i els catalans al llarg dels segles, des de diversos llocs del món i amb òptiques diferents.
A partir de 416 pàgines i prop de 400 il·lustracions, es tracta d’un projecte ambiciós que omple un buit existent: “És la primera vegada que s´aborda aquest objectiu de manera global, amb una atenció especial a les imatges que en donen testimoni. Evidentment, la feina es complica molt en els temps contemporanis a l´hora de seleccionar la informació, molt abundosa”, apunta Joaquim Albareda.
Participació destacada d’historiadors vinculats a la UPF
Dues representacions acolorides de personatges típics catalans, datades de principis del segle XIX, obra del pintor i dibuixant francès Hippolyte Lecomte
El volum compta amb la participació d’un equip de nou historiadors, diversos dels quals estan vinculats a la Universitat Pompeu Fabra: Josep M. Salrach (catedràtic d’Història Medieval de la UPF, ara ja jubilat); Josep Pich Mitjana (catedràtic d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats); el director de l’obra, Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna (autor de la introducció i d’un dels capítols). També tenen relació amb la UPF David Martínez Fiol, professor associat d’Història Moderna i Contemporània de la UAB i membre del Grup de Recerca GRENS-UPF, i Joan Esculies, escriptor, periodista i doctor en Història per l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat i membre de GRENS-UPF.
Completen l’equip d’experts Xavier Torres, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Girona; Cristian Ferrer, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor associat; Joaquim Nadal i Farreras, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Girona, i Daniel Venteo, historiador i museòleg, responsable de les imatges que acompanyen el text, moltes de les quals inèdites.
La història de Catalunya als ulls d’observadors externs
Portada de la revista parisenca Le Petit Journal i imatge del setmanari parisenc Le Pélerin, a principis del segle XX
Els set capítols ofereixen, després d´una breu introducció històrica a cadascun dels períodes, una panoràmica de l´evolució de Catalunya al llarg del temps i dels moments més significatius de la seva història als ulls dels observadors externs (entre els quals escriptors, viatgers, científics i periodistes). A banda de les descripcions de viatgers, “l’obra recull informes polítics, articles a la premsa, memòries diverses o qualsevol altra font que aporti una descripció o bé una anàlisi sobre un moment concret”, apunta Joaquim Albareda.
Els set capítols són els següents: L´època medieval. Segles IX-XV (Josep M. Salrach); De Ferran el Catòlic a la guerra dels Segadors. 1479-1659 (Xavier Torres); De mitjan segle XVI a la guerra del Francès. 1660-1808 (Joaquim Albareda); El segle XIX. De la guerra del Francès a la guerra de Cuba. 1808-1898 (Josep Pich Mitjana i David Martínez Fiol). Del 1898 al final de la Guerra Civil. 1898-1939 (Joan Esculies); El franquisme. 1939-1975 (Cristian Ferrer); i a mode d’epíleg, De la mort de Franco a la pandèmia de la covid. 1975-2020 (Joaquim Nadal i Farreras).
Evolució de la imatge dels catalans al llarg dels segles
Joaquim Albareda explica que la imatge exterior dels catalans al llarg de les èpoques ha evolucionat a diferent ritme. Així, “la imatge dels catalans va canviar molt entre finals del segle XVII i mitjans del XVII. Fins aleshores eren caracteritzats com a aguerrits, gent violenta. A partir d´aquell moment el que preval és la imatge d´homo economicus, treballador, emprenedor, amb Barcelona al capdavant”.
Albareda afegeix que “el món s´ha fixat especialment en Catalunya en els moments de guerra o de crisi política com ara les guerres dels Segadors i, sobretot, de Successió. Els observadors estrangers van constatar reiteradament la defensa de les seves llibertats i el caràcter ‘republicà’ dels catalans; així mateix, a la darreria del XIX, els viatgers deixen constància dels trets nacionals de Catalunya”.
Altres èpoques i episodis que van centrar l’atenció exterior, i que queden recollits a l’obra, van ser la guerra de 1936-1939, l’etapa del franquisme, o ja més recentment, els fets de l’1-O: “És especialment rellevant l´interès que va suscitar el nostre país durant el franquisme, a partir dels anys 1960, per la seva lluita democràtica i unitat política, encapçalada pel obrers, els intel·lectuals i els estudiants, així com pel desvetllament de la cultura catalana. Finalment, el procés va causar una perplexitat notable, si bé també simpatia davant la repressió i condemna de la judicialització”, assegura.