Ramón Villares: “Josep Fontana va néixer historiador i va morir historiador”
El catedràtic emèrit d’Història Contemporània i antic rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la ha pronunciat una conferència en el decurs de l’acte de presentació de la Càtedra Josep Fontana, que ha tingut lloc el 3 d’octubre al campus de la Ciutadella.
Ramón Villares, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i antic rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència “El magisterio historiográfico de Josep Fontana”, en el decurs de l’acte de presentació de la Càtedra Josep Fontana de la UPF. La ponència ha fet balanç del mestratge intel·lectual de Fontana, i s’ha centrat en temes com ara les aportacions que ha fet a la historiografia espanyola, la seva formació com a historiador o les grans línies de la seva recerca.
L’acte ha tingut lloc el 3 d’octubre, a les 12.00 hores, a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, presidit per Oriol Amat, rector de la UPF. Ha comptat amb la presència de Pilar Díaz, diputada adjunta a l’Àrea de Presidència i diputada delegada de Relacions Internacionals i alcaldessa d’Esplugues de Llobregat; Josep Pich, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF i director adjunt de la Càtedra, així com de persones dels àmbits acadèmic i editorial, moltes dels quals van coincidir amb Fontana al llarg de la seva dilatada trajectòria.
Josep Pich: "La Càtedra estarà vinculada a l'IUHJVV, i segur que Josep Fontana, que va ser el seu fundador, estaria molt content d'aquest vincle i de la funció que tindrà de transferència de coneixement a la societat"
El rector Oriol Amat, després d’unes paraules de benvinguda, ha donat pas a un parlament de Josep Pich, que ha fet una presentació del ponent, així com dels objectius de la Càtedra: “Estarà vinculada a l’Institut Jaume Vicens Vives (IUHJVV), i de ben segur que Josep Fontana, que va ser el seu fundador, estaria molt content d’aquest vincle i de la funció que tindrà de transferència de coneixement a la societat”, ha afirmat.
Josep Pich, després de disculpar l’absència a l’acte per motius personals de Josep M. Delgado, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UPF i director de la Càtedra, ha explicat que properament una web centralitzarà la difusió de les activitats previstes, així com de l’obra i la figura de Josep Fontana. Així mateix, ha recalcat l’encert de comptar amb la presència de Ramón Villares: “És una persona òptima per iniciar les activitats de la Càtedra i explicar la figura i el rol de Fontana en la historiografia espanyola”.
Seguidament, ha intervingut Pilar Díaz, que ha volgut remarcar el suport de la Diputació de Barcelona a aquesta càtedra, que ha definit com “una nova eina de transformació social”. Ha manifestat que “Josep Fontana va encarnar uns valors i una història amb un sentit global i una visió projectada cap a la societat, amb una anàlisi crítica de la realitat, aspectes que avui en dia es troben a faltar”. I ha afegit: “No volem respostes excloents i demagògiques. Aquesta càtedra continuarà el projecte de Fontana per trobar solucions, plantejada com un espai de reflexió i debat sobre la llibertat”.
Ramón Villares repassa els trets que caracteritzaven Josep Fontana
Ramón Villares ha començat la seva conferència explicant el que ha suposat Fontana per a la seva formació: “L’escola historiogràfica catalana, que representa Fontana, amb el magisteri de Jaume Vicens Vives, ha estat per a mi un lloc de formació com a historiador, una escola indirecta, que espero retribuir amb la meva intervenció d’avui”. Després ha repassat la seva relació amb Fontana (el va conèixer l’any 1976 en unes jornades acadèmiques), que ha definit com a “una amistat respectuosa”.
Durant la seva ponència, ha parlat de diverses virtuts que tenia Fontana: la seva vàlua intel·lectual, incloent la seva condició de mestre; el domini de la disciplina, i el seu caràcter innovador pel que fa als enfocaments i mètodes. L’ha definit com una persona que va reflexionar sobre la història, un analista del que és la història en si, un orientador, així com a un assessor editorial, coordinador de diversos projectes en aquest àmbit.
:“La productivitat de Fontana va ser estable durant molts anys, amb una mitjana, des de principis dels anys 70, d’una quinzena de publicacions anuals”
“Fontana va néixer historiador, entre llibres, i va morir historiador, escrivint llibres d’història” ha recalcat Villares, que ha lloat la seva capacitat de treball, coherència intel·lectual i tenacitat, pròpia d’un “scholar’: “La productivitat de Fontana va ser estable durant molts anys, amb una mitjana, des de principis dels anys 70, d’una quinzena de publicacions anuals”, ha puntualitzat, i ha recordat que la seva influència va més enllà d’Espanya, i arriba a l’Amèrica Llatina i la Mediterrània.
Què van aportar a Fontana cadascun dels tres mestres que va tenir?
El ponent ha assegurat que Fontana no es considerava autodidacta, sinó una persona que va tenir tres grans mestres: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar, i ha repassat la pluralitat d’ensenyaments que cadascun d’ells li va proporcionar per a la seva formació: Soldevila (base empírica) li va proporcionar el mètode, la manera de llegir documents amb criteri; Vicens Vives (capacitat narrativa), el va encaminar en els seus primers passos com a historiador, donant-li una pauta temàtica (la gènesi de la revolució liberal) i una pauta doctrinal i ideològica, amb un compromís cap a la terra i el país. Finalment, Vilar (capacitat d’interpretació) el va ajudar a conciliar l’ofici d’historiador i la militància política: “Es pot dir que el va formar en el sentit polític del terme”.
Fontana va marcar un abans i un després en la historiografia espanyola
Ramón Villares ha esmentat altres característiques de Josep Fontana, a partir d ela seva obra, que va trencar amb unes tendències historiogràfiques que havien prevalgut fins als anys 60: va abanderar una història més econòmica i social (i menys política); més contemporània (i menys centrada en l’època imperial) i més vinculada al context local i regional.
Ha incidit en les aportacions que Fontana va fer en diverses de les seves obres més emblemàtiques, entre les quals La quiebra de la monarquia absoluta (1814-1820), una obra en què l’autor s’interroga sobre els orígens i fonaments polítics, ideològics i morals de la societat en la qual viu); o el volum La época del liberalismo dins de la col·lecció “Història de España”, codirigida per Fontana i Villares: “Fontana va acceptar crítiques a aquesta obra, de veus que demanaven la revisió dels enfocaments sobre la revolució liberal, però no l’esmena a la totalitat”, ha recordat.
“Josep Fontana no va explicar els mètodes de la història, sinó la interpretació del propi concepte d’història i per a què serveix"
Al darrer tram de la seva conferència, el ponent ha tractat la faceta de Fontana com a assessor editorial i com a persona que va ajudar a entendre l’ofici d’historiador i explicar-lo de manera clara a persones que necessitaven tenir una guia: “No va explicar els mètodes de la història, sinó la interpretació del propi concepte d’història i per a què serveix; també va posar ordre a la historiografia occidental”.
Finalment, Villares ha llançat el suggeriment d’impulsar la publicació d’una biografia de Josep Fontana (“alguns dels seus mestres ja la tenen”) en la línia de fomentar la literatura biogràfica i memorialista i potenciar les memòries dels historiadors: “La escriptura de la història té molt perill de ser obsolescent, i això cal combatre-ho”. Ha acabat fent una lloança a la Càtedra Josep Fontana (incloent l’IUHJVV i tots els promotors que l’han fet possible) gràcies a la qual “la història i l’obra de Fontana tindran un futur brillant”.
Oriol Amat posa en valor la importància de les càtedres per a la UPF
El darrer parlament de l’acte ha estat el d’Oriol Amat, rector de la UPF, en el qual ha parlat de la generositat del conferenciant i de les diferents persones que havien fet possible la Càtedra, tant de dins com de fora de la Universitat: “Josep Fontana estaria molt orgullós i content de saber que els temes que l’ocupaven continuaran tenint un horitzó”.
Oriol Amat ha esmentat la tasca que ha portat a terme el seu equip de govern en l’àmbit de les càtedres d’empresa i institucionals, que des de l’inici del seu mandat han passat de 7 a 17, i amb una dotzena més que estan en estudi: si es fan realitat, “suposarà que en pocs mesos haurem quadruplicat la xifra inicial de càtedres, que tenen una importància vital per transferir coneixement a la societat, i que són una prioritat per a la UPF”, ha emfasitzat.
Finalment, el rector ha mencionat el portal UPF Knowledge, que s’ha posat en marxa recentment: és una eina per ajudar a publicar, normalment per vies digitals, llibres, revistes, vídeos, podcasts, i que pot ser útil a la Càtedra Josep Fontana per publicar materials, com per exemple aquesta conferència.
La primera d’un ampli programa d’activitats de la Càtedra Josep Fontana
La conferència de Ramón Villares dona el tret de sortida al programa d’activitats previstes per als propers mesos, en el marc de la Càtedra, com són les Jornades sobre Història, Memòria i Patrimoni (11, 15 i 18 de novembre); la Jornada sobre la Campanya del Quert i la Instauració del Protectorat Hispano-Francès al Marroc (17 de novembre); la conferència “Dones, vides locals i horitzons globals en temps de la Il·lustració. Veure el món a través de llibres i cartes”, a càrrec de Mònica Boulfer, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València (14 de desembre), i a cap a finals d’any, la publicació del llibre d’homenatge a Josep Fontana.
La Càtedra Josep Fontana, sorgida a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) i aprovada el febrer del 2022 pel Consell de Govern de la Universitat, té com a principal objectiu l’impuls de la recerca dels joves investigadors en l’àmbit històric, l’organització d’activitats de reflexió i de debat historiogràfic i la difusió de l’obra de Josep Fontana. Així mateix, té la voluntat d’honorar la figura del gran historiador, professor de la UPF i fundador del l´Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, i alhora promoure l’estudi, la recerca, el debat i la difusió sobre la Història, en el sentit més global.
Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-2018), un dels grans renovadors de la historiografia espanyola, ha estat per a molts l’historiador català més eminent dels últims cinquanta anys, i la traducció d’alguns dels seus llibres en diverses llengües el va consolidar com una figura de projecció internacional.