El simposi “Dostoievski i la cultura universal”, fruit de la cooperació del Seminari d’Estudis Eslaus de l’Institut Universitari de Cultura (IUC) de la UPF, la Secció d’Estudis Eslaus de la Universitat de Barcelona i la revista Estudios Dostoievski, suposa un dels esdeveniments acadèmics de més envergadura a Espanya en el marc de la commemoració del bicentenari del naixement de l’autor rus.

La trobada, que aplegarà més de 25 experts d’àmbit nacional i internacional, transcorrerà els dies 18 i 19 de novembre, repartida entre les seus de la sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF (el dia 18 i part del dia 19)  i la Universitat de Barcelona (el dia 19 a la tarda), amb una combinació dels formats presencial i en línia. Per assistir-hi com a oient, cal inscriure's prèviament a través del formulari de la web del simposi.

Miquel Cabal: "La voluntat d’aquest compendi de prismes diversos és construir un relat complex a l’entorn de l’autor, que ens permeti relacionar-lo amb el món contemporani i sobretot, amb el que podem anomenar ‘cultura universal’”

La inauguració tindrà lloc el 18 de novembre, a les 10.00 hores, a càrrec d'Antoni Luna, vicerector d’Internacionalització de la UPF, i amb les intervencions dels membres del comitè organtizador: Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats de la UPF i investigadora principal del Seminari d’Estudis Eslaus de l'Institut de Cultura (IUC); el traductor Miquel Cabal, membre de la secció d’Estudis Eslaus de la UB i professor associat del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, i Jordi Morillas, coordinador general de la secció espanyola de la International Dostoievsky Society (IDS) i editor de la revista Estudios Dostoievski.

Seguidament, començaran les primeres sessions plenàries, a càrrec de Pavel Fokin (Universitat Estatal de Moscou) i Liudmila Saraskina (Institut Estatal d’Estudis de l’Art de Moscou), amb el títol “Fenomen Dostoievski: per què el seguim llegint 150 anys després” i “Crim i càstig, una lectura des de l’actualitat”, respectivament.

Una gran trobada d’experts per construir un relat complex de Dostoievski

El programa del simposi (inclou un enllaç de Zoom per seguir-lo) s'estructura en tres seccions (Dostoievski i l‘any 2021; Dostoievski: antropologia, art, història; i Dostoievski: pensament, mística i literatura), a partir de sessions plenàries (moltes d’elles a càrrec de celebrities russos experts en Dostoievski, quatre dels quals seran presents a Barcelona i quatre intervindran de manera virtual) i ponències. Entre elles, trobem les que impartiran els tres membres del comitè organitzador: Tamara Djermanovic (sobre Dostoievski i la pintura occidental), Miquel Cabal (traduccions de Dostoievski al català) i Jordi Morillas (la doctrina napoleònica de Raskólnikov). A més, Polina Gorbaneva, doctoranda d'Humanitats de la UPF, que col·labora amb l'organització, impartirà una ponència sobre la recepció d'apunts de la Casa Morta al primer GULAG.

L’esdeveniment, que comptarà amb servei de traducció simultània, suposa una gran trobada d’experts en el “món Dostoievski” i en les diverses facetes relacionades amb la seva figura. Pertanyen a universitats de Catalunya i Espanya com ara la UPF, la UB, la UAB, Complutense de Madrid, Saragossa, Granada, València, Còrdova), Europa (Verona, Ljubljana) i Rússia (Estatal de Sant Petersburg, Estatal de Moscou), així com a institucions relacionades amb la literatura, entre les quals l’Institut de Literatura Russa de l’Acadèmia de Lletres i Ciències de Rússia o l’Institut Estatal de Literatura de Moscou. També comptarà amb una secció dedicada a "Joves investigadors" (18 de novembre, a les 12.45 hores, abans del debat que tanca la part del simposi que té lloc a la UPF), on prendran la paraula estudiants i antics estudiants que s'han inscrit entre els assistents.

Tamara Djermanovic: “Aquest simposi suposa una de les majors reunions d'experts en Dostoievski que hi ha hagut fins ara"

Segons Tamara Djermanovic, “aquest simposi suposa una de les majors reunions d'experts en Dostoievski que hi ha hagut fins ara, perquè comptem amb professors d’universitats espanyoles i estrangeres, investigadors independents, professors d’institut i altres especialistes, no només vinculats a l’acadèmia, sinó també filòsofs, escriptors, traductors literaris, que han escrit o estan relacionats d’alguna manera amb l’autor rus”.

Miquel Cabal, de la seva banda, destaca que “les ponències abordaran des de vinculacions amb l’art o els plantejaments històrics i filosòfics de les seves obres, fins a l’espiritualitat i la religiositat, passant per les particularitats de traduir-ne la prosa o el repàs d’alguns aspectes de caràcter més aviat antropològic”. Segons ell, “la voluntat d’aquest compendi de prismes diversos és construir un relat complex a l’entorn de l’autor, que ens permeti relacionar-lo amb el món contemporani i sobretot, amb el que podem anomenar ‘cultura universal’”.

Entre els participants, destaca la presència a la UPF de Konstantin Barsht, membre de l’Acadèmia de les Lletres i les Ciències Pushkinski dom de San Petersburg i creador del projecte "Dibuixos de Dostoievski", una exposició que actualment es pot visitar a la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella. El 18 de novembre, a les 14.15 hores, Konstantin Barsht participarà en una breu visita guiada per la mostra.

Les aportacions més valuoses del simposi quedaran recollides en un número monogràfic especial que publicarà Estudios Dostoievski, la primera revista científica que s'edita a Espanya dedicada a l’autor, i que també col·labora amb la Sociedad Española Dostoievski.

D'altra banda, a la llibreria ABACUS del campus de la Ciutadella tenen una taula dostoievskiana amb llibres de l'autor i sobre l'autor.