Vés enrere Cinc investigadors s’incorporen a la UPF a través d’ajuts Marie Curie per desenvolupar projectes d’impacte social

Cinc investigadors s’incorporen a la UPF a través d’ajuts Marie Curie per desenvolupar projectes d’impacte social

Repartits entre els departaments d’Humanitats (3), Economia i Empresa (1) i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (1), estaran supervisats per personal investigador establert de la Universitat. Aquests ajuts postdoctorals formen part de la convocatòria 2022 de les beques individuals Marie Sklodovska Curie, en el marc del programa Horitzó Europa de la UE, per impulsar la recerca i la innovació.

17.02.2023

Imatge inicial

En el marc de la convocatòria 2022 de beques individuals Marie Sklodovska Curie, finançats per la Comissió Europea dins el programa Horitzó Europa, tres investigadores i dos investigadors procedents de diversos centres d’arreu del món s’incorporaran a la UPF per desenvolupar els seus projectes de recerca d’excel·lència i d’impacte social. Gaudiran d’un entorn estimulant per a portar a terme la seva proposta, supervisats per quatre professores i un professor de diferents departaments de la UPF, que els proporcionaran una mentoria adequada i orientació professional.

Tres dels investigadors s’incorporaran al Departament d’Humanitats: Ivana Arsic, procedent de l’Institute of Social Sciences de Sèrbia, supervisada per Linda Jones, membre del Grup de Recerca en Etnografia, Contactes Culturals i Missions als Imperis Ibèrics (ECERM); Elena Pérez-Álvaro, provinent de la Universitat Nelson Mandela de Sudàfrica, tutoritzada per Sandra Montón, professora d’investigació ICREA i coordinadora del Grup de Recerca en Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGM); i finalment, Gregorio Tenti, provinent de la Università degli Studi di Torino (Itàlia), sota el guiatge de Santiago Zabala, professor d’investigació ICREA i director del Centre d’Estudis i Arxiu Gianni Vattimo.

Pels quatre projectes que tenen una durada de dos anys, el finançament és de prop de 165.000 euros, mentre que el projecte de tres anys, la quantitat puja als 282.000 euros, aproximadament.

Les dues persones restants s’incorporaran als departaments d’Economia i Empresa (DEE) i de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), respectivament: Sébastien Fontenay, procedent de la Universitat de Alcalá de Madrid, estarà supervisat per Libertad González, professora agregada d’Economia; i Mireia Marimon, procedent de la Universitat de Potsdam (Alemanya), comptarà amb la tutorització de Núria Sebastián Gallés, catedràtica de Psicologia i coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP) del Centre de Cognició i Cervell (CBC).

La durada dels ajuts amb els quals els investigadors impulsaran la seva recerca a la UPF és de dos anys, excepte el cas del projecte d’Elena Pérez Álvaro, que serà de tres anys. Pels quatre projectes que tenen una durada de dos anys, el finançament és de prop de 165.000 euros, mentre que el projecte de tres anys, la quantitat puja als 282.000 euros, aproximadament.

Invertir en les carreres científiques per una Europa forta en recerca i innovació

Les beques individuals Marie Sklodowska-Curie, en el marc de les accions Marie Sklodowska Curie (MSCA), formen part d’Horitzó Europa, i són el programa de finançament emblemàtic de la Unió Europea per a la formació doctoral i postdoctoral del personal investigador.

El seu objectiu és construir la capacitat d’Europa per a la recerca i la innovació, a partir de la inversió a llarg termini en les carreres científiques de les persones. Alguns dels principis inspiradors del programa són l’excel·lència, la mobilitat, l’obertura al món i la col·laboració, les bones condicions laborals i la inclusió, la supervisió i l’orientació professional, la ciència oberta, la recerca i innovació responsables i el Pacte Verd Europeu.

Tres projectes desenvolupats dins el Departament d’Humanitats

Explorar les identitats culturals de les minories cripto-religioses musulmanes i jueves a la Corona d’Aragó

Sota el títol “Conversas of Muslim and Jewish Origin in the Premodern Crown of Aragon: Parallels and Contrasts (CONVERSAS)”, el projecte d’Ivana Arsic, amb el guiatge de Linda Jones, explorarà les identitats culturals de les minories criptó-religioses musulmanes i jueves monoconfessionals dins de la Corona d’Aragó premoderna (1400-1500 d.C.).

El projecte desafiarà les interpretacions tradicionals, basades en documents històrics centrats en els homes i sense perspectiva de gènere, mitjançant la creació d’un nou concepte de comparació, especialment entre les característiques socioreligioses dels membres femenins d’aquests grups convertits al cristianisme: les morisques (dones cristianes d’origen musulmà) i les judeo-converses (dones cristianes d’origen jueu) sospitoses d’adhesió secreta a la religió dels seus avantpassats. El projecte pretén desenvolupar un model comparatiu i interseccional multidimensional i adaptable per proporcionar una anàlisi cultural, històrica i de gènere d’aquests grups religiosos.

Estudiar el patrimoni cultural subaquàtic a les illes del Pacífic a través de les dones indígenes

Women and navigation in the Pacific: an underwater cultural heritage study (WomenAndOceans)” és el títol del projecte de recerca que portarà a terme Elena Pérez Álvaro, amb el suport de Sandra Montón. A partir de mètodes històrics arqueològics marítims, investigarà el paper de les dones indígenes en les activitats dels oceans a les Illes del Pacífic. Ho farà destacant la importància del coneixement d’aquest col·lectiu de dones per a la seguretat ambiental, en el marc de l’enfocament de la Plataforma Ciència–Política de les Nacions Unides.

Per a les comunitats indígenes de les illes del Pacífic, per a qui la seva relació amb la terra i els oceans té un caràcter espiritual, la principal font de subsistència és el mar. Les dones indígenes eren les que bussejaven per buscar aliments i recursos, i van ser testimonis de tots els canvis ambientals soferts en aquest entorn. A partir del coneixement dels viatges ancestrals i les relacions amb els oceans d’aquestes comunitats indígenes, l’estudi contribuirà a donar resposta als reptes globals a partir de coneixements autòctons i locals.

Entendre la sisena extinció com un repte hermenèutic

Gregorio Tenti, tutoritzat per Santiago Zabala, amb el projecte “Understanding Sixth Extinction as a Hermeneutical Challenge (HERMEX6)”, pretén dilucidar el paper dels processos interpretatius en el tracte de la humanitat amb la reducció global de la biodiversitat, popularment anomenada “sisena extinció”. Argumenta que la dificultat d’atribuir valor als fets científicament acreditats és un problema d’interpretació: hi ha una manca de marcs qualitatius per elaborar l’esdeveniment d’extinció i els coneixements que el poden descriure.

El projecte pretén definir, analitzar i abordar aquest conjunt de qüestions pel que fa a les societats europees contemporànies, i formular un enfocament innovador i interdisciplinari de l’estat epistèmic de la sisena extinció. Per tant, HERMEX6 vol millorar la comunicació i l’adopció de resultats científics, augmentar al consciència col·lectiva i generar valor afegit en l’àmbit de l’orientació i l’assessorament polític. De fet, es tracta d’una prioritat europea, en línia amb l’Estratègia de Biodiversitat de la UE 2030.

Dos projectes en l’entorn del Departament d’Economia i Empresa i el DTIC

Analitzar el desbordament intergeneracional dels efectes del permís de paternitat

Intergenerational Spillovers of Paternity Leave (Leave4NextGen)” és el títol de projecte que portarà a terme Sébastien Fontenay, acompanyat per Libertad González. El seu objectiu és doble: d’una banda, determinar si la introducció del permís de paternitat pot promoure actituds contra els estereotips que es transmeten de pares a fills, i de l’altra, avaluar si el permís de paternitat té efectes secundaris en les decisions preses per la propera generació pel que fa a la vida real.

Per tal d’avaluar els efectes del desbordament intergeneracional del permís de paternitat, la recerca analitzarà la reforma belga del permís de paternitat del 2002, que ofereix una configuració atractiva, ja que Bèlgica va ser un dels primers països adoptants de polítiques en aquest àmbit. Leave4NextGen compararà adults joves nascuts abans i després de la data de tall de la reforma (l’any 2002, només els pares dels fills nascuts després de l’1 de juliol eren elegibles per gaudir del permís retribuït).

Investigar les habilitats d’aprenentatge estadístic lingüístic durant els dos primers anys de vida

Amb el projecte “Linguistic statistical learning abilities in bilingual and at-risk population (LINGSTATS)Mireia Marimon, sota les directrius de Núria Sebastián Gallés, investigarà les habilitats d’aprenentatge estadístic lingüístic durant els dos primers anys de vida i com es relacionen amb el desenvolupament posterior del llenguatge en diferents poblacions infantils.

El senyal de parla és un flux continu en què, al contrari del llenguatge escrit, les paraules no estan separades. Els nadons fan un seguiment de les regularitats presents en el senyal de parla i aprofiten aquestes regularitats per segmentar-lo, un mecanisme que s’anomena “aprenentatge estadístic”, i que pot servir per estudiar el desenvolupament del llenguatge. LINGSTATS, a través de diverses metodologies innovadores, contribuirà a la millora de mètodes experimentals neurocognitius adequats per provar els mecanismes d’aprenentatge i processament del llenguatge en nadons i posarà les bases per implementar posteriors troballes científiques.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació