Vés enrere

Què és un heroi?

Una de les dificultats de treballar amb el concepte "heroi" és la seva llarga història i extraordinària polisèmia. "Heroi" és un concepte utilitzat en moltes esferes diferents, des de la parla quotidiana a l'àmbit acadèmic, aplicat a tot tipus de personatges històrics i ficcionals, analitzat en estudis literaris, cinematogràfics, en les ciències socials...  I no només això: molts autors coincideixen a afirmar que actualment està en transformació i debat. 

En aquest punt cal fer una precisió important: en el nostre projecte no pretenem esbrinar què és un heroi. El que ens interessa és com es construeix discursivament aquest concepte en la societat contemporània. És a dir, com entenem el concepte, de quins atributs el dotem, quins debats socials es contenen en aquest terme. En cap cas pretenem proposar una definició de què és (o hauria de ser) un heroi i comparar-la amb els herois que apareixen en els mitjans. Fer això suposaria caure en una posició ingènua. La nostra perspectiva, per tant, és obertament construccionista, en el sentit que entenem que el concepte d'heroi és una construcció discursiva que canvia al llarg del temps. 

Així, per exemple, Leo Braudy, en el seu llibre The frenzy of renown, afirmava que cada època té els seus herois i que a través de la seva anàlisi podíem entendre millor els valors de cada societat. En aquest llibre Braudy fa un recorregut des d'Alexandre el Gran fins a les estrelles de Hollywood per identificar els trets i canvis en els personatges admirats en cada època. Les seves conclusions indiquen una certa democratització de la fama, paralel·la a la democratització de la societat.

En aquest sentit, Milly Buonanno (2011), afirma que estem en una era postheroica (o antiheroica), en la que desconfiem de la figura de l'heroi i els seus trets característics: l'assoliment (gesta), personatges que superen grans obstacles, que fan accions amb efectes durables i rellevants socialment (esfera pública), el reconeixement públic no buscat voluntàriament, el fet que són persones extraordinàries que destaquen de la resta de la societat (per seu talent, habilitats i qualitats excepcionals) i el seu valor d’exemplaritat (tot i que en virtut d’una conducta insòlita). 

De la mateixa manera, Drucker i Cathart a American heroes in a Media Age, identifiquen canvis en els herois lligats a canvis en els mitjans de comunicació a través dels quals es donen a conèixer: de l'heroi de l'èpica oral (lligat a les gestes bèl·liques i la extraordinarietat del qual era la garantia de memorabilitat) a l'heroi de l'era de la imprempta (més individualitzat, menys extraordinari i lligat a àmbits com la ciència o la política) a l'heroi de l'era electrònica (estrelles de cinema i televisió).

Aquest relat històric, que marca el pas de la fama a la celebritat, dels herois als famosos mediàtics, està marcat per una certa idea de decadència: Leo Lowenthal (1961) es referia a aquest aspecte quan deia, a principis de segle XX, que s'havia passat d'una societat dominada pels "ídols de la producció" (els herois de l'època moderna als que feien referència Drucker i Cathart) als "ídols de consum" (estrelles del cinema, la música i els esports). 

Així, se'ns diu que mentre que la fama està poblada per individus extraordinaris que són coneguts públicament com a conseqüència d'assoliments en l'esfera pública i conseqüències rellevants i duradores per la societat, la celebritat és només fruït de l’aparell publicitari i mediàtic que donen visibilitat pública a individus sense qualitats excepcionals, coneguts per les accions en l’esfera íntima i que busquen activament el reconeixement social.

Ara bé, cal desconfiar d'aquest tipus de relats: Van Zoonen (2006), per exemple, ens convida a fixar-nos en la dimensió de gènere que s'amaga darrere aquest tipus de definicions. Mentre que la fama es defineix en termes eminentment masculins (i de fet es construeix en àmbits que han estat vetats tradicionalment a les dones), la celebritat es relaciona amb allò femení (per exemple a través de l'èmfasi en l'esfera privada). Altres autores, com pere exemple Allen, Mendick i Harvey (2015), reivindiquen que cal que ens fixem en com definim socialment mèrit, és a dir, quines celebritats considerem que són mereixedors de fama i quines no, donat que aquestes definicions acostumen a excloure determinats individus (habitualment dones, de classe treballadora i de minories ètniques). 

Només si tenim en compte tots aquests elements podem entendre els matisos i el significat dels personatges que poblen la cultura mediàtica contemporània.

 

Bibliografia

Braudy, L. (1997). The Frenzy of Renown: Fame & Its History. 

Buonanno, M. (2011). El género biográfico en la sociedad antiheroica y la feliz anomalía de la ficción italiana. Quaderns Del CAC, XIV(1), 5–13.

Lowenthal, L. (1961) ‘The Triumph of Mass Idols’, in Lowenthal, Literature, Popular Culture and Society, California: Pacific Books, pp.109-140.

Mendick, H., Allen, K., & Harvey, L. (2015). “We can Get Everything We Want if We Try Hard”: Young People, Celebrity, Hard Work. British Journal of Educational Studies, 63(2), 161–178. http://doi.org/10.1080/00071005.2014.1002382

van Zoonen, L. (2006). The personal, the political and the popular: A woman’s guide to celebrity politics. European Journal of Cultural Studies, 9(3), 287–301. http://doi.org/10.1177/1367549406066074

 

Comentaris
Encara no hi ha cap comentari. Please sign in to comment.