Vés enrere

Famosos arruïnats i discursos neoliberals sobre la crisi

El passat 29 de juny l'Óliver Pérez i jo vam participar al congrés 3rd International Celebrity Studies Journal Conference, organitzat per la Universitat d'Amsterdam i Celebrity Studies Journal. 

En aquest congrés, els més importants de l'àmbit dels celebrity studies, vam presentar la comunicació "Celebrities in bankruptcy: The Spanish economic crisis through the lens of celebrity culture". L'objectiu del paper és analitzar les notícies i entrevistes amb famosos arruïnats per veure amb quins discursos sobre la crisis econòmica connecten. És a dir, hem analitzat com es defineix la crisi (així com les seves causes, conseqüències i possibles solucions) en aquests textos mediàtics i com responen els espectadors a aquests personatges (a través de l'anàlisi de comentaris en fòrums online).

Després d'analitzar una mostra de notícies de revistes i diaris, així com entrevistes televisives a alguns famosos arruïnats (Marina Díaz, Chiqui, Ana Toro, Lolita Flores i Julián Contreras Jr.), vam veure que la idea que connectava tots aquests textos és que "els famosos també sofreixen la crisi". És a dir, implícitament es representa la crisi econòmica com un igualador social, donat que aparentment tothom està igualment afectat per aquesta. Òbviament aquesta afirmació amaga que, de fet, les desigualtats han crescut durant la crisi.

Al mateix temps, aquests programes i notícies habitualment busquen causes individuals a la situació dels personatges (amb preguntes com "¿no ahorraste?" o "mucha gente se estará preguntando dónde está todo el dinero que ganaste"), connectant així amb certs discursos de l'austeritat que responsabilitzen als ciutadans per la crisi (la famosa expressió de "viure per sobre de les seves possibilitats"). Els famosos, finalment, serveixen de figures que personifiquen i legitimen aquest discurs i, de fet, en alguns dels comentaris en fòrums els espectadors establien relacions entre la suposada actitud irresponsable dels famosos i la dels ciutadans anònims. 

Pel que fa les solucions, s'acostuma a preguntar als famosos "què estarien disposats a fer per aconseguir una feina", pregunta que connecta amb la idea que en èpoques de crisi cal sacrificar la moralitat i l'orgull i fer allò que calgui per sobreviure (per exemple acceptar feines precàries i mal pagades). Un altra solució prescrita és la família, apel·lant a certs valors comunitaris que poden ser un contrapunt progressista al discurs conservador predominant en les peces analitzades.

Pel que fa als espectadors, molts dels comentaris es poden considerar expressions de schadenfreude, és a dir, expressions de plaer davant del sofriment dels altres. Tot i que el schadenfreude és una reacció a la sensació de malestar que provoquen les desigualtats personificades en les figures de les celebritats, finalment es tracta d'una reacció individualitzada que no ataca els motius reals i estructurals d'aquestes desigualtats. És simplement una forma d'igualament a través de la humiliació personal

 

En conclusió, la premsa del cor és un altre dels espais en els que es promocionen definicions (i solucions) neoliberals de la crisi.

 
Comentaris
Encara no hi ha cap comentari. Please sign in to comment.