• Seminari: Meister Eckhart and Manikkavasagar: Comparative Perspectives on “Mysticism”
    6 d’abril de 2014
    A càrrec del professor Sacha Ebeling (The University of Chicago)
    En el marc de l’assignatura Qüestions de metafísica: experiència mística i filosofia, del Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (UPF)
     

  • Jornada I: Jornades Filosofia i Cultura Japonesa (UPF/MAO-USAL)
    17 de febrer de 2014
    "Lecture: Daoist deities and the Sacred Mountains of China" 
    A càrrec de Livia Kohn, Boston University
    "Comment: Shinto deities. Their original shape"
    A càrrec d'Alfonso Falero, Salamanca University
    Amb el suport de MINECO (ref. FFI2012-36210)



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 










 

 


 

El seminari tractarà sobre la concepció del llenguatge en el buddhisme zen d'acord amb la interpretació que en fa el filòsof japonès de l'Escola de Kioto, Ueda Shizuteru, així com de les reflexions sobre el llenguatge de Humboldt, Cassirer i Merleau-Ponty. Es treballarà sobre el problema de la relació entre la parla i el silenci a partir d'un text de Ueda i un text de l'escriptor alemany Heinrich von Kleist.














 


 

 















 



 

Nishida Kitarō (1875-1945) és un dels filòsofs japonesos amb més renom, sovint considerat un dels principals filòsofs del segle XX, el pare de la filosofia moderna al Japó i un referent ineludible per als interessats en la filosofia intercultural. Menys conegut és que les seves primeres obres traduïdes a l'alemany (el 1934 i el 1939) van anar a càrrec de la seva neboda, Takahashi Fumi (1901-1945), la primera dona de la regió d'Ishikawa que es va graduar en Filosofia (la seva segona llicenciatura) en l'aleshores Universitat Imperial de Tòquio, amb una tesi sobre el Fedó de Plató (1929). El 1938, Fumi va viatjar a Friburg amb una beca per estudiar amb Martin Heidegger i uns anys després, la seva prometedora carrera es va truncar a causa de la tuberculosi que va contraure a Alemanya. Malgrat això, va arribar a ser reconeguda per la seva tasca docent i els seus escrits, i aviat va esdevenir un model per a les joves japoneses.

En una cultura com la japonesa, que ha donat grans veus femenines a la literatura mundial, com ara Murasaki Shikibu o Sei Shōnagon, ja en els segles X-XI, no deixa de sobtar que fins a l'anomenada Restauració Meiji (1868) no s'incrementessin les oportunitats de les dones per accedir a l'educació. Tot i aquests avenços, va continuar predominant força temps una visió de les dones com una propietat domèstica masculina i com a no aptes per desenvolupar tasques intel·lectuals. Com escriu Michiko Yusa, les moltes dones que van lluitar contra l'evident inferioritat de condicions en què es trobaven si volien esdevenir intel·lectuals influents en l'opinió pública ho van fer sota la creença que les seves circumstàncies només millorarien amb l'estudi i el perfeccionament de la seva capacitat de pensar racionalment i d'escriure de manera coherent ("Women philosophers". A: James W. Heisig, Thomas P. Kasulis i John C. Maraldo [ed.]. Japanese Philosophy. A Sourcebook. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2011. Pàg. 1115).

L'activitat proposada pren com a punt de partida per reflexionar críticament sobre el gènere, la cultura i la identitat en el pensament japonès, les aportacions de filòsofes com Yosano Akiko, Hirat suka Raichō i Yamakawa Kikue, així com d'alguns autors que han tractat els temes de la cultura i la identitat japoneses, Fukansai Habian, Mori Arimasa, Yagi Seiichi, Takeuchi Yoshimi, Karatani Kōjin i Yuasa Yasuo. Aquesta activitat s'emmarca dins d'un projecte de recerca sobre els textos i els temes fonamentals de la filosofia japonesa MINECO FFI2012-36210) que, a més de donar a conèixer els resultats assolits en l'estudi d'aquesta part de la història intel·lectual japonesa, també té com a objectiu contribuir a donar visibilitat a figures femenines poc conegudes. 

Hi participen:

Yusa Michiko és doctora en Filosofia per la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (1983), amb la tesi "Persona Originalis: 'Jinkaku' and 'Personne' according to the Philosophies of Nishida Kitarō and Jacques Maritain", dirigida per Raimon Panikkar, i actualment professora d'Estudis Asiàtics a la Universitat de Washington Occidental.     És autora, entre d'altres, de les obres següents: Zen and Philosophy: An Intellectual Biography of Nishida Kitarō(Honolulu: University of Hawaii Press, 2002); Denki Nishida Kitarō 『伝記  西田幾多郎』 [una biografia de Nishida Kitarō]; Nishida Tetsugaku Senshū 『西田哲学選集別巻一』 [obres filosòfiques escollides de Nishida, Supplementary vol. 1]; (Kyoto: Tōeisha 燈影舎, 1998), i Japanese Religious Traditions (Upper Saddle River, NJ: PrenticeHall, 2002; edició anglesa: Japanese Religions. Londres: Routledge, 2002; traducció portuguesa: Religiões do Japão. Lisboa: Edições 70, 2002; traducció espanyola: Religiones de Japón. Madrid: Ediciones Akal, S. A., 2005; traducció alemanya: Japanische Religionen, Spannung zwischen Tradition und Moderne. Freiburg in Breisgau: Verlag Herder, 2007). La professora Yusa va ser la coordinadora de la secció "Dones filòsofes" en el Sourcebook abans esmentat, Japanese Philosophy. A Sourcebook, editat per James W. Heisig, Thomas P. Kasulis i John C. Maraldo. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2011. Pàg. 1113-1164.

Carla Tronu és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1999) i doctora en Història del Japó per l'School of Oriental and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres (2012), amb la tesi "Sacred space and ritual in early modern Japan: the Christian community of Nagasaki (1569-1643)". Actualment és investigadora postdoctoral a la Universitat Tenri de Nara (Japó). És la coordinadora de la secció "Cultura i identitat" d'un volum que s'està preparant actualment, dins el projecte esmentat de textos de filosofia japonesa.

Kuwano Moe és llicenciada en Teologia per la Universitat Sophia de Tòquio (2004), en Teologia Dogmàtica per la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma (2007) i doctora en Filosofia per la Universitat Ramon Llull (2012), amb la tesi "El 気 (=ki) en la filosofía de Yasuo Yuasa. La unidad corpóreo espiritual como clave antropológica de la apertura personal a la trascendencia". Actualment és investigadora postdoctoral a Kyoto. Ha traduït Minamoto Ryōen, Yuasa Yasuo, Mori Ariamasa i Yagi Seiichi per al volum que s'està preparant actualment de textos de filosofia japonesa.

Montserrat Crespín és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1998), en Filosofia per la Universitat de Barcelona (2003) i doctora per la Universitat de Barcelona (2012) amb la tesi "Experiencia, autoconciencia y voluntad. La conceptualización de la subjetividad en el primer periodo (1911-1923) de la filosofía de Nishida Kitarō". Actualment és professora associada del grau en Estudis de l'Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona. És la coordinadora de la secció "Dones filòsofes" del volum que s'està preparant actualment de textos de filosofia japonesa.


 

  • Seminari: El monoteisme condueix a la violència?
    19 de novembre de 2014
    A càrrec de Jan Assmann (Universidad de Heidelberg)
    Presentació: Raquel Bouso
    En el marc de l’assignatura “Grans Tradicions Religioses” (Grau en Humanitats, UPF)