Alois Maria Haas (Zuric, 1934) és un eminent germanista i un dels majors experts en l'estudi de la tradició mística occidental. És conegut arreu del món pels seus estudis en mística germànica i hispànica i en història de les religions. Les seves contribucions a la relació entre la mística cristiana i el buddhisme Zen són molt destacables.

Alois Maria Haas va cursar Estudis Medievals i Germànics i Història a Zuric, Berlín, París i Munic. Va doctorar-se a Zuric l'any 1963. Entre 1969 i 1971 va ser professor al departament d'Estudis Germànics de la McGill University a Montréal (Canadà). Des de 1971 era professor de Literatura Germànica a la Universitat de Zuric, i és des de 1978 Doctor Honorari de Teologia de la Universitat de Friburg de Suïssa. Així mateix, va ser soci del Wissenschaftkolleg de Berlín entre 1988 i 1989. Des de 1989 és president de la Societat Paracels de Suïssa. És professor emèrit a la Universitat de Zuric i ha impartit cursos i conferències en diverses universitats d'Amèrica, Europa i Àsia. L'any 2009 li va ser concedit el Doctorat Honoris Causa a la Universitat Pompeu Fabra en reconeixement de la seva extensa carrera intel·lectual i com a mostra de gratitud per la seva valuosíssima donació bibliogràfica.

Entre les seves nombroses publicacions podem destacar: Parzivals
tumpheit bei Wolfram von Eschenbach (1964); Nim din selbes war. Studien zur Lehre von der Selbsterkenntnis bei Meister Eckhart, Johannes Tauler und Heinrich Seuse (1971); Todesbilder im Mittelalter (1989); Gottleiden -Gottlieben. Zur volkssprachlichen Mystik im Mittelalter (1989); Meister Eckhart als normative Gestalt geistlichen Lebens (1995); Kunst rechter Gelassenheit (1996); Mystisches Denkbilder (2014).

Una part de la seva obra ha estat traduïda al castellà: Visión en azul. Estudios de mística europea, trad. V. Cirlot and A. Vega (Siruela, Madrid 1999); Maestro Eckhart, una figura normativa de la vida espiritual, trad. R.H. Bernet (Herder, Barcelona 2002), and Viento de lo absoluto: ¿Existe una sabiduría mística de la posmodernidad?, trad. Jorge Seca (Siruela, Madrid, 2009).