Els criteris que es presenten a continuació s'han extret del Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra (consultable en línia a https://www.upf.edu/leupf/) i s'han adaptat a les necessitats específiques de les xarxes socials. L'aplicació d'aquests criteris no és universal i s'ha de fer d'acord amb les característiques específiques de cada eina de xarxa social.

Model de llengua

Des de la seva doble condició d'administració pública i d'institució al servei de la docència i de la recerca, el model de llengua utilitzat a la Universitat Pompeu Fabra ha de respondre a les característiques de la varietat estàndard, que és neutra i formal per definició. Amb tot, aquesta varietat formal pot tenir diversos registres o nivells, és a dir, varietats funcionals, amb les quals s'adequa a les peculiaritats i a les exigències de cada situació de comunicació: escrits de caràcter intern, documentació de caràcter extern, discursos i comunicacions institucionals, publicacions de tota mena, tractats teòrics de qualsevol disciplina o treballs de recerca, entre d'altres.

En funció, doncs, de cada situació de comunicació concreta, la llengua se servirà d'uns girs o d'un vocabulari específics -sempre dins la formalitat i la neutralitat que caracteritzen la varietat estàndard-, però defugirà en tot moment tant les estructures o el lèxic considerats arcaics o arcaïtzants com els manlleus innecessaris i les estructures o el lèxic considerats dialectals, informals, col·loquials o vulgars.

El model de llengua de la Universitat Pompeu Fabra ha de respondre, per tant, als trets generals de la varietat estàndard, i s'ha de caracteritzar per la seva formalitat, la seva concisió, la seva claredat i la seva neutralitat -és a dir, l'absència d'usos discriminatoris, sexistes o d'altra mena.

Frases amb verb

Les estructures nominals, en què s'utilitza un nom en substitució del verb corresponent, sovint són més llargues, més abstractes i més impersonals, i per tant més difícils d'entendre que les frases amb verb corresponents. Per aquest motiu, tot i que es tracta d'una estructura que en molts casos no presenta problemes de comprensió, convé no abusar-ne.

s'encarregarà de controlar i de centralitzar diversos àmbits [millor que no pas 's'encarregarà del control i de la centralització de diversos àmbits']

Ordre neutre dels elements de la frase

Com a norma general, cal escriure les frases seguint un ordre lògic i natural, d'acord amb els usos més habituals, i reservar les dislocacions o desplaçaments d'algun component de la frase per emfasitzar-lo o per donar-hi més rellevància.

En principi, l'ordre més neutre és subjecte + verb + complement directe/atribut + complement indirecte + altres complements, tot i que els complements circumstancials de temps i de lloc sovint es desplacen a començament de frase (a començament de curs els estudiants es van reunir amb els professors).          

Ús igualitari del llenguatge

Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra estableixen, amb caràcter general, que la Universitat ha d'assegurar un ús no sexista del llenguatge en les seves comunicacions i publicacions (article 76). D'altra banda, el Segon Pla d'Igualtat Isabel de Villena (2018-2022) estableix més concretament, en el marc de l'Eix 1: Promoure l'ús inclusiu i no sexista del llenguatge en totes les comunicacions internes i externes de la Universitat (tant en llenguatge escrit com en el llenguatge gràfic i visual), d'acord amb les recomanacions del Llibre d'estil de la UPF.

Ús d'estrangerismes

El manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris -és a dir, que tinguin un equivalent viu en català o que siguin fàcilment traduïbles- i aquells altres que siguin difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació.          

Així doncs, escriurem en català tots els termes estrangers que puguin ser traduïts. Si la forma autòctona no està gaire difosa, i si el nombre de caràcters ens ho permet (en el cas de Twitter), afegirem entre parèntesis l'equivalent en anglès.

Criteris de traducció de noms i títols

En un context d'internacionalització creixent de la cultura, de l'economia i de la informació, els intercanvis de tota mena entre països, institucions i persones són cada cop més freqüents. Així, sovint ens trobem que hem de fer referència a noms i a títols de tota mena escrits en altres llengües i fins i tot en altres alfabets, i aleshores sorgeix el dubte de si cal o no traduir-los.

Des de la premissa que traduir facilita la comunicació i la comprensió i que cal, per tant, tendir a traduir allò que sigui traduïble, els criteris generals d'aquest capítol, que han de servir per evitar errors i per unificar criteris sobre aquesta qüestió, en principi són vàlids tant per traduir d'altres llengües cap al català com del català cap a altres llengües. Independentment, però, de si cal o no traduir-los, els noms escrits en altres alfabets s'han de transcriure en tots els casos.

Assignatures, cursos i estudis

Com a norma general, cal traduir els noms d'assignatures, cursos i estudis.

el curs de Dret Comunitari de la Universitat d'Estrasburg; el màster en Informàtica Musical de la Universitat de Stanford; la llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Puerto Rico; el doctorat en Economia de la Universitat de Minnesota

Cal traduir els noms dels departaments, els serveis o les unitats d'universitats, institucions i empreses de tota mena.Departaments i serveis d'institucions públiques i privades

el Deganat de Periodisme de la Universitat d'Amsterdam; el Servei de Publicacions de la Universitat de Milà; l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats

Diaris, revistes i periòdics

Els noms de diaris, revistes i altres publicacions periòdiques no s'han de traduir en cap cas.

els diaris Corriere della Sera i The Guardian; el butlletí mensual Euskararen Berripapera;

Emissores de ràdio i canals de televisió

Com a norma general, els noms d'emissores de ràdio i de canals de televisió no s'han de traduir.

France Télévision; Channel 4; ràdio Liberty; Onda Pesquera; Antenne 2

Els noms d'empreses i d'altres organismes privats no s'han de traduir, llevat que tinguin doble denominació, tal com s'esdevé per exemple amb determinades entitats financeres o empreses multinacionals, que operen amb noms diferents segons el país.Empreses i organismes privats

El Corte Inglés; British Steel; el Deutsche Bank; la Société Générale de Banque; Cubiertas y MZOV; l'Hotel del Prado; la discoteca La Tierra; el Harlem Jazz Club

Però: Banc Popular Espanyol/Banco Popular Español; Alcampo/Auchan; Société de Banque Suisse/Swiss Bank Corporation

Formacions polítiques i sindicals

Com a norma general, cal traduir els noms de formacions polítiques i sindicals, tot respectant, però, les excepcions fixades per l'ús.

el Partit Socialdemòcrata Alemany; el Partit dels Treballadors del Kurdistan; la Lliga Nord; el Bloc Nacionalista Gallec; el Partit Socialista Francès; l'Exèrcit Republicà Irlandès; el Sindicat Unificat de Policia; el Partit Laborista britànic

Però: el Sinn Féin; Herri Batasuna; Eusko Alkartasuna; Sendero Luminoso; Izquierda Unida

Institucions, organismes públics i estructures polítiques

Com a norma general, cal traduir els noms d'institucions, organismes públics i estructures polítiques. Amb tot, quan no n'hi hagi una equivalència literal i sigui possible, és convenient traduir el terme per l'equivalent funcional, si convé acompanyant la traducció del terme original.

el Ministeri de Cultura de Portugal; el Museu d'Art Modern de Nova York; la Secretaria General d'Afers Culturals de l'Ambaixada de Dinamarca; la Santa Seu; el Departament d'Estat nord-americà; l'Ajuntament de Torí; el Consell d'Universitats

Però: el ministre de Finances britànic [en anglès, Chancellor of the Exchequer]; el ministre de Justícia francès [en francès, Garde des Sceaux]; el Parlament federal alemany [en alemany,Bundestag]; el Parlament danès [en danès, Folketing]

Noms propis de persona

Com a norma general, els noms propis de persona no s'han de traduir, i s'han d'escriure, per tant, amb la grafia i l'accentuació que els són pròpies.

Jules Verne; Simone de Beauvoir; Franz Joseph Haydn; Georg Wilhelm Friedrich Hegel; Katherine Hepburn; Fernão Magalhães; Pablo Picasso

Premis, condecoracions i distincions

Com a norma general, cal traduir els noms de premis, condecoracions i distincions, llevat dels noms propis que en puguin formar part. En cas, però, que hi hagi algun referent nacional o territorial, implícit o explícit, en fer-ne la traducció cal afegir-hi el marc a què fa referència, sempre, és clar, que no sigui evident pel context.

el premi Nobel de literatura; el premi Príncep d'Astúries; el Premi Nacional espanyol de Traducció; la distinció Gran Creu de la Legió d'Honor francesa; un Oscar a la millor interpretació; l'Ós d'Or del Festival de Cinema de Berlín; els premis Grammy; el premi Lee Hixon a l'excel·lència docent, concedit per la Universitat de Yale

Però: doctor honoris causa