Vés enrere

L'ús d'una llengua estrangera en la presa de decisions rebaixa el component emocional

L'ús d'una llengua estrangera en la presa de decisions rebaixa el component emocional

Si poguessis salvar la vida de cinc persones empenyent-ne una altra davant d'un tren fins a la seva mort, ho faries? I hi hauria alguna diferència si aquesta elecció es presenta en un idioma que parles, però no és la teva llengua materna?

15.09.2017

Aquests són els principals interrogants que un equip internacional de psicòlegs de la Universitat de Chicago, la Universitat de Utah i la Universitat Pompeu Fabra s'han plantejat en un estudi publicat el passat mes d'agost a la revista Psychological Science. I les respostes que han trobat són sorprenents: els individus que s'enfronten a aquest dilema mentre es comuniquen en un idioma estranger estan molt més disposats a sacrificar la persona que aquells que fan servir la seva llengua materna.

"Fins ara, els que ens dediquem a aquesta àrea de coneixement hem descrit com l'ús d'un idioma estranger afecta la forma en què pensem", explica Boaz Keysar, professor de psicologia de la Universitat de Chicago. "Sempre vam tenir algun tipus d'explicació, però no estava provat directament. Aquest és realment el primer article que explica per què passa, amb evidència."

A través d'una sèrie d'experiments, els investigadors van explorar si la decisió que la gent prenia en el dilema del tren es devia a una reducció de l'aversió emocional a trencar un tabú arrelat, a un augment en la deliberació que es creu associada a un sentit utilitarista de maximitzar el major benefici en la situació concreta, o una combinació dels dos motius.

"Vam descobrir que la gent que feia servir un idioma estranger no estava més preocupada per maximitzar el benefici", afirma l'autora principal Sayuri Hayakawa, estudiant de doctorat en psicologia. "Més aviat tenien menys aversió a violar els tabús que podien interferir en la presa de decisions maximitzant la utilitat."

L'equip d'investigadors, entre els quals es troben Albert Costa i Joanna Corey, del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, proposen que l'ús d'una llengua estrangera proporciona a les persones una distància emocional que els permet prendre una acció més utilitària.

"Al principi estàvem una mica desconcertats pel resultat, ja que esperàvem que l'ús d'una llengua estrangera incorregués en preocupacions utilitaristes. Suposàvem que utilitzar un idioma estranger induiria la gent a preocupar-se més pel terreny comú", explica Albert Costa. No obstant això, "les conclusions suggereixen que l'origen d'aquest fenomen està més vinculat a una reducció de connotacions deontològiques".

Estudis de tot el món suggereixen que l'ús d'una llengua estrangera fa a la gent més utilitària. Parlar una llengua estrangera et frena i requereix que et concentris per entendre. Els científics han plantejat la hipòtesi que el resultat és un estat d'ànim més deliberatiu que fa que el benefici utilitari de salvar cinc vides superi l'aversió a empènyer a un home a la seva mort.

Però la pròpia experiència de Keysar parlant una llengua estrangera (anglès) li va donar la sensació que l'emoció era important. L'anglès no tenia la ressonància visceral per a ell com el seu hebreu nadiu. No estava tan íntimament lligat a l'emoció, un sentiment compartit per molts bilingües i corroborat per nombrosos estudis de laboratori.

"La teva llengua materna s'adquireix de la teva família, dels teus amics, de la televisió", assegura Hayakawa. "S'infon amb totes aquestes emocions." Les llengües estrangeres, per contra, sovint s'aprenen més tard a les aules, i no poden activar sentiments, incloent sentiments aversius, tan intensament.

El problema és que el procés "més utilitari" o "menys emocional" produiria el mateix comportament. Per ajudar a esbrinar quin era realment el responsable, els psicòlegs van treballar amb David Tannenbaum, un investigador postdoctoral de la Universitat de Chicago Booth School of Business en el moment de la investigació i ara professor assistent a la Universitat de Utah.

Tannenbaum és un expert en una tècnica anomenada dissociació de procés, que permet als investigadors descobrir i mesurar la importància relativa de diferents factors en un procés de decisió. Per al treball, els investigadors van fer sis estudis separats amb sis grups de persones diferents, incloent parlants nadius d'anglès, alemany i espanyol. Cadascun també parlava un dels altres idiomes, de manera que totes les combinacions possibles estaven igualment representades. Cada persona va ser assignada a l'atzar per usar la seva llengua materna o el seu segon idioma durant l'experiment.

Els participants havien de llegir una sèrie d'escenaris que van variaven sistemàticament. Per exemple, en lloc de matar un home per salvar cinc persones de la mort, se'ls podria preguntar si el matarien per salvar cinc persones de ferides lleus. L'acte tabú de matar l'home és el mateix, però les conseqüències varien.

"Si tens bastants escenaris aparellats pots començar a calibrar quins són els factors als què la gent està prestant més atenció" afirma Hayakawa. "Hem vist que les persones que usaven un idioma estranger no estaven prestant més atenció a les vides salvades, però definitivament tenien menys aversió a trencar aquest tipus de regles. Per tant, "si un es fa la pregunta clàssica: "És el cap o el cor ?, sembla que la llengua estrangera arriba al cor."

Futures investigacions

A partir d'aquí l'equip d'investigadors estudiarà per què succeeix aquest comportament. L'ús d'una llengua estrangera obstaculitza la visualització mental de les conseqüències de les accions de les persones, contribuint a la seva major disposició a fer el sacrifici? I creen menys imatges mentals a causa de les diferències en com afecta l'ús de la llengua estrangera en els records que vénen a la ment?

Els investigadors també es plantegen investigar si els seus resultats de laboratori s'apliquen en situacions del món real on les apostes són altes. Un estudi que l'equip de Keysar està iniciant a Israel examina si les parts en una negociació de pau avaluen la mateixa proposta de manera diferent en funció de si ho veuen en la seva llengua o en l'idioma del seu soci negociador. També interessa saber si el llenguatge pot ser considerat útil en les decisions preses pels metges que parlen una llengua estrangera.

En la mateixa línia, Albert Costa i el seu equip a la UPF estan avaluant si el context lingüístic pot afectar les decisions sobre aliments reals i, per tant, ajudar a promoure dietes més saludables. Segons Costa, "aquesta línia d'investigació és molt rellevant en el món globalitzat actual on milions de persones fan servir un idioma estranger diàriament" i "potser es pot fer servir el context del llenguatge per empènyer la gent a prendre millors decisions".

Treball de referència:

Hayakawa S; Tannenbaum D; Costa A; Corey J; Keysar B. Thinking more or feeling Less? Explaining the foreign-language effect on moral judgement. Pshycological Science. August, 2017. DOI: 10.1177/0956797617720944

Categories: