Vés enrere

Una aproximació a la Barcelona on transcorre ”Últimas tardes con Teresa”, premi Francesc Noy d’Humanitats

Una aproximació a la Barcelona on transcorre ”Últimas tardes con Teresa”, premi Francesc Noy d’Humanitats

Júlia Moreso, alumna de l'Institut Icària de Barcelona, és l'autora de l'obra guanyadora de la quinzena edició d'aquest guardó convocat per la Facultat d'Humanitats de la UPF, i al qual enguany s'hi han presentat 86 treballs.

22.05.2017

Júlia Moreso Ayora, estudiant de batxillerat de l’Institut Icària de Barcelona, és l’autora del treball “Retrato en sepia de la Barcelona de Marsé. Cerrando foco sobre Últimas tardes con Teresa”, que s’ha proclamat guanyador de la XV edició del Premi Francesc Noy d’Humanitats de la UPF.

El treball s’aproxima al temps i sobretot a l’espai en què es desplega la trama argumental de la novel·la Últimas tardes con Teresa, que Juan Marsé va publicar l’any 1966, i que se situa en la Barcelona dels anys 50 del segle XX.

Un total de 86 obres s’han presentat al premi, convocat per la Facultat d’Humanitats de la UPF, i que va ser lliurat en el decurs d’un acte que va tenir lloc el 19 de maig, al migdia, a la sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella, amb la presència dels estudiants, tutors i familiars.

Van participar a l’acte Josep M. Castellà, degà de la Facultat i president del jurat; el vicedegà Domingo Ródenas, que va impartir una petita xerrada sobre la figura de Juan Marsé, i la professora Montserrat Cots, membre del jurat, completat per Estela Ocampo, Teresa Vinardell, Àlex Coello i Amador Vega.

La dotació del primer premi és de 600 euros, un lector electrònic i un diploma, mentre que per a les dues mencions especials, que el jurat escull entre set treballs finalistes, és de 300 euros, un lot de llibres i un diploma.

Radiografia sociopolítica de la ciutat, amb la novel·la com a rerefons

L’anàlisi del treball parteix de la novel·la, la situa dins de la producció literària de l’autor i en destaca els elements formals més innovadors, com ara la construcció d’un narrador complex, el trencament deliberat de l’ordre cronològic, l’ús de l’espai com a element definidor dels personatges o el monòleg com a recurs que adquireix una gran varietat de registres lingüístics i estilístics, entre d’altres.

L’autora, que repassa de manera sumària la situació política de la ciutat de Barcelona durant la postguerra, ofereix alhora algunes pinzellades sobre l’evolució del franquisme des del final de la Guerra Civil fins als anys 50, i esbossa la resistència ideològica i política que es comença a articular.

Bona part del treball analitza el tractament literari de l’espai urbà, i distingeix la construcció literària d’un imaginari social de l’evolució real dels diversos barris barcelonins en què transcorre l’acció. A la novel·la, cadascun dels ambients de la ciutat és percebut de manera diferent, d’acord amb l’experiència vital de cada personatge. Així, s’hi perfila una ciutat dividida entre un centre (burgès) i una perifèria (ocupada per els nouvinguts i barcelonins en situació precària).

El treball, que aprofita aquesta varietat d’escenaris per tractar el tema de la immigració a la primera meitat del segle XX, inclou diversos annexos, amb entrevistes a Juan Marsé i a l’historiador Carles Sanz; planells i fotografies de Barcelona dels anys 50 i 60, amb especial atenció al barri del Carmel i al conjunt de barraques conegut amb el nom de Raimon Casellas, i diversos itineraris comentats per aquells indrets de Barcelona que surten a la novel·la.

Dues mencions especials

El jurat, que va destacar el caràcter transversal de l’obra guanyadora, l’excel·lent redacció, la gran varietat i qualitat de les fonts emprades, i el rigor i la maduresa de la recerca, va atorgar també dues mencions especials. Van recaure en “La música i l’aigua. Estudi de la representació de l’aigua en obres simfòniques del període romàntic”, fet per Anna M. García Cabrera, de l’Institut escola artístic Oriol Martorell de Barcelona; i “Estudi de les llengües construïdes, un cas pràctic”, escrit per Manuel Vázquez López, de l’Institut Jaume Balmes de Barcelona.

> Galeria d'imatges de l'acte publicada a Flickr
 

Categories: