Com en els estudis de Woolard, el mètode quantitatiu utilitza un matched guise test, basat en un mètode indirecte i per tant més fiable per accedir a les actituds lingüístiques que el mètode basat en preguntes directes. El test està format dues versions d'un breu text llegits en ambdós idiomes  per diferents oradors. Els participants jutgen les veus que escolten al llarg d'una sèrie de trets de personalitat, però no se'ls explica que s'utilitzen els mateixos oradors en cada idioma. Aquest espectre revela el sorprenent resultat que tots els participants van preferir notablement la versió dels oradors no-nadius per davant de les dels nadius. Aquest patró, juntament amb altres dades reunides en la cerca, revela que els participants prefereixen un orador bilingüe competent per davant d'un monolingüe. Arribem a la conclusió que aquesta actitud reflecteix l'opinió majoritària (encara que no universal) pel que nosaltres anomenem "Cosmopolitanisme Lingüístic". La porció qualitativa de l'estudi consisteix en entrevistes de grups focals entre estudiants per a una posterior comparativa entre els joves nadius i els immigrants llatinoamericans participants. Els resultats d'aquesta part posen de manifest les actituds i ideologies revelades a la primera part de l'estudi. Primer, els parlants locals d'espanyol oscil·laven al voltant d'un espectre coherent d'ideologies que van des del "Linguistic Cosmopolitanism" fins al "Linguistic Parrochialism". Per contra, els llationamericans tenen poca coherència en les seves actituds, llevat que tendeixin a reflectir la competència dels participants en català. Les actituds negatives són més freqüents en aquells que tenen menor coneixement de l'idioma mentre que, una vegada assolit, les actituds milloren. A més, els sentiments negatius s'associen als problemes pràctics que els ha causat el català a les escoles en lloc de qüestions relacionades amb la identitat. Aquest projecte també revela la importància de tenir cura, pensar i reflexionar que tenen els educadors en el foment d'actituds positives cap al català i  cap a l'èxit educatiu. L'escola que integra activament els llatinoamericans en la comunitat escolar té major garantia d'èxit en ambdós objectius. Els resultats d'aquest projecte han estat publicat, entre altres llocs, a Trenchs-Parera & Newman (2009) al Journal of Multilingual and Multicultural Development i a Newman, Trenchs-Parera & Ng (2008) a Journal of Sociolinguistics.