Projectes de recerca

Dialectal Variation in the Catalan and Spanish Spoken by Adolescents in Barcelona

Entitat finançadora: PSC-CUNY Grant
Durada: Juliol 2011- juny 2012
Investigadors: Michael Newman

Resum

Aquest projecte d'investigació analitza la situació del català i l'espanyol parlats a Barcelona a partir de les tècniques de la sociolingüística variacional. L'objectiu final d'aquest estudi és mostrar els patrons de variació dialectal, incloent possibles canvis en curs en ambdós idiomes, i els diversos factors socials que es relacionen amb aquesta variació. Així doncs, es tracta del primer gran estudi bilingüe variacional i de la primera descripció completa variacional de l'espanyol i el català parlat a Barcelona.

 

Aquesta situació sociolingüística és el resultat de: (1) els efectes secundaris del franquisme i la repressió del català i de les persistents pressions del govern central a favor de l'espanyol, (2) els efectes de la política de "normalització lingüística" del govern autonòmic, que consta de diverses mesures, incloent l'ús del català com a principal vehicle d'instrucció, (3) les conseqüències de la immigració massiva d'altres indrets d'Espanya, parlants d'espanyol, entre els anys 1950-1975, la descendència dels quals suposa el 50% de la població actual, i (4) la immigració dels anys 90 de "nous catalans" de tot el món, que sumen gairebé el 15% de la població, un terç dels quals són parlants d'espanyol de l'Amèrica Llatina (IDESCAT 2009).

 

La transmissió lingüística intergeneracional estàndard sovint dóna lloc a nous dialectes, com en les zones urbanes d'immigrants al nord d'Europa, d'on han sorgit els nous multietnòlegs (Nortia i Dorleijn 2008, Svendsen i Røyneland 2008, Wiese 2009). Aquestes varietats mostren la influència d'una llengua d'immigrants però, tot i això, en aquests fenòmens ha guanyat prestigi la llengua vernacla i la parlen tant els joves autòctons com les comunitats d'immigrants. Atès el caràcter generalitzat d'aquest fenomen, podria estar passant un fenomen paral·lel en català i/o castellà. Els informes anecdòtics dels mestres suggereixen que algunes de les característiques del llationamericà semblen ser persistents a l'espanyol dels joves de diversos orígens. Aquest estudi es proposa d'investigar les dues llengües de manera sistemàtica per veure si estan sorgint noves formes.

Les dades es recolliran en una escola de secundària d'una àrea de classe treballadora de Barcelona, de la qual dos terços dels estudiants són d'origen autòcton i inclouen parlants nadius d'espanyol, català i bilingües. Un terç són "nous catalans", majoritàriament parlants d'espanyol, d'origen llatinoamericà, encara que els parlants de llengües tan diverses com rus, xinès, albanès, panjabi i portuguès també hi són representats. Les dades lingüístiques es recullen a partir d'entrevistes individuals a uns 30 estudiants de quart any de l'ensenyament obligatori, és a dir, de 15 a 16 anys d'edat.