La desocupació és el repte més important per a les societats democràtiques i la construcció dels drets socials en el nou escenari que va emergir de la crisi econòmica. Segons l'Organització Internacional del Treball, la situació d'ocupació constitueix la major preocupació en la gran majoria dels ordenaments jurídic del món. A més, aquest nou escenari ha tingut un tremend impacte en els sistemes de negociació col·lectiva, creant noves dinàmiques de convergència i divergència des d'una perspectiva comparada.

El context actual de relacions laborals es caracteritza per unes estructures de regulació multinivell supranacionals, nacionals i locals, que actuen de forma interactiva amb empreses i canals de representació que actuen en tots aquests nivells. Es pot dir per tant, que avui el sistema de regulació de condicions de treball és un sistema complex, en el qual apareixen diferents geografies de regulació i de drets. Un dels reptes més importants que té avui el Dret del treball és la seva definició dins de les polítiques d'ocupació. La creació del que la OIT ha denominat "Agenda de treball decent" forma part avui del glossari del Dret del treball.

En l'anàlisi dels diferents models de regulació dels convenis col·lectius, l'objectiu del projecte és identificar, després de la descripció de models nacionals, les convergències i divergències que aquests models presenten en la seva relació amb les polítiques d'ocupació i gestió de la flexibilitat. Actors, continguts, eficàcia i articulació dels diferents nivells, han de ser llegits dins dels nous escenaris que la crisi imposa. En un panorama en el qual la desigualtat i la polarització social creix, el paper dels convenis col·lectius és clau a l'hora de retallar les desigualtats.

Una clara tendència en els casos nacionals d'estudi és la descentralització dels convenis i aquesta és una hipòtesi provisional quant als seus impactes en els casos d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit, Suècia, Bèlgica, Israel, EUA, Canadà i Japó. El tema de l'articulació dels convenis en la seva relació amb la desigualtat, la gestió de l'ocupació i de la flexibilitat, van a formar part del nucli definidor d'aquest projecte.