Projectes tancats Projectes tancats

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

España y los tratados de Utrecht (1712-1714) (HAR2011-26769)

España y los tratados de Utrecht (1712-1714) (HAR2011-26769)

España y los tratados de Utrecht (1712-1714) (HAR2011-26769)

Vigència: 2012-2014.

Coincidint amb el tercer centenari de la firma dels tractats d'Utrecht, alguns dels membres del GEISCAM van emprendre un projecte de recerca internacional conjuntament amb altres investigadors. El projecte, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol (codi HAR2011-26769) i dirigit pel professor Joaquim Albareda, es va iniciar el gener de 2012 i s'allargà fins al desembre de 2014. 

Aquest projecte gira entorn de dos eixos bàsics, el primer dels quals fa referència a la investigació de les negociacions i els tractats d'Utrecht en relació amb Espanya. Gràcies a la documentació existent a l'Archivo Histórico Nacional (que conserva la correspondència que Felip V enviava als seus ambaixadors a Utrecht i la resposta d'aquests), els Arxius Nacionals del Regne Unit (on es pot trobar, entre els papers de la Public Records Office, les instruccions enviades a l'ambaixador Lexington a Madrid), l'Archive Diplomatique du Ministère des Affaires Étrangères a París i els arxius vienesos, es pretén avançar en el coneixement de la tasca tant pública com reservada dels diplomàtics espanyols, el comportament de les faccions que operaven entorn seu, l'evolució de l'opinió dins de les Corts europees, i les múltiples negociacions paral·leles i privades que efecten el resultat de la pau. Al mateix temps, ens fixarem en les expectatives que els ambaixadors enviats a Londres i a Viena per les institucions catalanes, així com el Secretari del Despatx Universal, el marquès de Rialp (en aquell moment a Viena) van generar entre els partidaris de l'Arxiduc, i estudiarem la presència constant del que es va anomenar "el cas dels catalans" en les converses de pau i en les discussions dins de les principals corts europees.  

El segon eix se centrarà en la resistència dels catalans i els seus esforços polítics per trobar una sortida negociada a l'enfrontament que es vivia a Catalunya. L'Archivio di Stato di Napoli, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya conserven informació encara no estudiada sobre el govern de Catalunya en el tram final de la guerra, que ens ha de permetre dilucidar el tipus d'organització política que va operar a la Catalunya resistent (el nucli dur de la qual es trobava a Barcelona, on operaven la Conferència dels Comuns i la Coronela) i les incògnites sobre el finançament de la guerra. L'estudi de la opinió pública i del discurs polític és també una peça indispensable de la tasca a realitzar.

Una part dels resultats del projecte es van presentar en el marc del congrés internacional Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans. Aquest congrés, celebrat a Barcelona entre el 9 i el 12 d'abril de 2014, fou organitzat per l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives i el Museu d'Història de Catalunya, i s'emmarcà dins dels actes del Tricentenari del 1714. 

El congrés s’articulà en tres eixos temàtics: d’una banda, el context internacional; de l’altra, el context hispànic amb la consolidació de Felip V i del règim borbònic; i, finalment, la resistència catalana de 1713-1714 i la imposició posterior de la Nova Planta borbònica. Les actes sortiren publicades el maig de 2015. .

 

Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO)