Doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral: “Los alcaldes mayores de Barcelona, 1718-1808” (2002), dirigida pel catedràtic d´Història Moderna, Pere Molas Ribalta; becari de la “Fundación Caja Madrid” (1999-2000), tècnic especialitzat del Departament d´Història Moderna de la UB (2000-2002) i premi Extraordinari de Doctorat (2006). Docència a la Universitat de Barcelona i cursos a: “Els Juliols de la Universitat” (2005). Grup de recerca: “Historiografía, Propaganda y poder en la Monarquía Hispánica, especialmente en Cataluña, durante el siglo XVII”, (UB-LE/aa 22-3-1993), i també: “Poderes y Representaciones Culturales en la Cataluña del siglo XVII”, (MEC-1999-2002. PB98-1234). Ha publicat un centenar d’articles, comunicacions de congressos i ressenyes en revistes acadèmiques, a més de quatre llibres i obres col·lectives. Actualment és personal laboral docent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i col·laborador de la revista: “Índice Histórico Español”, adscrita al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.

LÍNIA DE RECERCA 

L’administració territorial a Catalunya i el seu personal polític civil i militar durant el segle XVIII.

PUBLICACIONS

Llibres i obres col·lectives

1. Cerro Nargánez, Rafael i Molas Ribalta, Pere: La presidència de l´Ajuntament de Barcelona, 1718-1808. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat. Quaderns del Seminari d´Història de Barcelona, núm. 013. Barcelona, 2003, 71 pàgs.
2. Molas Ribalta, Pere, Cerro Nargánez, Rafael i Fargas Peñarrocha, Maria Adela: Bibliografía de Felipe V. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. Madrid, 2004, 389 pàgs.
3. Diccionari Jurídic [català]. Societat Catalana d´Estudis Jurídics. Institut d´Estudis Catalans. Fundació Jaume Callís, IEC. Barcelona. (recurs electrònic, on-line, https://cit.iec.cat/). Barcelona, 2010.
4. Cerro Nargánez, Rafael: Civiles entre militares: los alcaldes mayores de Barcelona (1718-1808). UCO Press. Servicio de Publicaciones. Colección. Estudios de Historia Moderna. Serie Maior, núm. 38. Universidad de Córdoba, 2016, 392 pàgs.

Articles

1. “Els alcaldes majors de Catalunya: entre austriacistes i borbònics (1717-1725)”. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Barcelona, 1998, núm. XV, pàgs. 283-301.
2. “La implantación de los alcaldes mayores de Cataluña (1717-1720)”. Studia Histórica, Historia Moderna. Salamanca, 1999, vol. 21, pàgs. 295-314.
3. “El canceller Oleguer de Montserrat, fundador de l´Oratori de Barcelona i bisbe d´Urgell (1617-1694)”. Analecta Sacra Tarraconensia. Barcelona, 1999, núm. 72, pàgs. 143-161.
4. “La nómina de los alcaldes mayores de Cataluña (1717-1834)”. Ivs Fvgit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, 1999-2000, núm. 8-9, pàgs. 45-74.
5. “Los alcaldes mayores de Cataluña: una evolución desigual y conflictiva (1717-1808)”. Hispania. Revista Española de Historia. Madrid, 2001, núm. 207, pàgs. 289-313.
6. “Bajo el signo de la crisis: los alcaldes mayores de Barcelona durante el reinado de Carlos IV”. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, 2010, núm. 28, pàgs. 91-119.
7. “Agentes del reformismo borbónico: los alcaldes mayores de Barcelona nombrados por Carlos III”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona, 2012, vol. LII, 2009-2010, pàgs. 237-277.
8. “Aproximación sociológica a una élite militar: los tenientes de rey de la plaza de Barcelona (1715-1808)”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona, 2018, vol. LV, 2015-2016, pàgs. 91-129.

Comunicacions de Congressos

1. “José Carrillo de Albornoz y Montiel, conde de Montemar: un militar andaluz entre Cataluña e Italia (1694-1725)”. IV Congrés d´Història Moderna de Catalunya. Catalunya i Europa a l´Edat Moderna. Pedralbes. Revista d´Història Moderna. Barcelona, 1998, núm. 18-II, pàgs. 531-538.
2. “El arrendamiento de nieve en Barcelona: principales arrendatarios y fiadores (1610-1713)”. Salvador Claramunt Rodríguez (coord.): XVII Congrés d´Història de la Corona d´Aragó. El món urbà a la Corona d'Aragó: del 1137 als decrets de Nova Planta. Universitat de Barcelona. Barcelona-Poblet-Lleida, 2003, vol. I, pàgs. 301-308.
3. “Assessors del veguer i alcaldes majors: una transició problemàtica per a Barcelona (1714-1720)”. Ramon Grau Fernández (coord.): VII Congrés d´Història de Barcelona. “El Segle de l´Absolutisme, 1714-1808”. Quaderns d´Història. Barcelona, 2003, vol. 7, pàgs. 119-135.
4. “Sociología profesional de una élite letrada: los alcaldes mayores de Tortosa (1709-1808)”. V Congrés d´Història Moderna de Catalunya. La Societat Catalana. Identitats, Conflictes i Representacions. Pedralbes. Revista d´Història Moderna. Barcelona, 2003, núm. 23-I, pàgs. 263-282.
5. “Austracistas en la administración territorial bajo el reinado de Felipe V: los alcaldes mayores de Cataluña (1717-1746)”. Eliseo Serrano Martín (coord.): Felipe V y su tiempo. Congreso Internacional. Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2004, vol. II, pàgs. 451-465.
6. “Pedro de Saura y Valcárcel: el rostro de la represión borbónica en Cataluña (1709-1720)”. VI Congrés d´Història Moderna de Catalunya. La Catalunya diversa. Pedralbes. Revista d´Història Moderna. Barcelona, 2008, núm. 28-II, pàgs. 113-136.
7. “La frustración de una familia de notarios y letrados catalanes leales a Felipe V: los Huguet de Vila-rodona”. VII Congrés d´Història Moderna de Catalunya. Catalunya entre la Guerra i la Pau: 1713-1808. Pedralbes. Revista d´Història Moderna. Barcelona, 2013, pàgs. 1002-1032.
8. “Baltasar Huguet i Fitor: la decepció d´un lletrat català fidel als Borbons”. Joaquim Albareda i Salvadó i Agustí Alcoberro i Pericay (coord.): Els tractats d´Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans. Congrés Internacional. Museu d´Història de Catalunya: Generalitat de Catalunya i Institut Universitari d´Història Jaume Vicens i Vives: Universitat Pompeu Fabra. Barcelona, 2015, pàgs. 451-456.