Vés enrere Grau Segú, Martí

GRAU SEGÚ, MARTÍ

GEISCAM
Doctor en Història - Investigador

Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra (2015), amb la tesi Relat històric i multilateralisme: la construcció de l’espai euromediterrani (1995-2012), dirigida pels Profs. Josep Fontana i Joaquim Albareda. Es llicencià en Història (1994) i Ciències Polítiques (1998, Premi extraordinari de llicenciatura) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Culminà estudis de postgrau a SAIS-Johns Hopkins University (2000, Bologna center diploma) i a la Universitat Pompeu Fabra (Màster en Estudis Internacionals, 2002). Ha impartit docència sobre Política Internacional Europea a la Universitat Autònoma de Barcelona (2002-2003) i, com a Professor visitant, a Indiana University (2009-2011). Actualment, és membre de l’equip acadèmic de la Casa de la Història Europea (Brussel.les). Forma part del comité científic de l’Observatori Europeu de Memòries i del comité d’experts de l’ampliació del Mémorial de l’Alsace-Moselle.

Entre les seves publicacions figuren:

  • "Voluntarismo o legado? El Proceso de Barcelona y las alusiones históricas en la justificación de la política mediterránea de España (1995-2011)". Studia Historica. Historia Contemporánea, 34, 2016, p. 87-114 [accessible aquí]
  • "El relat històric sobre la Mediterrània: entre la ciència i la geopolítica". RiMe, 18, 2017, p. 229-267 [accessible aquí]. 
  • “Proposing a new European narrative: the House of the European History project”, a: Jordi Guixé i Coromines (ed.) Past and Power: Public Policies on Memory. Debates, from Global to Local. Universitat de Barcelona: Barcelona, 2016, p. 57-73.
  • “L’Union pour la Méditerranée et l’acquis du processus de Barcelone aujourd’hui”, a: Dominique Bendo-Soupou (ed.) Le monde arabe et l’Europe. Entre conflits et paix. L’Harmattan: Paris, 2014, p. 123-132.
  • (amb Deniz Devrim) “The (in)hospitable Black Sea: western imagination and multilateral framing in a contested region”, Quaderns de la Mediterrània, 13, Barcelona: 2010, p. 117-125.
  • “Barcelone+10: le bilan”, a: Dominique Bendo-Soupou (ed.) La nouvelle mediterranée. Conflits et coexistence pacifique / Il nuovo Mediterraneo conflitti e coesistenza pacifica, L’Harmattan (co-edició amb L’Harmattan Italia): Paris, 2009, p. 259 i ss.
  • “Le possibilità di un storia euro-mediterranea”, a: Asunta Trova (ed.) Ambiente/Ambienti. Luoghi, culture, transiti del Mediterraneo. University of Sassari/Dedizioni: Pisa, 2008.
  • “La Turchia e l’Unione Europea” a Benedetta Bovenzi i Valerio Panza (eds). Relazioni socio-economiche e culturali euro-mediterranee. Materiali e strumenti, Università degli Studi di Napoli “l’Orientale”: Nàpols, 2007, p. 245-260.
  • (amb Laura Brunet i Stelios Stavridis) “Los parlamentos regionales como actores internacionales: el Parlament de Catalunya y el espacio euromediterráneo,” Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, 47, 2004, p. 129-150.