MARTÍNEZ FIOL, DAVID

Professor associat
Departament d’Història Moderna i Contemporània - UAB
GRENS - UPF

David.Martinez.Fiol@uab.cat
Despatx B7/1118 - Universitat Autònoma de Barcelona

OORCID LinkORCID


David Martínez Fiol (Barcelona, 1962) és professor associat d’Història Moderna i Contemporània a la UAB, profesor-col.laborador de la UOC i catedràtic de Geografia i Història a l’Institut de Mollet del Vallès. La seva obra historiogràfica es centra en l’estudi del període de la Primera Guerra Mundial, el nacionalisme revolucionari català i el sindicalisme dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya en el temps de la Segona República i la Guerra Civil.

 

I. LLIBRES

  1. Viajeros en el País de los Soviets (coeditor junto a Josep Pich Mitjana, Andreu Navarra y Josep Puigsech), Barcelona, Ediciones Bellaterra, 2019.
  2. 1917. El año en que España pudo cambiar (coautor Joan Esculies) Sevilla, Editorial Renacimiento, 2018.
  3. L'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel, Barcelona, Centre d'Història Contemporània de Catalunya-Generalitat de Catalunya, 2017 (co-autor amb Joan Esculies).
  4. 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Ara libres, 2014. (co-autor amb Joan Esculies).
  5. Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.
  6. La Setmana Tràgica, Barcelona, Pòrtic, 2009.
  7. Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939). Rivalitats polítiques i funcionarials a la Generalitat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.
  8. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Tesi de doctorat, UAB (publicació digital amb ISBN).
  9. Daniel Domingo Montserrat (1900-1968): entre el marxisme i el nacionalisme radical, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.
  10. Llibertat, amnistia i estatuts d’autonomia. La transició democràtica a Espanya (1975-1982), Barcelona, Graó, 1998.
  11. De colònia a imperi. Els Estats Units d’Amèrica (1607-1918), Barcelona, Graó, 1996. (Co-autor amb Josep M. Casals i Messeguer).
  12. Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
  13. El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918) Antologia, Barcelona, Edicions la Magrana-Diputació de Barcelona, 1988.

 

II. CAPÍTOLS DE LLIBRES I ACTES DE CONGRESSOS

  1. “1915. Els homes que lluiten per la llibertat del món”, Borja de Riquer (direcció), Història Mundial de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 2018, pp. 685-691.
  2. “Catalanistas y excatalanistas ante la independencia de Argelia: Ressorgiment, el PSU y la particular visión del excatalanista y neofranquista Carles (Carlos) Sentís”, Eloy Martín Corrales y Josep Pich Mitjana (eds.), La guerra de independencia de Argelia y sus repercusiones en España, Barcelona, ediciones Bellaterra, 2018, pp. 203-230.
  3. “D.I.C. (Defensa dels Interessos Catalans). La perspectiva sobre el feixisme i el comunisme dels catòlics i els catalanistes de dretes (1931-1935)” (en col·laboració amb Josep Pich i Mitjana) dins A. González Vilalta, E. Ucelay-Da Cal i X.M. Núñez-Xeixas (editors), El Catalanisme davant del feixisme 1919-2018, Girona, Gregal, 2018, pp. 347-377.
  4. “Els que van anar a la guerra: els voluntaris catalans i la quimera d'una Catalunya en guerra” (en col·laboració amb Joan Esculies). Flames a la Frontera. Catalunya i la Gran Guerra, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Museu d'Història de Catalunya, 2018, pp. 62-75.
  5. "Tots els negociats i dependències treballen normalment": La Generalitat, una administració per guanyar la guerra. en Jaume Sobrequés i Callicó (dir), A 80 anys del cop d'estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939), Barcelona, Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic-CHCC, 2017, pp. 739-764.
  6. “1956 en Cataluña: ¿Marruecos? Más bien Hungría y Suez, más tarde Argelia, el Sáhara, Palestina e incluso Israel”, en Eloy Martín Corrales y Josep Pich Mitjana (eds), España frente a la independencia de Marruecos, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2017
  7. “Catalans en guerre mondiale. Histoire croisée du voyage des intellectuelles catalans à Perpignan en février 1916”, coautor amb Nicolas Berjoan en Sylvain Gregori et Jean-Paul Pellegrinetti (dirs.), Minorités, identités régionales et nationales en guerre 1914-1918, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2017, p. 67-82
  8. “Desnoyers contra Von Hartrott: la francófila visión apocalíptica de Vicente Blasco Ibáñez sobre la Primera Guerra Mundial”, a Enric Ucelay-Da Cal i Josep Pich Mitjana (eds.), La fi de la Belle Époque i la Gran Guerra, Barcelona, Nova Editorial, 2016, p. 177-208
  9. “La idea de progrés-modernització i reacció-endarreriment en Valentí Almirall i Joaquín Costa”, a Enric Ucelay-Da Cal i Josep Pich i Mitjana (eds.), Dos contemporanis enfrontats, Valentí Almirall (1841-1904) i Joaquín Costa (1846-1911), Barcelona, Nova Editorial, 2015, p. 71-112.
  10. “Rivalitats polítiques, corporatives i professionals del funcionariat de la Generalitat”, a Jordi Casassas (dir.), La llavor de la llibertat. La Segona República a Catalunya. Un país en tensió. 1934-1936, Barcelona, Ara llibres, 2015, p. 74-77.
  11. “Pel nou Estat Català i per l'ocupació: les motivacions dels funcionaris separatistes”, dins Arnau GONZÁLEZ VILALTA, Manel LÓPEZ ESTEVE i Enric UCELAY-DA CAL (ed.), 6 d'octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, Barcelona, Editorial base, 2014, p. 389-406
  12. “Guerra d’imperis, Guerra de nacions”, La Gran Guerra en imatges 1914-1918, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, Obra Social Caixa Sabadell, Generalitat de Catalunya, 2008, 23-33.
  13. “La revolución de los funcionarios y el mito del antiestatismo libertario en la lucha por los empleos públicos de Cataluña (1931-1939)”, a Santos Juliá (dir.), Actas del Congreso Internacional Congreso Internacional La Guerra Civil Española 1936-1939, Madrid, noviembre de 2006, Madrid, Sociedad Estatal de conmemoraciones Culturales, 2008 (format digital).
  14. “Realidad y ficción en la aplicación del currículum de ciencias sociales en CataluñaCurso Estado y Nación en la España Contemporánea”, Actas del curso de verano para profesores de enseñanza secundaria. Santander, septiembre, 1999, Madrid, Secretaria General Técnica. Centro de Publicaciones, 2000, p. 101-111.
  15. “Catolicisme, regionalisme i cinema de masses”, a Hilari Raguer i Suñer (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, volum 9: “De la gran esperança a la gran ensulsiada 1930-1939”, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 190-191.
  16. “Veiga, Francisco: La trampa balcánica. Una crisis europea de fin de siglo, Grijalbo-Mondadori, Barcelona, 1995”, a Enric Ucelay-Da Cal, La historia en el 95, Madrid, Marcial Pons, 1996, p. 264-266.
  17. “Hacia el Estado palestino. De la Intifada a la autonomía”, Siglo XX. Los Grandes Hechos. Volumen VI. Un orden nuevo 1984-1994. Hacia el tercer milenio, Ediciones Orbis S.A., 1995, p. 213-224.
  18. “La guerra del Golfo. Irak contra el mundo”, Siglo XX. Los Grandes Hechos. Volumen VI. Un orden nuevo 1984-1994. Hacia el tercer milenio, Ediciones Orbis S.A., 1995, p. 153-164.
  19. “La guerra Irán-Irak. Otra contienda inútil”, Siglo XX. Los Grandes Hechos. Volumen VI. Un orden nuevo 1984-1994. Hacia el tercer milenio, Ediciones Orbis S.A., 1995, p. 93-104.
  20. “La Gran Guerra i el catalanisme”, a Jordi Casassas i Ymbert (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, volum 8: “L’època dels nous moviments socials 1900-1930”, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 250-251.
  21. “L’actitud francòfila del republicanisme català durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918): una herència de la revolució francesa. L’exemple de Màrius Aguilar”, a Revolució i Socialisme, Col·loqui Internacional 14-15-16 desembre 1989, p. 203-217.

 

III. ARTICLES D’INVESTIGACIÓ I DE PREMSA

  1. “El nacionalismo revolucionario catalán: militarismo, cultura, sindicalismo y función pública. El caso de Daniel Domingo Montserrat (1900-1968)”, Hispania Nova, nº 16. pp-69-96.
  2. “El último romántico de nuestra política. Fernando Soldevilla Ruiz y el españolismo imparcial” (coautores Josep Pich Mitjana y José Contreras Ruiz) Historia Contemporánea, nº 57, pp. 523-558, 2018.
  3. “Els gàngsters de la FAI. Justo Bueno Pérez” (coautores Josep Pich i Mitjana y Xavier Casals Meseguer), Afers, nº 89, pp. 135-164, 2018.
  4. “100 años de la Revolución Rusa en Twitter minuto a minuto (#Rusia1917NatGeo)”, National Geographic”, 2017-11 (RBA editores).
  5. “De ludites, màquines i robots psicòpates”, Ara, dilluns 1 de maig de 2017, p.
  6. “Somriures abans de la tempesta. Josep Maria Planes, impulsor del periodisme satíric i d'investigació durant la Segona República”, Afers, nº 88, páginas 753-783 (en colaboración con Josep Pich Mitjana y Josep Contreras Ruiz).
  7. “Spanish or Catalans? Competing identifications among Spaniard volunteers in the French foreign legion during WWI”, First World War Studies, 2017 https://doi.org/10.1080/19475020.2017.1343675. Co-escrit amb Joan Esculies.
  8. “Identidades cruzadas, identidades compartidas: españolidad y catalanidad en los voluntarios españoles de la Gran Guerra”, Rubrica Contemporánea, vol. 4, núm. 7, 2015. Co-autor amb Joan Esculies.
  9. “Mens sana in corpore sano. Cultura i funció pública a la Catalunya dels anys trenta del segle XX”, Cercles, nº 17, 2014, p. 53-75.
  10. “¿Legionarios por la libertad?”, Diari de Tarragona, dilluns 28 de juliol 2014, p. 5
  11. “Almirall i el catalanisme progressista. Resposta a Joan-Lluís Marfany”, Recerques, 64, Barcelona, PUV, 2012, p. 143-155. (Co-autor amb Josep Pich i Mitjana).
  12. “Patriotisme, eficàcia i llengua catalana. Valors promocionals del funcionariat de l’autonomia regional catalana (1931-1933)”, Revista de Llengua i Dret, nº 54, desembre de 2010, p. 297-323.
  13. “Revolución y servicios públicos en Cataluña: La disputa de las organizaciones sindicales”, Historia Social, nº 63, 2009, p. 19-39
  14. “Les Associacions i els Sindicats de Funcionaris de la Generalitat Republicana (1931-1939)”, Funció. Publicació, 55, tardor del 2007, p. 24-27.
  15. “Los africanos de De Gaulle. Los héroes olvidados de la liberación”, Clío, nº 62, diciembre 2006, p. 58-65.
  16. “La construcción mítica del “Onze de setembre de 1714” en la cultura política del catalanismo durante el siglo XX”, Historia y política, 14, Madrid, Editorial Biblioteca Nueva, 2005, p. 219-241.
  17. “Sioux. La tragedia de los indios de las llanuras”, Clío, nº 46, agosto 2005, p. 28-35.
  18. “¿Y si el Sur hubiera ganado la guerra?”, Clío, nº 40, febrero 2005, p. 28-34.
  19. “El Álamo. Una resistencia imposible que se transformó en leyenda”, Clío, nº 35, septiembre 2004, p. 52-59.
  20. “Els intel.lectuals poilus i el mite dels “voluntaris catalans””, L’Avenç, nº 294, setembre 2004, p. 29-33.
  21. “Entre la guerra i la pau”, L’Avenç, nº 294, setembre 2004, p. 22-23.
  22. “Visions de la Gran Guerra (1914-1918)”, coordinació del dossier, L’Avenç, nº 294, setembre 2004, p. 21-51.
  23. “¿Fue el salvaje oeste tan salvaje como lo filmaron?”, Clío, nº 27, enero 2004, p. 31-37.
  24. Guerra y paz. Los límites de la revolución”, Clío, nº 26, diciembre 2003, p. 99.
  25. “La gripe española. La epidemia que vino de América”, Clío, nº 20, junio 2003, p. 60-61.
  26. “Estambul. La Sublime Puerta entre dos continentes”, Clío, nº 5, marzo 2002, p. 69-75.
  27. “Las faldas de los escoceses: un invento inglés”, Clío, nº 13, noviembre 2002, p. 94.
  28. “Nueva historia de la Tierra Prometida”, Clío, nº 14, diciembre 2002, p. 103.
  29. “Israel-Palestina. ¿Paz por territorios?”, Clío, nº 2, diciembre 2001, p. 64-74.
  30. “Surrealisme i marxisme a Catalunya (1923-1932)”, Locus Amoenus, Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, nº 4, 1998-1999, p. 239-248.
  31. “1898: ‘L’any Yankee’”, El País Quadern, nº 785, dijous 30 d’abril 1998, p. 2.
  32. “Corporativismo y revolución: los límites de las utopías revolucionarias en Cataluña (1936-1939)”, Historia Social, nº 32, 1998, p. 53-71. (co-autor amb Susanna Tavera).
  33. “Exposició “Espanya fi de segle 1898” (Centre Cultural de la Fundació “La Caixa”. 22 de maig-26 de juliol 1998)”, L’Avenç, nº 227, juliol-agost 1998, p. 72-73.
  34. “Creadores de mitos. El “onze de setembre de 1714” en la cultura política del catalanismo”, Manuscrits, 15, Bellaterra, 1997, p. 341-361.
  35. “Una història catalana. Dels Països catalans i la visió marxista a la internacionalització”, El País Quadern, nº 681, dijous 15 de febrer de 1996, p. 2.
  36. “Soldats de Catalunya: una via militar d’alliberament nacional de Catalunya (1939-1945)”, L’Avenç, nº 196, octubre 1995, p. 18-23.
  37. “”L’Avenç”: la Catalogna tra storia locale e storia nazionale”, Memoria e Ricerca, 1995.
  38. “Actituds continuistes en l’exili: Daniel Domingo Montserrat, marxista i nacionalista radical”, L’Avenç, nº 183, juliol-agost 1994, p. 52-57.
  39. “Commemoracions, catalanisme i historiografia: una combinació imperfecta”, L’Avenç, nº 175, novembre 1993, p. 42-47.
  40. “Wilt, més que mai: La HIstòria i la Formació Professional”, L’Avenç, nº 170, maig 1993, p. 52-54.
  41. “Lerrouxistas en pie de guerra. El intervencionismo de los radicales en la Gran Guerra”, Historia 16, nº 174, 1990, pp. 22-30.
  42. “L’amistat impossible: França i Catalunya durant la Primera Guerra Mundial”, L’Avenç, nº 140, setembre 1990, p. 16-20.
  43. “L’oblit de la Gran Guerra”, L’Avenç, nº 134, febrer 1990, p. 7.
  44. “L’actitud francòfila del republicanisme català durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918): una herència de la revolució francesa. L’exemple de Màrius Aguilar”, a Revolució i Socialisme, Col·loqui Internacional 14-15-16 desembre 1989, p. 203-217.

 

IV. RESSENYES

  1. “Antoni Rovira i Virgili: La Guerra de les Nacions. Crònica coetània de la Primera Guerra Mundial, ed. a cura de Mercè Morales Montoya i estudi introductori de Jaume Sobrequés i Callicó, Generalitat de Catalunya Departament de Presidència, Barcelona: 2016. 641 pp”, Afers, nº 89, pp. 237-241.
  2. “Josep Pich Mitjana, Les llums s'apagaren a tot Europa. La fi de la Belle Époque, Barcelona, Nova Editorial (Col·lecció Heucateu), 2014”, Recerques, nº 71, Barcelona-València, PUV, 2015, p. 242-245.
  3. “La evolución de la guerra”, Clío, nº 68, junio 2007, p. 108.
  4. “Escola d’empresaris i neonoucentisme industrial”, Arraona. Revista d’Història, 30, Sabadell, 2006, p. 289-291.
  5. “Guerra a la Guerra”, Clío, nº 55, mayo 2006, p. 100.
  6. “Imperialismo y aventura”, Clío, nº 57, julio 2006, p. 97.
  7. “La invención de la Grecia antigua”, Clío, nº 61, noviembre 2006, p. 103.  
  8. “Vietnam, Iraq y…Wounded Knee”, Clío nº 56, junio 2006, p.99.
  9. “Comprender el Islam”, Clío, nº 50, diciembre 2005, p. 138.
  10. “Hazañas diplomáticas”, Clío, nº 49, noviembre 2005, p. 93.
  11. “Historia de un imperio”, Historia. National Geographic, nº 14, 2004-2005, p. 108.
  12. “La guerra no ha terminado”, Clío, nº 41, marzo 2005, p.97.
  13. “Palestina, nacionalismo e historia”, Clío, nº 33, julio 2004, p. 89.
  14. Guerra y paz. Los límites de la revolución”, Clío, nº 26, diciembre 2003, p. 99.
  15. “Judíos, intelectuales y fascistas en Rumanía”, Clío, mayo 2003, p. 99.
  16. “Los “tories” contra los tiranos de Europa”, Clío, nº 23, septiembre 2003, p. 86.  
  17. Alí. Cuando Rocky se hizo musulmán”, Clío, nº 8, junio 2002, p.16.
  18. “Mata Hari y las mujeres intrépidas”, Clío, nº 4, febrero 2002, p. 110.
  19. “La conquista de la paz”, Clío, nº 1, noviembre 2001, p. 131.
  20. “Duarte, Àngel. La república del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910). Milenio, Lleida, 1998”, Studia Storica, vol. 18, 2000, p. 344-346.
  21. “Gabriel Jackson, Civilización y barbarie en la Europa del siglo XX”, Historiar, nº 1, Barcelona, L’Avenç, 1999, p. 157-160.
  22. “Marcel.lí Domingo: republicà espanyol o català?”, L’Avenç, nº 225, maig 1998, p. 61-62.
  23. “De Riquer, Borja, El último Cambó. La tentación autoritaria, Barcelona, Grijalbo-Mondadori, 1997”, Studia Storica, vol. 15, Ediciones Universidad de Salamanca, 1997, p. 285-287.
  24. “Més sobre intel·lectuals i professionals noucentistes”, L’Avenç, nº 217, setembre 1997, p. 56-59.
  25. “Valentí Almirall: medievalisme, parlamentarisme i corporativisme”, L’Avenç, nº 211, febrer 1997, p. 6-9.
  26. “Molta roba i poc sabó: les relacions hispanofranceses”, L’Avenç, nº 200, febrer 1996, p. 103-104.
  27. “Ni polèmic ni innovador”, L’Avenç, nº 207, octubre 1996, p. 56.
  28. “Termes, Josep i Casassas, Jordi (dirs.): El nacionalisme com a ideologia, Temes Cotemporanis, Edicions Proa S.A., Barcelona, 1995”. a Enric Ucelay-Da Cal, La historia en el 95, Madrid, Marcial Pons, 1996, p. 251-252.
  29. “Alain Corbin: El territorio del vacío”, L’Avenç, nº 177, gener 1994, p. 58-59.
  30. “El catalanisme i l’Estat”, La Vanguardia, viernes 4 de febrero de 1994, p. 40.
  31. “Els balcans: més enllà del tòpic”, L’Avenç, nº 185, octubre 1994, p. 72-73.
  32. “Masones y masonería en Cataluña”, La Vanguardia, viernes 14 de enero de 1994, p. 34.
  33. “Peter Sahlins, Fronteres i identitats: la formació d’Espanya i França a la Cerdanya s. XVII-XIX”, L’Avenç, nº 181, maig 1994, p. 60-61.
  34. “Àngel Duarte i Montserrat: Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)”, L’Avenç, nº 174, octubre 1994, p. 75-76.
  35. “Estratègies del catalanisme”, Avui diumenge, 3 de gener de 1993, p. 39.
  36. “Gràcia Dorel-Ferré: Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedó”, L’Avenç, nº 173, setembre 1993, p. 60-61.
  37. “La mobilització política a la Barcelona del 1868”, Avui diumenge, 7 de març de 1993, p. 39.
  38. “Rafael Valls: La Derecha Regional Valenciana: el catolicismo político valenciano (1930-1936)”, L’Avenç, nº 168, març 1993, p. 58-59.
  39. “Un separatista regenerador de España”, La Vanguardia, viernes 3 de diciembre de 1993, p. 43.
  40. “V.G. Kiernan, El duelo en la historia de Europa. Honor y privilegio de la aristocracia”, L’Avenç, nº 171, juny 1993, p. 75-76.

 

V. CONFERÈNCIES

  1. “Ir a la guerra. Preferible en Francia que en Marruecos: el dilema intervencionista de la aliadófila española (1914-1918)” (en colaboración con Josep Pich i Mitjana), XI Jornadas FIES (Fundación institucional española): “Congreso internacional La Gran Guerra en la España de Alfonso XVIII”, celebrado en Madrid del 20 al 23 de noviembre de 2017 con la colaboración del Departamento de Historia Contemporánea de la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad Complutense Madrid, en la sede de la Fundación Ortega y Gasset-Gregorio Marañón.
  2. “Entre París, Moscú, Berlín y Roma. La construcción de la cultura nacionalista revolucionaria en la izquierda y el separatismo comunista catalán (1917-1936)” (en colaboración con Josep Pich i Mitjana), Congreso internacional “Imperios colapsados: las consecuencias de 1917 en el Mediterráneo y el Mundo” Madrid, 15-17 de Noviembre de 2017 en la Universidad Complutense Madrid.