Introducció

  • Durant els mesos de novembre i desembre de 1995 i gener de 1996 es va distribuir entre tot el professorat de la Universitat Pompeu Fabra —i també de l'Escola Universitària de Gestió i Administració Pública de Manresa i de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials del Maresme, en la seva condició de centres adscrits a la UPF— un qüestionari d'usos lingüístics amb què es pretenia copsar la situació actual d'aquest col·lectiu pel que fa a diverses qüestions relacionades amb la llengua i amb la praxi lingüística.

 

  • Aquesta enquesta, que ha estat finançada per la Direcció General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'obtenir dades actualitzades i comparables per al conjunt de les cinc universitats més joves de Catalunya, consta de quaranta preguntes distribuïdes en tres blocs: dades personals i professionals, dades i actituds lingüístiques, i assessorament i formació. El qüestionari es va distribuir a la totalitat del professorat a través de les administracions d'àrea d'estudis en el cas de la UPF i dels directors respectius en el cas dels centres adscrits, i tot remarcant el caràcter voluntari i anònim de l'enquesta, es va insistir, però, en la importància d'obtenir una resposta massiva.

 

  • El nivell de resposta global obtingut ha estat del 77,66% (386 respostes sobre un total de 497 qüestionaris tramesos). Per centres, l'índex de resposta més elevat correspon a l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials del Maresme, amb el 91,66% (22 respostes sobre un total de 24); tot seguit ve la Universitat Pompeu Fabra, amb el 77,20% (354 respostes sobre un total de 458), i finalment l'Escola Universitària de Gestió i Administració Pública de Manresa, amb el 66,60% (10 respostes sobre un total de 15).

 

  • A més de les dades generals corresponents a la UPF i als dos centres adscrits que en depenen, aquest recull conté l'encreuament de les dades generals de la UPF tant per departaments com per estudis, i també diversos gràfics amb què s'il·lustren algunes de les preguntes i de les respostes més interessants, tant pel que fa a la Universitat Pompeu Fabra com pel que fa als centres adscrits ja esmentats.

 

  • Dades més rellevants

Tot seguit presentem molt breument algunes de les dades més rellevants de l'enquesta, referides únicament a la Universitat Pompeu Fabra. Com és obvi, els percentatges resultants ho són sobre el total de respostes obtingudes, i no pas sobre el conjunt del col·lectiu.

 

Dades personals i professionals

  • Sexe: el 63,76% dels professors que han respost el qüestionari són homes, i el 36,24%, dones.
  • Edat: el 83,14% del professorat té fins a 45 anys, i només el 16,86% supera aquesta edat.
  • Anys de residència a Catalunya: el 70,22% del professorat ha viscut sempre a Catalunya, i l'11,24% fa onze anys o més que hi viu. Hi ha, però, un 16,57% de professors que fa cinc anys o menys que viuen a Catalunya, i un 1,97% que hi ha residit entre sis i deu anys. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de professors que fa cinc anys o menys que són a Catalunya són els següents: a Econòmiques, el 42,31%; a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 28,56%; a Humanitats, el 14,63%; a Dret, el 12,74%; a Traducció i Interpretació, el 10,60%; a Gestió i Administració Pública, el 10,52%, i a Periodisme, el 3,70%. A Comunicació Audiovisual i a Ciències Empresarials aquest percentatge és zero.

 

Dades i actituds lingüístiques

  • Llengua materna: el 51,40% del professorat té el català com a llengua materna; el 32,02%, el castellà, i el 7,30% totes dues llengües alhora. El 9,28% del professorat va aprendre a parlar en alguna altra llengua. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de professors que no tenen el català com a llengua materna són els següents: a Gestió i Administració Pública, el 57,89%; a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 57,14%; a Econòmiques, el 55,14%; a Humanitats, el 43,90%; a Traducció i Interpretació, el 40,91%; a Dret, el 40,00%; a Periodisme, el 30,33%; a Relacions Laborals, el 30,00%; a Ciències Empresarials, el 26,67%, i a Comunicació Audiovisual, el 4,17%.
  • Comprensió oral: el 94,29% del professorat té un nivell bo o bastant bo de comprensió oral en llengua catalana, i l'1,96% té un nivell nul.
  • Comprensió escrita: el 95,65% del professorat té un nivell bo o bastant bo de comprensió escrita en llengua catalana, i l'1,97% té un nivell nul.
  • Expressió oral: el 85,67% del professorat té un nivell bo o bastant bo d'expressió oral en llengua catalana, i el 8,43% té un nivell nul. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de professors que tenen un nivell d'expressió oral en llengua catalana no gaire bo o nul són els següents: a Econòmiques, el 41,03%; a Ciències Empresarials, el 13,32%; a Humanitats, el 12,20%; a Traducció i Interpretació, el 7,58%; a Dret, el 7,26%; a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 7,14%; a Gestió i Administració Pública, el 5,26%; a Relacions Laborals, el 5,00%, i a Periodisme, el 3,71%. A Comunicació Audiovisual aquest percentatge és zero.
  • Expressió escrita: el 78,37% del professorat té un nivell bo o bastant bo d'expressió escrita en llengua catalana, i un 13,30% té un nivell nul.
  • Vocabulari terminològic: el 85,01% del professorat té uns coneixement bons o bastants bons del vocabulari terminològic català de la seva especialitat; el 8,53% en té uns coneixements no gaire bons, i el 6,46% en té uns coneixements nuls.
  • Llengua en què resulta més fàcil impartir docència: al 46,07% del professorat li resulta més fàcil fer les classes en català; al 21,63%, en castellà; al 23,88%, indistintament en qualsevol de les dues llengües, i al 7,30% li és més fàcil fer classe en una tercera llengua. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de professors als quals els resulta més fàcil impartir docència en una llengua diferent del català són els següents: a Econòmiques, el 52,57%; a Humanitats, el 39,03%; a Dret, el 30,91%; a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 28,57%; a Traducció i Interpretació, el 27,27%; a Ciències Empresarials, el 26,67%; a Periodisme, el 14,81%; a Gestió i Administració Pública, el 10,53%, i a Relacions Laborals, el 10,00%. A Comunicació Audiovisual aquest percentatge és zero.
  • Llengua de la docència: el 62,36% del professorat fa les seves classes en català; el 18,54%, en castellà; el 9,27% en català o en castellà, segons les circumstàncies, i el 9,83%, en una altra llengua. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de docència en català no subjectes a les circumstàncies són els següents: a Comunicació Audiovisual, el 95,83%; a Relacions Laborals, el 90,00%; a Gestió i Administració Pública, el 89,47%; a Periodisme, el 77,78%; a Ciències Empresarials, el 73,33%; a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 71,43%; a Dret, el 69,09%; a Humanitats, el 51,22%; a Econòmiques, el 47,44%, i a Traducció i Interpretació, el 43,94%.
  • Motius per no fer les classes en català: els diferents motius al·legats pel conjunt dels professors que han respost el qüestionari per no fer les classes en català són els següents: el 5,33%, perquè ho demana algun alumne o perquè pensen que els és més fàcil; el 8,85%, perquè no dominen prou la llengua o la terminologia específica, i el 12,63% per la naturalesa dels ensenyaments que imparteixen o per altres motius. El 23,17% dels professors no han respost aquesta pregunta.
  • Llengua dels enunciats dels exàmens: el 67,69% del professorat distribueix els exàmens en català; el 5,62% els distribueix en castellà, i el 8,43% els distribueix en alguna altra llengua. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de professors que distribueixen els exàmens en català són els següents: a Relacions Laborals, el 95,00%; a Gestió i Administració Pública, el 94,74%; a Comunicació Audiovisual, el 87,50%; a Dret, el 87,27%; a Ciències Empresarials, el 86,66%; a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 85,72%; a Periodisme, el 81,48%; a Humanitats, el 56,10%; a Traducció i Interpretació, el 51,52%, i a Econòmiques, el 46,15%.
  • Llengua dels apunts i altres materials docents: el 64,52% del professorat distribueix els apunts i altres materials docents en català; el 14,99% els distribueix en castellà, i el 9,27% els distribueix en alguna altra llengua. Per estudis, els percentatges (per ordre decreixent) de professors que distribueixen els apunts i altres materials docents en català són els següents: a Ciències Polítiques i de l'Administració, el 85,71%; a Relacions Laborals, el 85,00%; a Comunicació Audiovisual, el 83,33%; a Ciències Empresarials, el 80,00%; a Gestió i Administració Pública, el 78,95%; a Dret, el 78,18%; a Periodisme, el 77,77%; a Humanitats, el 53,66%; a Traducció i Interpretació, el 50,01%, i a Econòmiques, el 48,71%.
  • Llengua de les publicacions: el 38,50% del professorat redacta les seves publicacions en català o majoritàriament en català; el 29,49% les redacta en castellà o majoritàriament en castellà, i el 21,34% les redacta en una altra llengua o majoritàriament en una altra llengua.
  • Bibliografia en català: el 10,55% del professorat considera que hi ha bibliografia bàsica en català pel que fa a la seva especialitat; el 41,56% creu que, tot i haver-n'hi, és mínima o insuficient, i el 47,89% pensa que no n'hi ha.
  • Nivell d'ús del català pel professorat: el 17,98% del professorat creu que l'ús del català que fa aquest col·lectiu és insuficient; el 75,00% creu que és adequat, i el 4,77% creu que és excessiu.
  • Estudiants estrangers i docència en català: dels professors que imparteixen docència en català i que tenen o han tingut algun estudiant estranger procedent d'un programa d'intercanvi, el 14,61% afirma que en alguna ocasió ha deixat de fer una classe en català a causa d'aquest fet, mentre que el 20,79% manifesta que mai no ha deixat de fer una classe en català per aquest fet. Un 39,32% del professorat afirma que no ha tingut mai cap estudiant estranger i el 21,63% diu que no imparteix cap classe en català.

 

  •   Assessorament i formació

Suport a la formació del professorat per incentivar la docència en llengua catalana: assabentats de la posada en marxa a la Universitat Pompeu Fabra del Servei d'Autoformació en Llengua Catalana i de la pròxima edició en suport CD-ROM d'un curs de català específic per a professorat universitari, el 38,76% del professorat opina que aquestes podrien ser eines útils per incentivar la docència en català; el 37,08% pensa que podrien representar una ajuda en determinats casos concrets, i el 22,75% no ho sap o bé creu que no.