Vés enrere La Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra aborda l’ús de la llengua catalana a la universitat

La Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra aborda l’ús de la llengua catalana a la universitat

Sota el títol “Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats” , la jornada va tenir lloc els dies 3 i 4 de novembre, repartida entre les seus de l’Institut d’Estudis Catalans i el campus del Poblenou de la UPF, amb la presència d’experts i responsables d’aquest àmbit de diverses universitats.

07.11.2022

Imatge inicial

El procés d’internacionalització de la universitat catalana reobre constantment el debat de quin és i quin hauria de ser l’ús real del català a les universitats, en què sovint es plantegen conflictes d’interessos i de jerarquitzacions lingüístiques. Quines han de ser les llengües de les universitats catalanes? Quin és i quin podria ser l’espai de la llengua catalana als centres d’educació superior del país? Quines són les estratègies que cal seguir, els reptes i les dificultats? I quin rol hi juguen la conscienciació, la formació dels professors, la tecnologia i la traducció?

Aquestes són algunes de les qüestions sobre les quals va reflexionar la Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, organitzada per la Càtedra Pompeu Fabra, en col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i que va comptar amb la inscripció de prop de 600 persones, moltes de les quals van seguir l’esdeveniment en format virtual.

Les jornada es va desenvolupar dividida entre les dues institucions implicades: els dia 3 de novembre, a la sala Prat de la Riba de l’IEC, i l’endemà, 4 de novembre, a l’auditori del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Hi van participar autoritats i responsables de política lingüística de diverses universitats públiques de Catalunya, investigadors i experts en la matèria, alguns dels quals vinculats a l’IEC i a la UPF, i també estudiants.

La inauguració va tenir lloc el 3 de novembre, a les 18.00 hores, a la sala Prat de la Riba de l’Institut d'Estudis Catalans, amb les intervencions de M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Oriol Amat, rector de la UPF.

M. Teresa Cabré: "Per primer cop, després de molts anys d’inflexió, hi ha una voluntat de canvi, de pactar políticament, perquè moltes instàncies estan implicades en aquest avançament i repercussió en el usos de la llengua catalana”

M. Teresa Cabré va emfasitzar el seu optimisme, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya: “Estem en un moment bo, des del punt de vista polític. Per primer cop, després de molts anys d’inflexió, hi ha una voluntat de canvi, de pactar políticament, perquè moltes instàncies estan implicades en aquest avançament i repercussió en el usos de la llengua catalana”, va afirmar. La presidenta de l’IEC va apuntar que hi ha diversos plans d’actuació sectorials en favor de la llengua catalana (des del món jurídic, passant pel Departament d’Universitats i Recerca, fins a l’Ajuntament de Barcelona....).”Personalment voldria que això tingués continuïtat, ja que només amb una certa consolidació i sistematicitat podem treballar per la llengua”.

Francesc Xavier Vila va parlar del concepte de “llengua completa”, que s’ha d’aplicar al  català: és el que permet que una llengua s’utilitzi en tots els àmbits de la vida quotidiana. I per tal que sigui completa, és fonamental la llengua que s’usa en àmbits acadèmics per a la producció i difusió del coneixement a la població. “Aquesta llengua en que es difon el saber ha de ser la mateixa que serveix per a la vida quotidiana”, va reflexionar. En el marc del repte del plurilingüisme i de la seva gestió, “hem de tenir una llengua completa que ajudi el conjunt de la universitat i que ens permeti viure”.

Oriol Amat va reiterar el “compromís de la UPF amb la llengua catalana, amb una mirada internacional: “La Càtedra Pompeu Fabra és una manera de visibilitzar aquest compromís”, va assegurar. El rector va repassar les diverses actuacions respecte al català que ha dut a terme la Universitat durant el seu mandat, que va començar fa un any i mig, entre les quals va destacar la creació de la figura de la comissionada de Política Lingüística, un càrrec que ocupa la professora Mireia Trenchs, i dels equips de resposta ràpida (ERR), que van proposar diverses mesures, reflectides en un pla d’enfortiment de la llengua catalana, que ja s’estan portant a terme: destaquen la creació del primer premi per a una tesi doctoral en català (aviat es resoldrà la convocatòria) i també per a treballs de fi de grau i de màster; l’acreditació de prop de 500 professors, l’augment de més del 30% de cursos subvencionats per estudiants internacionals, professorat i PAS, i l’augment de les assignatures impartides en català, que ha fet créixer el percentatge de docència en aquesta llengua: “Tenim un compromís ferm amb la llengua catalana, i volem seguir treballant de valent, ja que hi ha molta feina per fer”, va reiterar.

Oriol Amat: “Tenim un compromís ferm amb la llengua catalana, i volem seguir treballant de valent, ja que hi ha molta feina per fer”

Rosa Estopà en la seva intervencióSeguidament, Rosa Estopà, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i directora de la Càtedra Pompeu Fabra, va fer l’obertura de la jornada. “La Universitat és un ecosistema molt complex, que té una importància vital per al futur d’una llengua, atès que actua com a lupa i mirall dels usos lingüístics cientificotècnics i especialitzats. Per això és totalment pertinent el debat que ens plantegem en aquesta trobada”, va apuntar.

Va completar la jornada inaugural una conferència de David Lasagabaster, professor de Lingüística Aplicada de la Universitat del País Basc (UPF/EHU) que va pronunciar la conferència titulada “La convivència del euskera y el inglés en el ámbito universitario vasco: logros y retos”. Després d’exposar la situació lingüística a la universitat del País Basc, es va mostrar partidari de l’existència d’un model únic, flexible, “que doni llibertat als diferents centres de crear el seu propi projecte, en funció del context sociopolític, i introduint l’avaluació, per saber si s’està fent bé o malament”.

Un debat ampli per situar el català i la gestió de les llengües dins la universitat

El segon dia de la jornada, el 4 de novembre, l’activitat es va traslladar a l'auditori del campus del Poblenou de la UPF. Des de les nou del matí, i fins a les dues del migdia, van tenir lloc dues conferències, una ponència i una taula rodona, per analitzar a fons diversos aspectes de la relació entre el català i la universitat.

M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC i catedràtica emèrita de la UPF, i després de ser presentada per Rosa Estopà, va impartir la conferència “Reforçar l’ús del català en la recerca sense perdre competitivitat: és possible?“.

La presidenta de l’IEC va començar fent una crítica al fet que el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, que va ser aprovat el passat mes de maig per  la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, amb el suport de les 12 universitats del país, parli dels objectius de l’àmbit de la recerca en termes massa generals: “Només es diu que es vol incrementar l’ús del català en la recerca i la transferència de coneixement. És poca cosa, poc compromís” ... “En el cas de la recerca, hi ha una com una certa por, temor a comprometre’s massa”.

“No s’ha prestat prou atenció a les conseqüències que les decisions preses pel que fa a la recerca universitària puguin tenir sobre la llengua pròpia i el territori"

Per a M. Teresa Cabré, els avenços que ha fet la recerca catalana en els darrers anys han estat substancials, tot i que pensa que a banda de l’impuls als centres CERCA, s’ha prestat poca atenció a estructurar els grups més petits, que constitueixen el teixit de recerca universitari. També creu que s’han prioritzat determinades àrees especialitzades, sobretot de les ciències experimentals i les tecnologies, en detriment de les ciències socials i humanes. “No s’ha prestat prou atenció a les conseqüències que les decisions preses pel que fa a la recerca universitària puguin tenir sobre la llengua pròpia i el territori. S’ha tendit a posar la mirada en la internacionalització”, va assegurar.

M. Teresa Cabré durant la seva conferència

Algunes de les conseqüències d’aquest abandonament del català en l’àmbit de la recerca són que es deixen de banda determinats temes i provoca jerarquització; la manca de corpus discursiu en català (“alguns científics creuen que no es pot fer ciència en català”); i l’establiment d’ elements d’avaluació basats en aspectes més formals que de continguts. “Cal dotar la llengua catalana de més recursos, que permetin l’ús de registres especialitzats. Com més prestigi es vol per a una llengua, fan falta més recursos i l’utilització d’aquests registres, perquè alhora creen atracció per a aquesta llengua”... “Crear ciència es pot fer en català i en qualsevol llengua”... “No usar el català en la recerca en tots els formats és una decisió personal, no basada en el fet que la llengua no hi estigui capacitada. Cal dir les coses pel seu nom”, va emfasitzar.

"Si no canviem els criteris, les postveritats aniran avançant de manera irremeiable”

M. Teresa Cabré va afirmar que remuntar la situació és possible, però que requereix “compromís polític” dels diversos organismes implicats. Algunes de les característiques del model que proposa la presidenta de l’IEC són que la gestió de la recerca ha de canviar i matisar els criteris: “cal valorar la qualitat de manera adequada i orientada, no pensar només en termes universals”; també va comentar que al costat de l’àmbit més internacional, no es poden penalitzar els temes de recerca que ens fan conèixer el territori, la cultura i la llengua catalana. “Si no canviem els criteris, les postveritats aniran avançant de manera irremeiable”, va concloure.

Acabada la intervenció de M. Teresa Cabré, va ser el torn de Michele Gazzola, professor i investigador de la Facultat de Ciències Socials i Polítiques Aplicades de la Universitat de l’Ulster (Irlanda del Nord) que va pronunciar la conferència “L’angligicazione dell’università in Europa è evitabile? Analisi e proposte per una università plurilingue”.

La darrera ponència de la trobada va portar per títol “Entre la internacionalització i la responsabilitat lingüística. La gestió de les llengües a la universitat: un estudi pilot Universitat de Göteberg-Universitat Pompeu Fabra”, en el marc de la convocatòria EURSS 2022 de la xarxa d’universitats EUTOPIA.

Va anar a càrrec de Vicent Climent-Ferrando, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF; i Lídia TorrecillasVirgínia Anguera i Núria Giraldós, estudiants del grau en Llengües Aplicades de la Universitat. Aquestes tres estudiants han participat en aquest estudi, que va fer una comparativa entre els models de llengua i l’ús del català a la UPF i el suec a la Universitat de Göteborg. Com a conclusió, les estudiants van trobar que la política lingüística és més rígida a Suècia que a Catalunya, i que s’usa més el suec a les universitats de Suècia que el català a les de Catalunya: “Cal que les universitats demostrin el seu compromís amb la llengua”, van manifestar.

Taula rodona amb responsables de l’àmbit de política lingüística de quatre universitats públiques

A la darrera part de la jornada, responsables i comissionats de l’àmbit de la política lingüística de quatre universitats públiques de Catalunya van participar a la taula rodona “Compromís de la docència universitària amb la llengua catalana: on érem, on som i cap a on anem”: Imma Ribas (UPC); Màrius Martínez (UAB), José Antonio Moreno (URV) i Mireia Trenchs (UPF), moderats per Ona Domènech, professora de la UOC.

Els representants de les diferents universitats, en les seves intervencions, van respondre a dues preguntes: Quina és la situació actual de la llengua catalana en la docència a la universitat a la qual pertanyen i l’evolució del català en l’àmbit docent durant els darrers anys?; i quines mesures tenen per garantir el compromís de la docència en llengua catalana i quines són accions que porten a terme?

D'esquerra a dreta: Ona Domènech, Màrius Martínez,  José Antonio Moreno,  Imma Ribas i Mireia Trenchs

Els ponents, la major part dels quals va agrair l’existència del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca a Catalunya (que els serveix com a referent), van aportar les xifres de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit del grau i del postgrau: en aquest darrer cas, en uns percentatges molt inferiors, degut al fort component d’interancionalització que existeix.

Mireia Trenchs, comissionada de Política Lingüística de la UPF, va començar presentant es dades pel que fa a les tesis doctorals i els màsters, desglossades per àmbits. Pel que fa als graus, va informar que la llengua de docència es reparteix entre el 55,8% en català, el 25,2% en castellà i el 19% en anglès, unes xifres que no inclouen els graus impartits exclusivament en anglès ni la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge.

Va destacar l’augment que hi ha hagut a la UPF en la docència en llengua catalana (el curs 2019-2020 era del 49%) i l’esforç que s’ha fet en determinades facultats, com per exemple la d’Economia i Empresa (ha passat del 29,2 al 47,7% en un curs acadèmic) i la de Dret (que ha pujat del 52,6 al 55,4%). “Aconseguir el 80% de docència en català en el grau requereix un esforç gegantí”, va reflexionar.

Mireia Trenchs: "La UPF vol fer compatible la promoció del català com a llengua científica i d’ús acadèmic amb el multilingüisme i plurilingüisme"

Finalment, Mireia Trenchs va repassar algunes de les mesures preses el darrer any, des que va començar com a comissionada, i que formen part del pla d’actuacions per al curs 2022-2023 en relació a l’ús del català, recollides al Portal de les llengües a la UPF. En resum, “La UPF vol fer compatible la promoció del català com a llengua científica i d’ús acadèmic amb el multilingüisme i plurilingüisme (ús i domini de tres llengües) impulsats per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, la internacionalització de la Universitat i les xarxes d’universitats, i els principis de política lingüística que regeixen la UPF des dels seus inicis”.

Un cop acabada la taula rodona, hi ha haver la intervenció de dues persones que es trobaven entre el públic, involucrades directament amb el Pla d’enfortiment: Xavier Quinquillà, director general d'Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB. Sobre el Pla, Xavier Quinquillà va manifestar que “és un projecte coral i de consens que no ha estat fàcil, ha de ser un full de ruta”. I va afegir: “Cal conservar tots els vagons del tren, perquè perdre un vagó pot ser letal”. De la seva banda, Jordi Matas va qualificar el Pla de “document històric, insòlit”, i va destacar la necessitat que totes les institucions que el van signar el rellegeixin i l’exigeixin amb fermesa”.

Un apartat de conclusions, amb les intervencions de Rosa Estopà i de dues professores que van fer de relatores durant les jornades, van posar el punt final a l’esdeveniment.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació