Jaume Guillamet i Lloveras, catedràtic de Periodisme del Departament de Comunicació de la UPF i coordinador del Grup de Recerca en Periodisme (GRP), ha donat la seva col·lecció particular a la Universitat. Es tracta d’un recull en format paper de tota la seva obra periodística al llarg de cinquanta anys, que s’ha incorporat a la Biblioteca/CRAI del Poblenou, on resta identificada com a “Fons Periodístic Jaume Guillamet”.

A banda d’aquesta donació, que s’ha formalitzat en el decurs d’un acte de signatura que ha tingut lloc el 18 de març al Rectorat, l’acord contempla la creació d’una col·lecció digital, amb la mateixa denominació. El Fons Periodístic Jaume Guillamet permet la consulta en obert de tota l’obra periodística del catedràtic de la UPF, a través del repositori cooperatiu “Memòria Digital de Catalunya” (MDC), al qual també s’hi pot accedir des d’una pàgina web creada per Biblioteca.

La col·lecció inclou tota la producció periodística que Jaume Guillamet va escriure entre els anys 1968 i 2017, formada per 2.182 articles de gairebé tots els gèneres periodístics (notícies, reportatges, cròniques, articles, editorials, columnes d’opinió, entrevistes, etc.) i de temàtica variada, que proporcionen, a través de la mirada del periodista, una visió de la història política, cultural i social de Catalunya durant aquest període.

La col·lecció inclou tota la producció periodística que Jaume Guillamet va escriure entre els anys 1968 i 2017, formada per 2.182 articles de gairebé tots els gèneres periodístics.

Els articles es van publicar en 72 capçaleres, entre les quals diversos diaris i revistes de Barcelona i altres ciutats, així com nombroses publicacions d’àmbit comarcal i nacional. Destaquen capçaleres com ara Tele/eXpres o Avui, de les quals Jaume Guillamet en fou sotsdirector, o d’altres com Catalunya Exprés, El País, El Periódico de Catalunya, Regió 7, Hora Nova, La Hoja del Lunes, Punt Diari, i revistes com El Món, Presència, Empordà Federal, Serra d’Or, L’Avenç o Catalunya Municipal.

Acord de donació de la col·lecció en paper i de creació del fons digital

L’acord de donació, de caràcter perpetu i gratuït, ha estat signat per Jaume Casals, rector de la UPF, i Jaume Guillamet, que ha estat acompanyat per la seva muller, Teresa Garcia.

Han estat presents a l’acte de signatura Jaume Badia, gerent de la UPF; Mercè Cabo, vicegerent de l’Àrea de Serveis, Tecnologia i Recursos d’Informació; Josep Fernández Cavia, director del Departament de Comunicació i Jordi Balló, degà de la Facultat de Comunicació.

Altres assistents han estat Carles Pont, director de la titulació de Periodisme i investigador del Grup de Recerca en Periodisme; Montserrat Espinós, directora de la Biblioteca, i Ana Baiges i Anna Magre, cap actual i antiga de la Biblioteca/CRAI del Poblenou, respectivament.

"Per als que hem estat a altres llocs al llarg de la nostra trajectòria professional, la UPF ha estat com un premi que hem tingut a la vida".

En el decurs de l’acte, Jaume Guillamet s’ha mostrat agraït amb la Universitat per la tasca que li ha permès desenvolupar i per haver fet possible aquest projecte: “Per als que hem estat a altres llocs al llarg de la nostra trajectòria professional, la UPF ha estat com un premi que hem tingut a la vida. Som una generació que hem estrenat democràcia, diaris, i hem estrenat una universitat que t’ho deixa fer tot, que et permet decidir què vols fer, és tot un luxe”, ha afirmat. Així mateix, Jaume Guillamet ha remarcat que en el recull de la seva obra s’hi reflecteix el model dels Estudis de Periodisme de la Universitat, amb una vinculació directe amb l’exercici professional.

Jaume Casals, rector de la UPF, ha remarcat el valor històric que suposa poder accedir a tota l’obra periodística de Jaume Guillamet: “El Jaume és i ha estat un fotògraf molt bo del present. Però ara mateix no sabem el que val tota aquesta feinada que ha fet, perquè quan realment valdrà molt serà d’aquí uns anys”, ha assegurat. D’altra banda, el rector ha posat en valor els projectes lligats a persones de la comunitat universitària i en com beneficien la institució: “És positiu que la UPF estigui travessada per la vida dels que componen el club de la Universitat, en allò que no és pròpiament la Universitat. Persones que tenen altres coses a fer que no sigui només participar en aquest club, i això fa sens dubte més bona la Universitat”, ha reflexionat.

Altres de les idees que han recalcat diverses de les persones presents a l’acte de signatura han estat les possibilitats i facilitats en l’àmbit de la recerca que dóna l’accés obert al recull de l’obra periodística de Jaume Guillamet; que sigui una manera de recuperar la memòria històrica del nostre país; el fet de posar èmfasi en la data i en el moment concret en què passen les coses, més enllà de la temàtica; la passió per l'estudi de la premsa històrica, així com la importància de la premsa local i comarcal, sovint poc valorada; la reivindicació d’un estil d’escriure curós, detallista, poc freqüent en l’època actual, marcada per l’acceleració, o com una manera de recompensar les moltes coses que el professor Guillamet ha donat al llarg de la seva trajectòria.

Cinquanta anys de producció periodística, dividits en dues etapes, amb algunes iniciatives pioneres

“Sempre he escrit sobre Catalunya. Crec que aquest fons és una bona mostra del que ha passat en aquest país al llarg de cinquanta anys”, ha afirmat Jaume Guillamet. Ha explicat que el recull es pot dividir en dues etapes: una primera, des de l’any 67 fins a mitjans dels anys vuitanta, quan va ser periodista actiu de redacció: “Durant aquest període feia feina de redactor, eren els fets i l’actualitat el que em feien tocar un tema o un altre”, ha comentat.

Un segon període engloba des de mitjans dels anys 80 i fins al 2017, una etapa en què ha escrit articles de col·laboració: “En aquests anys sóc jo que opino i decideixo sobre què escric, amb el vistiplau dels directors, i aquí és quan ja començo a tocar temes relacionats amb la història del periodisme”.

Jaume Guillamet ha citat tres exemples d’articles que per a ell tenen un interès especial: Una sèrie de reportatges a Tele/eXpres titulada “Viaje crítico a los barrios de Barcelona”, escrita a partir de l'any 1969, quan tenia dinou anys. Es va tractar d'un exercici periodístic pioner, que va fer juntament amb el filòsof Josep Ramoneda, d’anar als barris de la ciutat a buscar els problemes que hi havia en aquella època.

Els altres dos exemples han estat uns articles escrits a El Periódico els anys 1984-1985, una mirada sobre "El último año del franquismo", en els quals n’abordava els elements més conflictius; i finalment, l’any 1977, a Catalunya Exprés, la publicació de forma regular, per primera vegada, d’una columna de crònica política en català, que analitzava l’actualitat en aquest àmbit a Catalunya.