Arno Dusini ensenya Literatura Alemanya Moderna al Departament de Germanística de la Universitat de Viena. En aquesta institució és el responsable del projecte Metamorphosis, d'orientació comparatística. La seva recerca gira al voltant de la teoria dels gèneres literaris, la retòrica i la literatura autobiogràfica. Ha editat l'autobiografia de Franz Grillparzer (Selbstbiographie. Salzburg, 1994) i també ha publicat monografies sobre el dietari (Tagebuch. Möglichkeiten einer Gattung. Munic, 2005) i la lliçó (Vorlesung. 12 Vorlesungen über die Vorlesung. Gotinga, 2007), aquesta darrera compilada en col·laboració amb Lydia Miklautsch. Ha escrit nombroses contribucions i articles sobre autors com ara Ingeborg Bachmann, Sylvia Plath, Walter Benjamin, etc.
Antoni Martí Monterde és professor de la secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada del Departament de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i coordina el màster de comparatística i teoria literària que ofereix aquesta universitat. Ha publicat nombrosos articles sobre qüestions com ara el cànon literari i sobre autors com Josep Pla, Walter Benjamin, Xavier de Maistre o Joan Fuster, entre altres. És coautor de Teoría de la literatura y literatura comparada (Barcelona, 2005). Com a assagista ha guanyat guardons com el Premi Joaquim Xirau per J. V. Foix o la solitud de l'escriptura (Barcelona, 1998), i ha estat finalista del Premi Anagrama d'Assaig amb Poética del Café. Un espacio de la modernidad literaria europea (Barcelona, 2007). És autor també de L'erosió. Un viatge literari a Buenos Aires (Barcelona, 2001) i l'any passat va publicar un estudi sobre la seva disciplina: Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (València, 2011).
Robert Caner-Liese és professor a la secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. De 1992 fins l'any 2000 va ensenyar a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca gira al voltant de l'hermenèutica literària i filosòfica i ha escrit nombrosos articles sobre autors com Goethe, Kafka, Celan, Bernhard, Nietzsche o Adorno, entre altres. És un profund coneixedor de l'obra de Novalis, del qual ha editat i traduït una selecció de Fragments (Barcelona, 1998, traducció premiada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), i d'estudis (Estudios sobre Fichte y otros escritos, Madrid, 2007). Ha editat i traduït les Notes de literatura, de Th. W. Adorno (Barcelona, 2001). És coautor de Teoría de la literatura y literatura comparada (Barcelona, 2005). També ha prologat i traduït la correspondència entre Ilana Shmueli i Paul Celan (Fragmentos de una época. Una carta. Barcelona, 2007). El seu darrer llibre es titula Gadamer, lector de Celan (Barcelona, 2009).
Stephan Oswald és professor a la universitat de Parma des de l'any 2003. Anteriorment ho ha estat a les de Florència, Nàpols, Venècia i Bolonya. Com a investigador s'ha ocupat de la literatura de viatges i les relacions culturals entre Itàlia i Alemanya, amb atenció especial a les traduccions d'autors en llengua alemanya a Itàlia i d'autors italians a Alemanya. Té nombroses publicacions sobre autors dels segles XVIII i XIX, com ara Goethe, Wilhelm von Humboldt o Johann Peter Hebel. Sobre aquest darrer i les seves històries de calendari ha publicat una monografia centrada en aspectes relatius a la traducció (Die schwierige Kunst der Einfachheit, Bolonya, 2006). Ha traduït a l'alemany diversos autors italians com Buzzati o Ferrucci, i ha editat també una antologia de textos escrits i compilats durant la República de Weimar (Hier schreibt Berlin/ Qui scrive Berlino, Bolonya, 2004).
Anna Montané Forasté és professora de literatura al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de Barcelona. Ha ensenyat també a les universitats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra. Sobre Peter Handke ha publicat l'estudi La repetició de Peter Handke (Barcelona, 2003) i ha escrit nombrosos articles sobre aquest i molts altres autors d'expressió alemanya, tant plenament canònics (Thomas Mann, Kafka, etc.) com d'altres d'èxit més recent (Bernhard Schlink, etc.). També ha traduït la primera novel·la de Peter Handke al castellà (Los avispones, Madrid, 2010). Recentment ha editat i traduït Sobre el teatre de titelles i altres escrits, de Heinrich von Kleist (Girona, 2012).
Karl Wagner és catedràtic de Literatura Alemanya Moderna a la Universitat de Zuric des de 2003. Anteriorment va ser professor a la Universitat de Viena. Ha estat convidat a impartir cursos a diverses universitats, com ara les de Groninga, Leiden, Salzburg, Berlín i Barcelona. La seva recerca actual gira al voltant de la relació entre la literatura i altres mitjans de comunicació i sobre l'elaboració i transmissió del coneixement científic en la literatura, temes sobre els quals ha escrit nombrosos articles. Com a crític literari, ha treballat per als diaris Neue Zürcher Zeitung i Der Standard i ha participat en diversos programes literaris de la ràdio suïssa i austríaca. Ha compilat diverses publicacions de caire acadèmic sobre Robert Walser, Robert Musil, Adalbert Stifter i d'altres autors i ha publicat una antologia de textos narratològics (Moderne Erzähltheorie, Munic, 2002). D'entre els seus darrers llibres destaquen l'edició de la novel·la Der Gehülfe (L'ajudant), de Robert Walser (Berlín, 2010), i les monografies sobre Peter Handke (Weiter im Blues. Studien und Texte zu Peter Handke, Bonn, 2010) i Thomas Bernhard ("Er war sicher der Begabteste von uns allen." Bernhard, Handke und die österreichische Literatur, Viena, 2010).
Domingo Ródenas de Moya és professor de literatura espanyola a la Universitat Pompeu Fabra. Ha impartit docència també a la Universitat de Brown durant el curs 2010 - 2011 i és crític literari d'El Periódico de Catalunya. Com a especialista en literatura espanyola del segle XX, ha publicat diverses antologies, com ara Proceder a sabiendas. Antología de la narrativa de vanguardia española, 1923-1936 (1997), Prosa del 27 (2000) i Contemporáneos (2003). És autor dels assaigs Los espejos del novelista (1998) i Travesías vanguardistas (2009). També ha editat nombrosos clàssics contemporanis espanyols com ara Unamuno, Azorín, Gómez de la Serna, Jarnés, Carmen Laforet o Delibes i ha coordinat l'obra en dos volums 100 escritores del siglo XX. Ámbito Hispánico i Ámbito Internacional (Barcelona, 2008). Els seus dos darrers llibres, escrits en col·laboració amb Jordi Gracia, són El ensayo español del siglo XX (Barcelona, 2009) y Historia de la literatura española. 7. Derrota y restitución de la modernidad, 1939-2010 (Barcelona, 2011).
Eduard Cairol Carabí és professor d'història de l'art al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. S'ha ocupat molt especialment de les formes literàries de reflexió estètica dels segles XVIII - XX. Ha estudiat a fons l'obra de Novalis, a qui ha traduït (Novalis, Himnes a la nit. Barcelona, 2001), i la seva recepció a Catalunya, a la qual ha dedicat una monografia (Maragall i Novalis: poesia i experiència mística. Barcelona, 2000). Actualment participa en un projecte de recerca, sobre teoria i crítica de les arts plàstiques a Catalunya, el País Valencià i les Illes (1880 - 1950). Ha publicat nombrosos articles sobre autors com María Zambrano, Walter Benjamin i Hugo von Hofmannsthal, entre altres. Així mateix ha editat i traduït Rainer Maria Rilke (Ewald Tragy i altres textos de joventut. Barcelona, 2004). El seu darrer llibre és l'edició d'Obermann, d'Etienne Senancour (Barcelona, 2010).
Álex Matas Pons és professor de la secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la representació literària de la vida urbana i les seves implicacions estètiques i filosòfiques, tema sobre el qual té diverses publicacions. El seu llibre La ciudad y su trama. Literatura, modernidad y crítica de la cultura (Madrid, 2010) va ser guardonat amb el VIII Premi d'Assaig Caja Madrid.