El campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ha estat de nou la seu d’una activitat organitzada per la Càtedra Barcelona-UPF de Política Econòmica Local (Càtedra PEL), integrada per la UPF, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa. L'aula 13.007 de l’edifici Ramon Turró ha acollit el 3 de juny al migdia una jornada que ha posat al centre del debat el desafiament que té per davant l’administració pública a l’hora de canviar el seu funcionament, amb la presència d’estudiants, professorat, membres de les entitats implicades en la càtedra i a diferents organitzacions vinculades a l’ecosistema polític i econòmic local.

La jornada ha posat al centre del debat el desafiament que té per davant l’administració pública a l’hora de canviar el seu funcionament

La jornada ha donat el tret de sortida amb la benvinguda de la Mª Ángeles González Macías, directora executiva d’Ocupació i Proximitat de Barcelona Activa, que ha posat en valor les conferències dutes a terme durant el darrer any. En la seva intervenció, ha emfasitzat alguns dels reptes més importants en el marc de l’Acord Barcelona per l'Ocupació de Qualitat abordats en les diferents xerrades d’enguany, i que han apropat l'acadèmia a la gestió local de les polítiques públiques d'ocupació. Entre d’altres, González Macías ha subratllat els nombrosos reptes demogràfics, geopolítics, de transformació digital i de canvi climàtic.

Un cop feta la introducció, ha tingut lloc la conferència magistral "Models de gestió pública i les transformacions de l´Administració: El nou paradigma de la Governança Robusta", a càrrec de Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració (UPF) i president de la Comissió d’experts per a la definició de l’estratègia de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA), que es va posar en marxa el novembre del 2024.

Ramió ha començat la seva intervenció destacant el seu canvi de perspectiva, que ha passat d’una visió apocalíptica cap a una visió més optimista, un canvi plasmat en dos dels seus últims llibres: El colapso de la Administración Pública en España i Gobernanza Robusta. Ramió destaca el risc de col·lapse de les grans administracions, mentre a la vegada reivindica el paper indispensable de les administracions locals per mantenir viu el sistema actual.

El catedràtic de la UPF ha compartit les que per ell serien les claus per entendre aquest risc de saturació del sistema:

• Més de 70 anys sense reformar les administracions públiques
• El creixement demogràfic més gran d’allò esperat
• L’envelliment de la població, que comporta sobre costos importants, sobretot en els àmbits sanitari i de serveis socials
• La manca de relleu generacional a l’administració
• La Covid-19, que encara a dia d’avui impacta el sistema, ja que ha empitjorat la prestació de serveis i n’ha duplicat les baixes laborals, amb un creixement especial de les relacionades amb la salut mental

Carles Ramió ha incidit en l’actual entorn imprevisible, ple de reptes sorprenents, sobrevinguts i inèdits, per als quals falta expertesa per resoldre’ls, i que els models utilitzats fins ara no són suficients per a gestionar-los.

Com a solució al previsible col·lapse, ha desenvolupat el model de governança robusta, que vol donar resposta a aquests nous reptes, i que, segons el seu parer, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aposat de manera ferma.

Carles Ramió n’ha detallat les estratègies per a desplegar-lo:

• Polivalència estratègica: plans estratègics coherents i àgils, que juguin amb el curt/mitjà i llarg termini
• Escalabilitat: gran flexibilitat, per destinar recursos tecnològics i humans i mobilitzar-los ràpidament d’una banda a l’altra
• Adaptabilitat de les normes: evitar la sobreproducció normativa, i regular només allò essencial
• Autonomia coordinada: donar autonomia als diversos àmbits de gestió, però de manera coordinada
• Estimular respostes innovadores: sortir de la pròpia “caixa” i entorn habitual per buscar inspiració
• Prototipat: per exemple, amb eines com els laboratoris d’innovació o els bessons digitals
• Bricolatge i modelització: adaptar les administracions públiques als àmbits nuclears de gestió, detectar les peces bàsiques i indispensables, i a partir d’aquí, poder fer construccions alternatives

Per concloure la seva intervenció, Ramió ha analitzat els punts més rellevants sobre la reforma que està impulsant la CETRA. Alguns dels elements crítics que ha comentat han la implantació de la direcció pública professional; la governança de dades i la intel·ligència artificial (amb la creació d’una unitat de política de dades i avaluació de polítiques públiques a cada conselleria); i un nou model d’ocupació pública, amb un canvi dels sistemes de selecció, que prioritzin les competències, la meritocràcia, la flexibilitat i l’organització horitzontal.

Tot seguit, David Sancho, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials i director acadèmic de la Càtedra PEL, ha repassat alguns dels aspectes més destacats de la conferència magistral, i ha plantejat diverses qüestions vinculades a la gestió relacional de l’administració. Finalment, un “Mentimeter” ha servit perquè el públic assistent pogués respondre de manera interactiva diferents preguntes projectades.

Aïda Solé Auró: "La Càtedra PEL contribueix a repensar els reptes actuals de la gestió pública des del punt de vista acadèmic i de manera rigorosa”

L’acte ha conclòs amb la intervenció d’Aïda Solé-Auró, vicerectora d'Estudiants i Alumni de la Universitat Pompeu Fabra, que ha volgut posar en valor la feina de la Càtedra PEL al llarg de la seva trajectòria, amb una tasca “que contribueix a repensar els reptes actuals de la gestió pública des del punt de vista acadèmic i de manera rigorosa”. En aquest sentit, la vicerectora ha desitjat que el camí de la Càtedra PEL, “una aliança entre universitat i territori, un element que connecta recerca, gestió pública, i a més, enganxa el debat ciutadà”, continuï endavant i tingui recorregut de futur.

Un instrument per al desenvolupament econòmic local

La Càtedra Barcelona-UPF de Política Econòmica Local, un instrument de promoció de la recerca, el debat i la transferència de coneixement sobre models de desenvolupament econòmic local més sostenibles i inclusius, va néixer l’any 2017. Ho va fer en el marc de l’assoliment de les tres primeres dècades de vida de Barcelona Activa, fruit d’una col·laboració entre la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Després de la seva renovació el juny del 2022, la Càtedra va obrir un nou període d’activitat, amb unes noves línies estratègiques, que aquesta conferència celebrada a principis de juny del 2025 ha volgut cloure, amb la mirada posada cap al futur.