La secció de Ciències Naturals de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de España (RAC) ha acollit aquest dimarts la conferència de recepció com a Acadèmica Corresponent de Pura Muñoz-Cánoves. Investigadora de la UPF (MELIS) i d’Altos Labs (San Diego, Estats Units), Muñoz ha pronunciat una conferència sobre l’envelliment muscular. “El temps no es pot revertir, no podem anar contra el pas del temps” ha dit Pura Muñoz, “però creiem que un estat cel·lular sí que es pot manipular”. La catedràtica de la UPF ha acceptat el nomenament “molt agraïda” a l'Acadèmia i també a tot el seu equip i a les persones que l’han acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria. 

“Avui dia no es pot fer cap feina sense la col·laboració i el suport dels altres, dels companys i col·legues de professió”

L'acadèmica numerària Ángela Nieto ha estat l’encarregada de donar la benvinguda a l’acte i glossar la figura i trajectòria de Pura Muñoz Cánoves, a qui ha definit com una de les “líders mundials en contribucions al coneixement dels mecanismes de regeneració muscular i, fins i tot, amb propostes per al tractament de distròfies musculars”.  El professor Miguel Delibes de Castro, president de la secció de Naturals de la RAC, ha fet entrega a Pura Muñoz del diploma acreditatiu.

Foto: RAC

Els Acadèmics Corresponents de la RAC són experts reconeguts en els camps de les ciències exactes, físiques, naturals o afins, però que no formen part del nucli central de l’acadèmia (els acadèmics numeraris). Ser nomenat Acadèmic Corresponent és, per a qualsevol investigador, un gran honor i una mostra de reconeixement científic. És una oportunitat per contribuir a la ciència i a l’activitat acadèmica de manera significativa. 

La conferència de Muñoz-Cánoves

L’envelliment és un procés quasi universal que afecta tots els teixits: perden la capacitat regenerativa, la qual cosa depèn principalment de les seves cèl·lules mare. El múscul esquelètic conté una població designada de cèl·lules mare adultes, anomenades cèl·lules satèl·lit, que generalment estan inactives (en quiescència). Aquestes cèl·lules mantenen la seva capacitat de regeneració al llarg de la vida, però a una edat molt avançada fracassen per raons no ben determinades. Les decisions que adopten aquestes cèl·lules durant el procés de regeneració muscular estan dictades per mecanismes, ja sigui intrínsecs com extrínsecs (locals i/o sistèmics) en un microambient dinàmic interactiu.

La conferència s’ha centrat en el paper de les cèl·lules satèl·lit en la regeneració del múscul esquelètic i la desregulació dels seus mecanismes de control durant l’envelliment. S’hi han exposat també estratègies per a prevenir o revertir la seva pèrdua de funció amb la finalitat d’avançar cap a teràpies regeneratives. 

Pura Muñoz-Cánoves, un referent en el camp de la biomedicina i la investigació sobre l’envelliment 

Muñoz-Cánoves és Catedràtica de Biologia Cel·lular del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra i actualment és la cap de grup a Altos Labs, San Diego (Estats Units) i  Reconeguda internacionalment per les seves contribucions pioneres en els camps de la regeneració muscular i l’envelliment, aborda dues qüestions clau en la investigació bàsico-clínica de cèl·lules mare: com els teixits mantenen la seva capacitat reparadora al llarg de la vida i quins canvis experimenten les seves cèl·lules mare. També ha estat implicada en investigacions que busquen retardar els efectes de l'envelliment a través de la millora dels processos regeneratius en l'àmbit cel·lular i muscular. Actualment, treballa en el projecte Altos Labs a San Diego (EUA), on s'exploren noves estratègies per "rejovenir" el cos humà a través d'innovadores tècniques de regeneració cel·lular​

És membre d’EMBO (2015) i de l’Acadèmia Europea (2018). Entre els reconeixements que han distingit la seva brillant carrera científica, compta amb els premis Ciutat de Barcelona en Ciències de la Vida (2014); La Vanguardia de Ciència (2015 i 2017); Pfizer en Investigació Biomèdica Bàsica (2015); Premi Ciutat de Gandia (2016); la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la Trajectòria Científica (2018); el Premi Lilly d’Investigació Biomèdica (2019); el Premi Rei Jaume I en Investigació Mèdica (2019); i el Premi Nacional Santiago Ramón y Cajal (2021).