IUSLabor, la revista de l’àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, fidel a la la seva voluntat de ser un espai de referència en la reflexió jurídic-laboral estatal i internacional, ha publicat el número 1/2025 (en què ha estrenat la nova qualificació B dins el sistema d’indexació de l’AGAUR que ha obtingut recentment), amb el focus posat en diversos aspectes d’actualitat en aquest àmbit, en un entorn de globalització i revolució tecnològica.

L’editorial d’aquest número, titulat “¿La juridprudencia admite planes de igualdad adoptados de forma unilateral por la empresa?”, a càrrec de María Luisa Molero Marañón, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, parteix del fet que l'any 2024, la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha dictat diversos pronunciaments que admeten l'adopció unilateral del Pla d'Igualtat per part de l'empresari.

L’autora es fa ressò que el mateix alt tribunal ha definit en la seva doctrina clàssica que els plans d’igualtat "són una manifestació de la negociació col·lectiva", i que per a la seva elaboració, aquesta negociació és imprescindible: els plans d’igualtat formen part de l'activitat sindical, que és transcendental i decisiva per a la configuració de les mesures necessàries per aconseguir l'objectiu de la igualtat real entre dones i homes.

María Luisa Molero Marañón analitza en l'editorial els supòsits en què s’admet l’adopció unilateral del pla d’igualtat per part dels centres de treball i afirma que aquesta legislació pot provocar confusió

María Luisa Molero Marañón analitza els supòsits en què s’admet l’adopció unilateral del pla d’igualtat i afirma que aquesta legislació pot provocar confusió: “Segons el nostre judici, ja no s’erigeix en un suposat límit, tot i que es posa en entredit la seva naturalesa negociadora, generant un seriós debat entorn a quan s’ha d’admetre aquesta tipologia de Pla, consolidant una doctrina jurisprudencial que provoca dubtes interpretatius”.

En un dels estudis doctrinals del nou número, Alba Nabalón Arnal, doctoranda de la Universitat de València, fa una incursió en una temàtica de gran actualitat, amb la peça “Acoso moral y salud mental: iniciativas jurídicas para hacer frente a la normalización de la conflictividad en el lugar de trabajo”. L’autora, que examina la doctrina judicial de l'assetjament moral dels darrers anys, aporta diverses propostes de millora, i conclou que “l’àmbit de protecció de l’assetjament moral podria se ampliat per evitar així la normalització de les situacions de conflictivitat en el lloc de treball”.

Dins la mateixa secció dels Estudis doctrinals, i sota el títol “Salario mínimo en España: alternativas y efectos económicos de la regulación descentralitzada”, Paula López Aguado, doctoranda de la Universitat de València, analitza els riscos i els beneficis de la descentralització reguladora del salari: en el seu text, se centra en la regulació del salari mínim a Espanya i explora alternatives regulatòries dins del marc constitucional espanyol, incloent-hi la contractació pública, per implementar salaris mínims adequats.

Altres continguts del nou número de IUSLabor fan referència al gaudi acumulat del permís per a la cura del lactant, en què Xavier Solà i Monells (Universitat Autònoma de Barcelona) fa una anàlisi jurídica i propostes de millora, després de l’entrada en vigor l’any passat de la nova normativa en aquest àmbit; o al règim jurídic vigent del conveni especial per a la recuperació del còmput de cotització per períodes de pràctiques, beques formatives i beques de recerca, a càrrec de Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida).

No hi falten les seccions habituals de “Sentència il·lustrada”, en què Francisco Ramón Lacomba (advocat i professor de la Universitat de València), parla de la prioritat de permanència dels representants legals dels treballadors en els centres de treball, davant un acomiadament objectiu o col·lectiu per causes productives o organitzatives; la recensió bibliogràfica, en la qual Juan Pablo Parra Gutiérrez (inspector de Treball i Seguretat Social) comenta una obra d’Ana Belén Muñoz Ruiz, centrada en la biometria i sistemes automatitzats de reconeixement d’emocions, i “Treball en la Història”, on Yolanda Blasco Gil (Universitat de València) repassa la legislació espanyola de cooperatives en la postguerra.

IUSlabor, que compta amb un comitè editor format per Anna Ginès i Fabrellas (URL-ESADE), Manuel Luque Parra (UPF) i Josep Moreno Gené (UdL), vol ser un espai de referència en la reflexió jurídicolaboral estatal i internacional i un instrument per a la comprensió i debat de les conseqüències que en el Dret del Treball i en les relacions laborals tenen els processos de globalització i revolució tecnològica de les empreses.

Mostra de la qualitat de La revista és la recent obtenció de la qualificació de B dins en el sistema Carhus Plus+ de l'AGAUR (IUSLabor ha augmentant la seva qualificació respecte de l'edició anterior, que tenia la C).” Estem molt contents per aquest reconeixement, donat que es tracta del sistema d'indexació de referència a Catalunya”, afirmen els directors.