Mor l’historiador Josep M. Salrach, un dels millors medievalistes catalans de tots els temps

Catedràtic emèrit de la UPF, va estar vinculat al Departament d’Humanitats durant prop de 25 anys, i es va especialitzar en la història social i del poder de l’Alta Edat Mitjana a Catalunya.
30.04.2025

Imatge inicial - Josep M. Salrach a l'acte d'homenatge celebrat recentment a l'IEC. FOTO: Jordi Pareto/IEC

Josep Maria Sal­rach, catedràtic emèrit d’Història Medieval del Departament d’Humanitats de la UPF, ha mort als 80 anys a Bar­ce­lona després d’una llarga malaltia. Considerat un dels prin­ci­pals refe­rents i conei­xe­dors de la història medi­e­val de la Corona d’Aragó i dels Països Cata­lans, es va espe­ci­a­lit­zar en la història social i del poder de l’Alta Edat Mit­jana a Cata­lu­nya.

Josep M. Salrach i Marés (Lli­nars del Vallès, 1945), una figura clau per al coneixement dels orígens de la nació catalana, es va doctorar en Història per la Universitat de Barcelona (1974), en la qual va exercir com a professor d’Història Medieval fins al 1993. A partir d’aquest any va estar vinculat al Departament d’Humanitats de la UPF com catedràtic i com a catedràtic emèrit. Tot i la seva jubilació formal l’any 2017, va continuar fent tasques com a docent, investigador i divulgador pràcticament fins a l’últim moment.

Joaquim Albareda: "A Humanitats vaig constatar que era el model perfecte de professor universitari, amb una recerca capdavantera en el seu àmbit, ben connectat amb historiadors europeus, i amb una passió i dedicació modèliques a la docència”

Sobre el seu llegat, el catedràtic d’Història Moderna del Departament d’Humanitats de la UPF Joaquim Albareda, director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) i company de Josep M. Salrach a la Universitat, afirma que “de la seva immensa i rica obra, que el converteix segurament en el millor medievalista català de tots els temps, cal remarcar-ne la seva claredat expositiva, l´excel·lent síntesi, la cura amb què utilitzava els conceptes, la finor en l´anàlisi del fet nacional sense incórrer mai en anacronismes i l´atenció a la qüestió social en el context de formació del feudalisme, sempre present en la seva anàlisi”.

Albareda elogia la dedicació i la vàlua acadèmica de Josep M. Salrach, que va impartir docència primer a la llicenciatura i després al grau en Humanitats de la UPF, i també al màster en Història del Món: “A Humanitats vaig constatar que era el model perfecte de professor universitari, amb una recerca capdavantera en el seu àmbit, ben connectat amb historiadors europeus, i amb una passió i dedicació modèliques a la docència”, assegura. D’altra banda, Salrach es va implicar en les tasques del Deganat d´Humanitats i va ser membre de la Comissió Permanent de l´Institut Universitari d´Història Jaume Vicens Vives.

Apreciat per la seva capa­ci­tat com a divul­ga­dor i comu­ni­ca­dor, Salrach forma part d'una generació que ha contribuït a modernitzar la visió de la història de Catalunya. Alguns dels títols més destacats de la seva extensa obra són El procés de formació nacional de Catalunya (1978); el segon volum de la Història de Catalunya (1987), dirigida per Pierre Vilar; Història medieval de Catalunya (1998), escrita a quatre mans amb la seva primera dona, Mercè Aventín, Catalunya a la fi del primer mil·lenni (2000) i La fam al món. Passat i present (2009). Va dirigir Catalunya Carolíngia, una obra dedicada a l’edició de documents catalans dels segles IX i X fundada per l'historiador Ramon d’Abadal.

Homenatge a l’IEC i presentació del darrer volum de la col·lecció “Textos Jurídics Catalans”

Josep M. Salrach va estar actiu fins al darrer moment, i durant els seus últims mesos de vida va participar en diversos actes acadèmics i de reconeixement. El gener d’aquest 2025 l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans (IEC), del qual era mem­bre, li va retre un últim home­natge, promogut per Joaquim Albareda, Borja de Riquer, Víctor Farías i Ramon Pinyol, en el qual van participar historiadors i col·legues de la UPF i d’altres universitats i institucions catalanes.

Dues setmanes abans, en un acte celebrat al Parlament de Catalunya, Josep M. Salrach va participar en la presentació de darrer volum de la col·lecció “Textos Jurídics Catalans”, que va coordinar, juntament amb Tomàs de Montagut, catedràtic emèrit de la UPF. L’obra, centrada en la justícia i la resolució de conflictes a la Catalunya Medieval, i coeditada entre el Parlament i el Departament de Justícia, es titula "Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segle XII".

El passat 8 d'abril encara va assistir al CCCB a la presentació del llibre col·lectiu La memòria dels catalans, dirigit pel seu col·lega i amic d'infància Borja de Riquer, en el qual Salrach va intervenir amb una anàlisi breu sobre la mitificació en la història.


Continguts relacionats