Quins riscos suposa per a la democràcia que les eines de comunicació digital i d’intel·ligència artificial estiguin dominades pels moviments populistes en auge arreu del món? A l’entorn d’aquesta qüestió reflexiona el nou llibre “La democracia en riesgo ¿Internet e IA al servicio de los populismos?”, una obra d’autoria col·lectiva liderada per Frederic Guerrero-Solé i Laura Pérez Altable, investigadors del Departament de Comunicació de la UPF. En la seva elaboració, hi han participat una vintena d’investigadors i investigadores tant de la UPF com d’altres universitats de l’Estat.

L’obra, publicada per l’Editorial UOC, s’ha presentat aquest dimecres 9 d’abril al campus del Poblenou de la UPF davant d’una cinquantena de persones, especialment estudiants del grau en Periodisme i del Doctorat en Comunicació de la Universitat.

Frederic Guerrero-Solé, catedràtic de Teories de la Comunicació i coautor del llibre, ha estat l’encarregat d’introduir l’acte de presentació i els continguts del llibre. Guerrero-Solé ha assegurat que l’obra reflexiona sobre les estratègies dels populismes “per deslegitimar els mitjans de comunicació i desintermediar el procés de comunicació política” per tal de fer arribar els seus missatges directament a la ciutadania a través dels canals de comunicació digital i difondre fake news en favor dels seus interessos. Guerrero-Solé ha destacat que el llibre “aposta per la lògica de transferència” del coneixement, en tant que les seves conclusions volen servir per combatre la desinformació, com també remarca Xavier Ruiz Collantes, catedràtic de comunicació de la UPF, al pròleg de l’obra.

Les estratègies a TikTok, els deepfakes, el discurs antifeminista o la polarització política, alguns dels temes analitzats

Guerrero-Solé, també coordinador del Doctorat en Comunicació a la UPF i expert en IA generativa, ha repassat els continguts dels diferents capítols d’aquest llibre, en què s’aborden temàtiques com les següents: l’ús de les xarxes socials per part dels populismes d’extrema dreta; les seves estratègies específiques a TikTok; l’ús que poden fer de la IA per generar deepfakes; les amenaces que suposa per a la democràcia i els valors europeus la difusió dels seus missatges pels canals digitals; les metàfores discursives que utilitzen; els missatges antifeministes, la polarització política, les estratègies de branding sonor que fan servir les organitzacions polítiques d’extrema dreta per connectar amb les emocions dels electors; els missatges de desinformació per exemple en relació al vot per correu; com es poden fer servir les eines d’IA en contra de la desinformació; o els patrons visuals dels populismes d’extrema dreta.

Després de la introducció de Guerrero-Solé, s’ha iniciat una taula rodona per debatre sobre algunes de les qüestions plantejades pel llibre. La taula de debat l’ha moderada l’altra coautora principal del llibre, Laura Pérez Altable, doctora en Comunicació Social, investigadora del Departament de Comunicació de la UPF  i coordinadora del grup de recerca DigiDoc. Les ponents han estat Arantxa Capdevila, doctora en Comunicació Audiovisual i professora de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona; Carlota Moragas, doctora en Comunicació i Professora de la URV; i Leticia Rodríguez, doctora en Comunicació i professora de la Universitat de Cadis (UCA). També estava prevista la presència d’Andreu Casero-Ripollés, catedràtic i professor de Periodisme i Comunicació Política a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, que finalment no ha pogut assistir a l’acte. Tots quatre són coautors d’aquest llibre elaborat col·lectivament.

Està canviant el marc mental de l’opinió pública, d’allò que considera acceptable

Pérez Altable (UPF) ha volgut remarcar la importància d’analitzar a fons les estratègies comunicatives de l’extrema dreta perquè estan aconseguint alterar la denominada “finestra d’Overton”, el nom amb què es coneix aquella gama d’idees que és considerada acceptable per l’opinió pública. En alterar allò que la ciutadania considera com a acceptable, de manera que cada vegada sigui més proper als seus posicionaments, estan “forçant també d’altres partits a canviar el seu discurs” – ha alertat la investigadora de la UPF. Més enllà de compartir les seves pròpies reflexions, com a moderadora de la taula rodona, Pérez Altable ha llançat preguntes a la resta de ponents sobre diferents qüestions apuntades per l’obra.

La professionalització de la desinformació

Leticia Rodríguez (UCA) ha alertat que la producció de desinformació s’ha professionalitzat. “Des de de fa una dècada, s’han estès les empreses encarregades d’elaborar campanyes de desinformació (...) per incidir políticament i econòmicament”. En aquest sentit, ha recordat, entre d’altres, escàndols com el de Cambridge Analytica: empresa que va obtenir indegudament dades personals de més de 80 milions de perfils Facebook per manipular votants indecisos en el marc de la campanya electoral nord-americana de 2016. L’experta ha assegurat que aquests patrons de desinformació professionalitzats estan relacionats “amb el creixement del vot d’extrema dreta entre els joves”. Rodríguez ha advertit que, entre l’opinió pública mundial, està creixent la desconfiança cap a partits polítics, empreses i mitjans de comunicació. Segons l’informe “Trust Barometer 2025” , més del 60% de la població mundial desconfia de la credibilitat dels missatges de representants polítics i empresarials i dels mitjans.

La radicalitat del discurs permet a l’extrema dreta tenir presència pública abans d’arribar a les institucions

Per la seva banda, Carlota Moragas (URV) ha explicat les metàfores discursives amb què els populismes d’extrema dreta polaritzen el discurs. Així per exemple, s’ha referit a l’ús d’expressions com “la dictadura progre” o “el presidente okupa” utilitzades per Vox per deslegitimar l’actual coalició del govern d’Espanya, conformat pel PSOE i Sumar.  Aquestes expressions s’oposarien a “la España del sentido común”, amb què Vox s’identifica. Tot això, Moragas ha advertit que, des que alguns partits d’extrema dreta han obtingut representació a les institucions o han assumit responsabilitats de govern, el seu discurs “s’ha diversificat” i ja no té un to tan “bel·licista”: “com ja tenen accés als mitjans, no necessiten tanta radicalització discursiva per tenir presència”.

Una estratègia de comunicació de l’extrema dreta coordinada en l’àmbit global

Finalment, Arantxa Capdevila (URV) ha destacat que una de les claus de l’èxit comunicatiu dels moviments populistes a les xarxes és la “simplificació” dels seus missatges, que ha definit com a “bombes de sentit”, que concentren una gran càrrega de significat en poques paraules. D’altra banda, ha alertat que els populismes d’extrema dreta “tenen una bona coordinació estratègica” en l’àmbit global, a diferència dels moviments d’esquerra “que no tenen un discurs comú”. Per a Capdevila, en dominar discurs i llenguatge, l’extrema dreta està aconseguint “estendre la seva visió del món”.

Les quatre participants de la taula rodona, juntament amb Frederic Guerrero-Solé, són coautores d’aquest llibre, en què també han participat els següents investigadors i investigadores en comunicació: Laura Alonso-Muñoz (UJI), Francisco de Asís Castillo-Eslava (Universidad de Granada, UGR), Andreu Casero-Ripollés (UJI), Uxía Carral (Carlos III Madrid), Roger Cuartielles (UPF), Saman Choudary (UPF), Paolo Gerbaudo (UCM), Anna Giralt Gris (UPF i col·lectiu Artefacto), Mar Guerrero-Pico (UPF), Lluís Mas-Manchón (UPF), Marta Montagut Calvo (URV), Iago Moreno (Universidad Nebrija), Cristina Perales-García (UPF), Alejandro Romero-Reche (UGR), Àlex Valverde Valencia (UPF, coordinador de la publicació) i Gaini Yessengarayeva (UGR).